Opinió | Maig violeta, el llegat de les Primeres Jornades Catalanes de les Dones

Quelcom extraordinari va succeir el maig del 1976. 4.000 dones, desafiant encara l'opressió i les restes d'una dictadura agònica, es van atrevir a organitzar-se, trencant un silenci de dècades, a subvertir les normes, a reclamar un món nou. Van ser les Primeres Jornades Catalanes de la Dona.

Un maig violeta que va ser el resultat de la lluita de moltes dones durant la clandestinitat, el resultat d'un moviment feminista internacional que estava dinamitant les arrels de l'opressió, l'herència d'un feminisme que havia florit durant la II República. No van ser unes Jornades més; van ser una declaració de guerra contra el patriarcat, un crit col·lectiu que va ressonar des de les entranyes de centenars de grups feministes, associacions i vocalies de dones.

I allà, en aquell espai de valentia i sororitat, es van forjar l'agenda i les reivindicacions que encara ressonen en el moviment feminista. I avui seguim cridant amb elles:
"Nosaltres parim, nosaltres decidim",
"El meu cos és meu",
"Igualtat a casa i al carrer",
"A igual feina, igual salari" o
"No hi ha democràcia sense feminisme",
per seguir reclamant la sobirania del nostre cos, l'autonomia sexoafectiva o per denunciar les violències i les desigualtats estructurals.

Les dones no van esperar que la democràcia els donés permís per ser lliures. La llibertat la van conquerir elles, amb cada debat, amb cada paraula pronunciada, amb cada aliança teixida. Recordar aquestes Jornades no és un exercici de memòria històrica. És un mandat. És entendre que som hereves d'una força imparable, d'una llarga genealogia de dones valentes.

Avui, més que mai, hem de recordar, perquè avui, igual que aleshores, el feminisme s'enfronta a una virulenta reacció que s'expressa en un intent sistemàtic de deslegitimar els avenços conquerits, que qüestiona l'existència mateixa de la violència masclista, que crea narratives que criminalitzen i ridiculitzen les demandes feministes i que busca imposar un retorn a rols de gènere tradicionals.

És imperatiu, ara més que mai, sumar aliances i voluntats, teixir xarxes que enforteixin el moviment feminista i la unió amb totes aquelles persones que aspirem a un món més just. Només així, amb determinació i sororitat, podrem fer front al totalitarisme i a la reacció patriarcal, i seguir defensant un món veritablement inclusiu, emancipatori i feminista per a totes les persones.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.