Un de cada quatre vallesans assalariats, afectats per un ERTO

Fins el moment s’han comptabilitat 9.847 expedients de regulació temporal de l’ocupació a la comarca

L’Observatori del Consell Comarcal va publicar, aquest dilluns 20, l’anàlisi de les dades de l’afectació econòmica de la crisi del COVID-19 a la comarca del Vallès Occidental. Fins el moment s’han comptabilitat 9.847 expedients de regulació temporal de l’ocupació (ERTO), afectant a 86.724 persones. Aquestes representen més del 26% de les persones assalariades de la comarca.

Per tant, una de cada quatre persones assalariades ha estat afectada ja per un ERTO des de l’inici de l’Estat d’Alarma al Vallès Occidental. L’impacte és enorme en el comerç i l’hostaleria, que aglutinen 258.901 persones afectades a Catalunya.

Una altra dada rellevant és que l’atur del més de març ha pujat un 5’2% respecte al de febrer. L’increment d’aquest mes és el més elevat de tota la sèrie històrica, superior al que va haver-hi durant la primera fase de la crisi econòmica del 2008.

 

Un 12% del total d’ERTOs de Catalunya

Els ERTO del Vallès Occidental són el 12,8% del total de Catalunya. Des del 7 d’abril, la xifra d’expedients i persones afectades s’ha incrementat prop d’un 9%. A Catalunya, el nombre de treballadors i treballadores afectades per expedients de regulació temporal d’ocupació a Catalunya arriba a 678.365 persones, segons les últimes dades del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Des del 22 de març, el nombre de persones afectades s’ha multiplicat per tres.

La immensa majoria dels casos (87%) corresponen amb expedients de força major. El percentatge de població assalariada afectada per ERTO a Catalunya és del 24,3%. El Vallès Occidental és la cinquena comarca més afectada després del Baix Llobregat, el Maresme, el Bages i el Vallès Oriental. Però en termes de persones afectades, només el Barcelonès i el Baix Llobregat superen el Vallès Occidental.

 

El sector serveis aglutina el 82% dels Expedients a Catalunya

Sectorialment a Catalunya, els serveis sumen 75.589 expedients (82% del total) 486.085 persones afectades (72%). El comerç ha registrat 21.201 ERTOs que han afectat 125.925 persones. L’hostaleria ha registrat 21.115 ERTOs, afectant 132.976 persones.

A Catalunya, a la indústria s’han presentat 7.560 expedients (8%) que afecten 128.866 persones assalariades (19%). Dins del sector de la Indústria, la divisió de fabricació de vehicles de motor (31.997) juntament amb la metal·lúrgia (14.139) són les activitats amb més persones afectades, seguides de la indústria tèxtil (8.118) i les indústries alimentàries (7.619).

La construcció aplega 7.438 expedients (8%) i 44.084 assalariats (6%). També és destacable l’afectació al sector educatiu (34.937 persones afectades) i a les activitats artístiques (34.614 persones afectades).

 

Atur registrat

El mes de març finalitza amb 52.680 persones desocupades a la comarca. Aquesta xifra és un 5,2% superior a la registrada el passat mes de febrer (2.619 persones aturades més) i un 4,6% superior a la de l’any anterior (2.308 més). La taxa d’atur registral estimada per a la comarca se situa en el 11,59%, lleugerament per sobre de l’estimada per a Catalunya (11,34%).

Aquestes dades no inclouen les persones afectades per expedients de regulació temporal d’ocupació en no ser considerades dins la classificació d’atur registrat. Els treballadors i treballadores afectades per ERTOS es reflectiran en l’estadística de demandants d’ocupació que estan ocupats.

L’augment mensual de l’atur a la comarca, d’un 5,2%, s’ha produït després d’un període en què, habitualment, el nombre de persones desocupades es reduïa o augmentava poc (per sota l’1%). L’increment d’aquest mes és el més elevat de tota la sèrie històrica, superior al que va haver-hi durant la primera fase de la crisi econòmica del 2008. En comparar amb el conjunt de Catalunya, el creixement de l’atur ha estat lleugerament menys intens a la comarca.

Aquest mes es trenca, de manera sobtada, la dinàmica positiva de disminució l’atur dels darrers anys (l’atur continuava reduint-se, tot i que amb un menor ritme) amb registres similars als que hi havia abans de l’inici de la fase de recuperació del mercat de treball.