Relat | Danny Romero Mas: "Una història de Rodalies Renfe"

Malgrat ser conscient del lamentable i tercermundista funcionament de Rodalies Renfe, vaig anar a l’estació per agafar el tren. Per variar, venia amb retard.

Esperant a l’andana van passar dos o tres trens sense parar. Llavors la vaig veure a ella. M’hi vaig apropar, vaig preguntar-li quant feia que esperava i li vaig proposar fer un cafè al bar de l’estació per fer més amena l’espera.

Ens vam agradar de seguida i, tot esperant el tren, ens vam enamorar. Al final va arribar i vam pujar junts. El tren anava lent; el nostre amor, ràpid. Vam compartir el menjar i l’aigua que dúiem a les bosses.

Durant el trajecte vam haver de fer tres canvis de tren; un d’ells va ser cancel·lat. També vam fer dos canvis de via i vam agafar un bus per cobrir el tram d’una via tallada. Un altre cop de tornada a un tren, després d’una llarga vaga amb uns serveis mínims falsos, vam decidir segellar el nostre amor. Així que un passatger que era jutge de pau ens va casar, amb el maquinista de testimoni.

Cada cop que hi havia una incidència (suïcidis, desastres naturals) o una avaria i el comboi s’aturava, aprofitàvem per fer un polvet al lavabo del tren, fins que un dia es va quedar prenyada.

Passats nou mesos, aprofitant una aturada del trajecte per robatori de coure, i ajudats per una infermera del nostre vagó, va donar a llum el nostre primer fill.

Ara ell ja té tres anyets. Jo ja no recordo cap a on anava quan vaig agafar el tren.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.