Planificació escolar: menys improvisació, més ciutat

Des que va néixer fa més d’una dècada la Plataforma d’Associacions de Famílies dels centres educatius públics de Cerdanyola del Vallès (PAC), els nostres objectius s’han desenvolupat al voltant de la defensa d’una educació pública digna i de qualitat. Des dels seus inicis, el compromís ha estat relacionat amb un treball constant pel benestar de les nostres filles i fills, així com en la participació activa amb la resta de la comunitat educativa del nostre àmbit més proper. Al llarg d’aquests temps, hem impulsat reivindicacions importants: la climatització adequada de les aules, la pacificació dels entorns escolars, el manteniment dels centres educatius o la retirada de l’amiant dels edificis públics. I en aquests moments, com en altres territoris de Catalunya, ens estem mobilitzant per una planificació escolar municipal responsable, transparent, participativa i basada en les necessitats d’escolarització reals de la nostra ciutat.

“Cal una planificació escolar responsable, transparent i basada en les necessitats reals de la ciutat”

En els darrers anys, les decisions sobre l’oferta educativa per part del Departament d’Educació han posat de manifest mancances importants en la planificació del sistema. El tancament de línies escolars a la xarxa pública, sovint justificat per la davallada de la natalitat, s’està aplicant amb criteris poc transparents i sense una visió global prou clara i compartida. Aquesta manera de procedir genera desconfiança entre la comunitat educativa i fa evident la necessitat de revisar els mecanismes de presa de decisions per garantir més coherència i rigor.

“El tancament de línies a la pública s’està aplicant amb criteris poc transparents i genera desconfiança”

El descens demogràfic no és d’ara. És una realitat observable des de fa temps. Les dades sobre aquest fenomen ens hauria de permetre anticipar la tendència i poder recollir informació veraç i contrastada de cada territori. La seva relació amb la distribució equitativa de l’alumnat no és l’únic ni principal criteri que hauria de prioritzar-se a l’hora d’organitzar l’oferta escolar. Les necessitats de l’alumnat així com la idiosincràsia de cada centre educatiu, són variables essencials per a generar una visió integral i per a garantir la cohesió social i l’equitat pedagògica.

I en aquest context, el paper de les administracions locals és clau i no pot limitar-se a una funció passiva o de simple acceptació de determinacions externes. El seu coneixement directe de la realitat del municipi les obliga a tenir un posicionament actiu i crític davant les resolucions del Departament d’Educació. No n’hi ha prou amb actuar com a interlocutors: cal que els ajuntaments exerceixin un lideratge institucional ferm en la defensa dels centres educatius públics del seu municipi. Això implica exigir processos de planificació més consensuats, participar-hi de manera efectiva com a representació de tota la comunitat educativa i vetllar perquè les decisions responguin realment a les necessitats locals i al principi d’equitat.

“Els ajuntaments han d’exercir un lideratge ferm en defensa dels centres educatius públics”

El moment actual, marcat pel risc de retrocés en els drets socials i del ressorgiment de discursos d’odi, exigeix fermesa i responsabilitat. Exigeix que famílies, docents i professionals educatius, alumnat, agents públics i administracions locals treballin conjuntament i de manera transversal. Es tracta de protegir l’educació pública com una eina de transformació social i de defensa de tots els drets col·lectius, així com a model educatiu de referència per a la igualtat d’oportunitats.

“L’educació pública és una eina clau per a la cohesió social i la igualtat d’oportunitats”

El futur del sistema educatiu va més enllà de la distribució de places escolars. Cal continuar exigint polítiques educatives valentes que no deixin ningú enrere i que responguin realment a les necessitats presents i futures dels nostres infants i joves.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.