Opinió Danny Romero Mas

Maleït Internet! (et podria passar a tu)

A vegades penso que sense Internet vivíem millor, més tranquils, en un món més humà i pròxim. Avui en dia la vida no s'entén sense Internet, no podem ni sabem viure sense ella, sense saber-ho, ens em tornat tots addictes que han caigut en la xarxa del ciber-espai. Us explicaré una cosa.

Un dia qualsevol. És de nit, arribo a casa, deixo les coses, saludo al gat, ell em fa miau mentre es refrega a la meva cama, li poso de menjar. Em poso unes bermudes i las xancles, encenc la ràdio de la cuina, la tertúlia de la nit a RAC1. Obro la nevera i m'obro un quinto Voll-Damm ven fred, prenc un glop i miro a l'interior imaginant què fer-me per sopar, decideixo, trec els aliments i els poso sobre el marbre. Vaig al menjador, obro el balcó perquè entri la brisa. 

Encenc el PC, ja fa temps que ja no tinc tele, bé, sí que tinc tele però no va, només la tinc de suport de pantalla amb l'ordinador a través d'un cable HDMI. Ja no tinc Tele, ara tinc Internet. No sé per què però a vegades trobo a faltar la senzillesa i la limitació de la tele, també enyoro fer zàping. Ara amb Internet em torno boig, a Internet està tot. Només encendre l'ordinador ja em posa nerviós, inevitablement ja sé el que acabarà passant. 

Vaig a la cuina i començo a preparar el sopar mentre la ràdio parlen de l'actualitat. La ràdio mai em molesta, és la meva millor amiga, mai falla, sempre hi és. Mentre la vitro fa xup-xup torno al menjador amb el quinto a la mà, em sento davant la pantalla amb el ratolí sense fils i començo a buscar quà veure mentre sopo. Youtube, ple de reportatges, documentals i programes. Pàgines streaming amb totes les sèries de Netflix, HBO o Fox. Pàgines amb totes les pel·lícules d'abans i d'ara. Puc triar per gèneres o actors. Puc veure el tràiler, llegir l'argument o els comentaris que hi deixa la gent. 

De la cuina surt olor a cremat, corro cap allà, el sopar s'està a punt d'anar a la merda però l'arreglo a temps. Apago la vitro, torno al menjador cagant-me en tot. Paro la taula, el gat pren el seu lloc i comença la seva sessió de neteja, ell sí que viu bé, penso. Vaig a la cuina, remato el sopar, agafo tot i ho duc al menjador, ho deso tot a la taula petita del sofà, m'assec, ja era hora. Començo a seleccionar què veure mentre menjo. Una peli clàssica o una novetat? Un capítol d'alguna sèrie que estic seguint? Mister Robot, The Terror o Lost man in earth? Potser un docu de National Geografic o Discovery? Potser el capítol del APM o del Salvados del diumenge? O un podcast del J.L o del Vicnete Fuentes? Miro, remeno, busco, ratolí amunt ratolí avall, el sopar es refreda. Trobo a faltar el comandament a distància i els meus 10 o 12 canals, perquè més?

 

La cerca per internet és un estrès. Jo sóc d'una altra generació, jo vaig néixer sense el ciber-espai i amb només dos canals de tv, perquè em feu això?! Penso que potser aquesta incòmode indecisió és degut a la meva forma de ser o per què no m'ho munto bé, hauria de deixar-me preparat i anotat el que voldré veure a la nit, o, potser l'oci està en el simple fet de mirar i triar, el divertit rau en la mateixa recerca? No ho sé, ara, la sobresaturació d'oferta i el limitat temps que tinc per consumir em crea paranoia, maleït Internet! Començo una peli que no coneixia, no m'agrada i la trec. Vaig a la cuina i poso el sopar al microones, ja està fred. Mentre, trio una peli que ja he vist i que, per tant, sé que no em decebrà.

 

Davant l'infinit ventall vaig sobre segur, si no se'm farà la una i encara estaré sense sopar i buscant per internet com un gilipolles. El gat ja dorm al seu lloc, jo he mirat una peli que ja havia vist i ja he sopat, però se'm queda la cara de ximple al no saber escollir quan ho tinc TOT davant meu. Demà serà un altre dia i tornarà a passar el mateix. Solters, solteres i gent que viu sola ¿Com us ho feu vosaltres?, perquè, òbviament, això en parella no passa, o, sí? Aloha.

Veure Comentaris