Relat | Populisme

Dos dies abans que comencessin les festes del poble, just en el moment en què la nit queia plàcidament amb un llençol d'estels, va caure un meteorit al mig de la plaça. Aquella gran roca incandescent va escombrar les garlandes, les paradetes, l'escenari i tot el que es va trobar. El cràter que va produir el xoc era immens i profund. Al cap de pocs dies va arribar una borrasca i es va passar una setmana plovent amb intensitat. Els veïns, equipats amb paraigües i impermeables, ens apropàvem curiosos a la plaça per veure com el cràter s'omplia d'aigua.

Passat el diluvi va aparèixer el sol, per donar pas a la calor i el bon temps. Llavors, l'alcaldessa, amb obstinada decisió, va aparèixer a la plaça amb un barnús, se'l va treure i, amb banyador, es va tirar de cap en aquella piscina natural. Va ser a partir d'allò que tothom va començar a dur para-sols, hamaques, esterilles i tovalloles.

"Per fi el nostre poble era famós per alguna cosa."

Algun llest va muntar un xiringuito a tocar de la piscina cràter, el reggaeton feia ballar la gent i la birra i les tapes volaven. Amb l'estiu van arribar els turistes, atrets per l'exòtic paratge. El poble es va omplir de color i d'idiomes, es van començar a construir hotels al voltant del poble i les guies de viatge en feien referència. Per fi el nostre poble era famós per alguna cosa.

Estem molt contents amb tot el que ha passat: tothom té feina de sobres, l'economia local va vent en popa i som reconeguts a tot el país. Encara que, amb tot el bullici, fa temps que ja no sentim els laments de les ànimes dels qui varen morir sepultats al fons del cràter.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.