Opinió | Jaume Sobrevals: Catalunya serà independent o no serà

Haver tingut a tocar un objectiu tan elevat com la independència i no haver-lo aconseguit fa que força companys de viatge tornin a integrar l’statu quo, entre conformistes i resignats, i seguin a esperar que vinguin temps millors, sense voler adonar-se que els temps millors no venen, sinó que es van a buscar.

En un moment d’ofensiva espanyola (i quan no ho és?), quan afloren les agressions que malmeten la vida de tots els habitants dels Països Catalans (siguem catalans o no!), sembla que ens hàgim oblidat que si volem la independència és per viure millor, perquè l’hostilitat de l’estat ens provoca greuges que són insuportables: el robatori que amb inútil cautela en diem espoli fiscal, l’anomenada crisi de l’habitatge i la impossibilitat de fer-hi front definitivament, la situació caòtica en el transport (per manca d’inversió i planificació -o sí que n’hi havia?), ara també el robatori artístic (amb ofensiva política disfressada de neutralitat judicial), la recessió planificada del català (no és un fet natural ni espontani, ans polític i judicial), la pobra gestió del pobre territori (pagesia, renovables...), la gestió inqualificable de certs serveis socials... No ocultem que d’alguns d’aquests greuges n’és també culpable la Generalitat, branca administrativa de l’estat.

Ara prometen que tot s’arreglarà amb els cabassos de milions que diuen que hi invertiran. No és més que fum per no dir que no hi van invertir quan calia i hi eren a temps. Amb el robatori fiscal que no volen reconèixer és simplement impossible de resoldre res.

La manifestació de l’Onze no ens portarà la independència, però ens ajudarà a mesurar el nostre compromís. I és una oportunitat per compartir i recordar els greuges que ens aboquen a la necessitat d’un estat propi. La necessitat de la independència.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.