Opinió | L’amiant: l’assassí silenciós i silenciat

El 30 d’abril es va commemorar el Dia Mundial de les Víctimes de l’Amiant. A Cerdanyola, la PAC (Plataforma d’AFAS de Cerdanyola) va convocar a la ciutadania a demanar un futur sense amiant. Setmanes abans va tenir lloc una Jornada del Patrimoni on es va parlar del passat, el present i el futur dels edificis de la fàbrica d’Uralita, on la nostra ciutat podia, i encara pot, jugar un paper fonamental com a referent històric informatiu envers l’amiant.

Aquest cancerigen de primer nivell encara és silenciat, aprofitant els seus llargs períodes de latència fins a la manifestació de les malalties. Per això és primordial que la gent jove prengui consciència, però és socialment decebedor que més de mig segle després, coneixent els efectes i les solucions, siguin ells qui continuïn amb la mateixa lluita.

No em cansaré de repetir i denunciar, amb la convicció ferma de la realitat, que les administracions, totes, no hagin estat capaces de retirar tot l’amiant dels edificis públics durant aquest temps. I encara pitjor, retirar-ho de les escoles o centres de salut. Altres països ja ho han fet fa molts anys.

Pensem que l’amiant no entén de lleis, entorns públics o privats, estatus social, incompliments temeraris dels protocols o, fins i tot, d’ignorància humana. Tothom hi està exposat, però no cal ser alarmistes, cal ser conscients de la situació i actuar amb conseqüència.

La millor recomanació és que, davant el risc, utilitzem el sentit comú, demanem informació diversificada, respectem la normativa i fem complir els protocols i, si cal, denunciem les males praxis abans que sigui tard.

Continuar silenciant el problema no és la solució.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.