Relats - Danny Romero: "Torn de nit"

És vespre, la lluna s’està dibuixant en el cel i, com cada mes, la mare ha de marxar de casa unes nits seguides. Ella porta el seu fill cap a la seva habitació, el cobreix amb el nòrdic, l’acaricia i li fa un petó.

—Que dormis bé, fill meu. La tieta Rosa es quedarà tota la nit un altre cop, si necessites res, la crides. Jo he de marxar, ja ho saps.

—No, no vull que marxis, és perillós.

—Per què ho dius?

—Pel monstre que hi ha per la zona. Aquest matí han tornat a trobar dos cadàvers destrossats, com si se’ls haguessin volgut menjar. És terrorífic, no marxis, si us plau, tinc por.

—Un monstre, dius?

—Sí, ja l’han vist diverses persones. Diuen que és com un gos gegant enrabiat, però que camina dret, té els ulls vermells, amb unes urpes i uns ullals enormes i afilats.

—Tranquil, no em passarà res. Ja saps que uns quants dies al mes he d’anar a treballar a les nits. Tot això del monstre només són rumors, no en facis cas.

La mare torna a fer un petó al seu fill, s’incorpora i, amb els ulls tancats per evitar mirar la lluna plena que ja és present en el cel estrellat, va tantejant a cegues per l’habitació fins a arribar a la finestra. Un cop la troba, abaixa la persiana i tanca els porticons. L’habitació queda a les fosques. Tot seguit, torna a obrir els ulls i marxa dient-li al petit:

—Bona nit, amor meu, fins demà al matí. T’estimo.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.