Quan les dones vam prendre la paraula!
Reflexió sobre el despertar feminista que van representar les Jornades Catalanes de la Dona de 1976 i el camí recorregut —i encara pendent— cap a la igualtat cinquanta anys després.
El maig de 1976, el Paranimf de la Universitat de Barcelona es va omplir de veus que fins llavors havien estat massa temps en silenci. L’espai era ple de gom a gom. Les Jornades Catalanes de la Dona van marcar un punt d’inflexió en la història contemporània del nostre país. Un despertar col·lectiu.
Jo, aleshores una jove estudiant de batxillerat, educada a les monges de Cerdanyola, formada en la discreció i els rols de l’època, vaig assistir amb admiració. Recordo la força d’aquelles dones parlant de llibertat, de drets laborals, de sexualitat, de l’ avortament, de divorci, d’autonomia econòmica i de participació política de les dones. Dones diverses i de pensaments diferents. Preníem la paraula. Mort el dictador, l’esperança era la democràcia.
A Cerdanyola, el moviment feminista també viu i compromès. El Grup de Dones Feministes de Cerdanyola, El Safareig i, més endavant, Dones per la Igualtat, en són exemples. Dones valentes, referents per a tota una generació, que van donar el pas endavant, des de la política, l’acció col·lectiva, o l’acompanyament i la sororitat. Van ser transformadores. Compromeses.
Cinquanta anys després, hem consolidat drets i polítiques d’igualtat, però la bretxa salarial, les desigualtats en les cures i les violències masclistes ens recorden que la igualtat real encara és un repte. Avui sabem que el feminisme no és una etapa superada. És un compromís permanent amb els drets humans, la justícia i la democràcia. La memòria d’aquelles jornades ens interpel·la: cada dret conquerit exigeix ser defensat. El 8 de març és una nova oportunitat per fer-lo palès.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.
Veure Comentaris