Relats | Tragèdia i èxit d’un escriptor

El famós nou fitxatge del Barça, Emerson Do Nasci- mento Paulinho, corre de bon matí pel barri de Pedralbes abans d’anar a l’entrenament amb l’equip a la ciutat esportiva de Sant Just Desvern. Jo, escriptor fracassat, anava a reunir-me amb un editor amb la carpeta de la meva novel·la acabada d’imprimir sota el braç. En Paulinho, que anava amb auriculars escoltant samba, no repara que jo estic creuant a la seva altura i se m’emporta per endavant com si fos un tren.

Després del xoc, tots dos caiem per terra, escampant per l’asfalt els papers del meu manuscrit. El resultat: en Paulinho s’ha trencat la cama esquerra (aquella que els periodistes diuen que és un guant), jo només tinc un hematoma al braç. Tracto d’ajudar-lo, però el seu cos de pur múscul sembla formigó. Un vianant ha trucat a l’ambulància, que en menys de deu minuts se’ns emporta a tots dos cap a la Vall d’Hebron. Un cop a l’hospital, tot el personal és ple d’incredulitat. “És en Paulinho, el nou crac!”, tot són corredisses i nervis. Comencen a desfilar els directius i el secretari tècnic; al poc, la notícia es filtra i ja és de domini públic. Premsa, ràdio, televisió: tothom parla de l’accident.

Resulta que a mi m’entrevisten com a protagonista afectat del ja famós incident. Vaig a molts programes, alguns d’esports, d’altres més sensacionalistes. Ara, la paradoxa és que no m’ha calgut implorar a cap editorial que confiï en mi. Aquells papers escampats pel terra es van publicar; ara soc famós i els meus llibres es venen sols. Gràcies, Paulinho. El pobre, que es perdrà tota la temporada, i qui sap si tornarà a ser aquella promesa que tenia un guant a la cama esquerra.

Bon Sant Jordi!

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.