Opinió | La fibra sensible: l’amiant no és passat, és present

Per a aquelles famílies que no van poder ser-hi, dimecres 3 de desembre es va projectar a l’Ateneu de Cerdanyola el documental La fibra sensible, una obra que es pot veure també a la plataforma 3Cat. El film aborda la problemàtica de l’amiant des de múltiples capes: la pandèmia local de mesotelioma, molt concentrada a Cerdanyola, Ripollet i Badia; la dimensió mundial del problema; els processos judicials i les estratègies empresarials per allargar-los i evitar indemnitzacions, i el marc normatiu europeu.

Després de la projecció, es va celebrar una taula rodona amb la participació de la directora del documental, Isabel Andrés; el pneumòleg Josep Tarrés, especialitzat en els efectes de l’amiant; Jordi Joan Mata, com a afectat, i el regidor Antonio Otero. També es va obrir un torn de preguntes amb el públic.

Les intervencions del doctor Tarrés no tenen desperdici. En una entrevista que recull moltes de les idees exposades durant l’acte —i que s’enllaça més avall— en destaca algunes qüestions clau. D’entrada, desmunta el mite que “si no toques l’amiant no passa res”: la uralita que ens envolta ha superat la seva vida útil i s’està desfent, alliberant partícules de manera continuada. L’única solució real és desamiantar.

Per això, alerta, encara avui neixen criatures que moriran de mesotelioma: no és un problema del passat. Tot i la prohibició de l’amiant, les teulades d’uralita continuen generant un risc present i futur. De fet, a l’Estat espanyol mor el doble de persones per causes relacionades amb l’amiant que per accidents de trànsit.

En aquest context, Tarrés defensa que no n’hi ha prou que l’Ajuntament disposi d’un punt d’assessorament tècnic per al desamiantatge. Cal un compromís polític clar perquè Cerdanyola esdevingui una localitat pionera en la lluita contra l’amiant. Aquest punt d’assessorament, diu, hauria de ser holístic i acompanyar la ciutadania també en qüestions mèdiques, legals i en l’obtenció d’ajudes.

Finalment, recorda que, tot i que desamiantar és car, no fer-ho encara ho és més. Les despeses mèdiques derivades d’aquesta pandèmia silenciosa són enormes, i les administracions haurien d’incorporar aquesta realitat a la seva presa de decisions.

Un documental tan interessant com preocupant, que interpel·la directament la comunitat educativa i la ciutadania del Vallès Occidental. Cal fer-ne taca d’oli.

Enllaços d’interès
– Entrevista al doctor Josep Tarrés (iSabadell)
– Documental La fibra sensible (3Cat)

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.