RELATS - Danny Romero: "Adéu, amiga meva"

Ella, la meva amiga, teletreballava des de casa; fins aquí, tot normal. Però, a part de fer la seva feina, després, en comptes de gaudir del seu temps lliure, atendre les quatre coses de casa i relacionar-se amb el seu entorn, ella continuava enganxada a internet. Es passava el dia davant de l’ordinador; es va tornar la seva obsessió. Els amics la vam tractar d’ajudar, però ella, com el ionqui que diu que ho té tot controlat, negava qualsevol fet sobre la seva addicció.

Vivia pendent de les xarxes socials, del correu electrònic, dels xats... La seva vida era allà dins. La seva pell, a poc a poc, va anar perdent color i els seus ulls cada cop s’acostaven més a les diferents pantalles a què vivia encadenada. Va deixar de mirar cap a fora, per la finestra o pel balcó, el cel blau, el sol, els núvols... Va deixar de sentir la brisa nocturna perfumada de l’estiu.

A poc a poc, va anar oblidant les persones que hi havia a la seva vida, endinsant-se en el seu món virtual, artificial. Li vaig trucar per anar junts a la platja i li vaig dir que, si feia falta, me l’enduria arrossegant-la per la força. Vaig picar i no m’obria. Com que tenia una còpia de la clau del seu pis, vaig entrar.

Quan la vaig anar a buscar al seu despatx, vaig trobar la cadira buida. A la pantalla, en un fons de Windows d’una platja paradisíaca, vaig veure-la d’esquena; duia un biquini blau. Ja no la vaig tornar a veure mai més.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.