Relat | Nostàlgia de l'estiu d'abans
L'escriptor Danny Romero Mas recorda els estius d'abans des de la imposada llibertat de les vacances actuals
L'estiu era el temps de l'avorriment i de l'aventura. Del retrobament amb la bici, que en aquells dies només era d'una marxa. De la nevera que més que refredar, es dedicava a fer soroll. Del ressò continu de crits infantils o el llunyà silenci de la migdiada, aquesta hora en la qual només les “chicharras” són capaces de dir alguna cosa. Del quiosc on es venien xiclets, polines de 10 o cigarrets. Eren les llums intermitents dels televisors com a únics fars en la foscor. Era a l'estiu on els amors es fabricaven amb innocència, tot consistia en un assaig de com ser gran sense ser-ho. A l'estiu, si eres mal estudiant, els llibres del cole et lligaven a la taula del menjador mentre els altres es prenien el luxe de no fer res.
En aquells dies no hi havia xarxes que ens connectessin, o, tal vegada vam tenir el privilegi de ser anònims una vegada. Ara només miro l'estiu a través dels ulls de la memòria. Avui em buscaria un amagatall, un búnquer de gel que em protegeixi d'una idea de les vacances que ja no comparteixo i d'aquesta necessitat de dir que t'escapes d'alguna cosa que no t'agrada. Sembla que a l'estiu, aconseguida ja una edat, és obligatori fugir de la teva vida, amb la paradoxa que, l'alternativa a aquestes nits xop de suor, resulta encara més inquietant. Fins on el record m'és acceptable, només espero amb impaciència l'arribada tardana de la tardor, per a respirar i alliberar-me de la meva suposada llibertat.
Afegeix TOT Cerdanyola com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.
Veure Comentaris