I tant si hi és!

Quants cops no sentim queixes sobre la poca presència de jovent als actes organitzats per vells (en un sentit dramàticament ampli) en horaris de vells! Quants Jeremies, tancats a la seva cova, es lamenten inútilment d’una inacció que ells mateixos comparteixen! Quants cops no sentim pontificar des d’una edat provecta, que no autoritza pas a mirar per damunt l’espatlla qui encara està fent el seu camí! Quan la mobilització respon a una causa i adopta una forma que entren en harmonia amb el moment vital de cadascú, deixem l’aparent letargia i ens activem.

“El jovent hi és. I tant si hi és! I vol un futur molt millor que no pas el present que hem estat capaços d’oferir-li.”

Sense necessitat de mitificar els fets d’Urquinaona (que, d’altra banda, van ser ben reals), val la pena no oblidar-los: la impotència per part de la policia i el reconeixement que els fets els superaven van evidenciar la claudicació de tot un aparell de l’Estat davant la força del jovent.

En un to més plàcid, les manifestacions de l’Onze de Setembre i del 7 de febrer (Prou! Única via: independència) proppassats ens van mostrar com la generació «postprocés» surt al carrer, el descobreix i se’l fa seu.

Finalment (per ara), el Correllengua Agermanat, sorgit aparentment d’enlloc però amb un grapat de joves anònims al darrere, ens ha ensenyat com trobar una escletxa al mur per tal d’eixamplar-la. I prou que ho han aconseguit: recorrent tots els Països Catalans amb una resposta entusiasta arreu —no només al Principat—, cosa que ens ha de fer reflexionar, i molt.

El jovent hi és. I tant si hi és! I vol un futur molt millor que no pas el present que hem estat capaços d’oferir-li.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.