Relat | Que us bombin amb el vostre Mundial!
L'escriptor Danny Romero Mas signa un relat sobre futbol, racisme, solitud i venjança poètica en el partit més decisiu
T’internes a l’àrea contrària. Estàs sol.
Sol, com quan vas baixar d’aquell camió clandestí. Sol, com quan després et vas fer a la mar dins d’aquella pastera. Sol, entre aquells crits dels qui s’ofegaven. Sol, corrent per la platja per no ser detingut. Sol, sense diners ni papers, només amb por. Sol, malvivint als marges de la vida.
Sol, quan et van portar a aquell campus de futbol on et va veure un caçatalents i et va prometre un futur. Però encara estaves sol. Sol, en aquell equip de tercera divisió. Sol, quan aparegueren representants, fitxatges i diaris. Sol, per signar el contracte.
Sol, en aquell estadi on imitaven un mico i et llançaven plàtans per mofar-se de tu. Sol, quan et van prometre nacionalitzar-te per jugar amb la selecció el Mundial del 2026. Sol, davant del públic: persones desconegudes que criden el teu nom, et demanen autògrafs i es fan selfies.
Sol, davant del porter, el 19 de juliol a Nova York, per fer el gol decisiu que donarà el segon títol mundial a la Roja.
Tot un país pendent de les teves botes. Aquell país que et va rebre com a escòria. Ara podràs ser una llegenda, t’estimaran per sempre i mai més estaràs sol. Et perdonaran el que ets. Però només a tu, només pel que estàs a punt de fer: un gol.
Però en el moment més decisiu de la teva vida, amb un megacontracte de la Premier acabat de signar, has triat continuar sol.
Sol, perquè fallaràs el gol a consciència.
És la teva forma de venjança, de justícia poètica.
Que us bombin espanyolets!
Afegeix TOT Cerdanyola com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.
Veure Comentaris