El ple aprova prorrogar els contractes de gestió de les escoles bressol per assegurar l'inici de curs

El ple ha aprovat tots els punts de l'ordre del dia

 

 

 

  

Aquest 25 de juliol, ple municipal de Cerdanyola del Vallès va aprovar prorrogar, per cinquena vegada, el contracte de gestió del servei públic de les escoles bressol municipals Cordelles i Montflorit. La pròrroga afecta al curs acadèmic 2019-2020 i els contractes s'allargaran fins al 31 d'agost de 2020.

 

 

El regidor d'Educació, David González, va defensar el punt justificant que "ara mateix és l'única opció viable per iniciar el curs". En la mateixa línia, González va explicar que la urgència que suposa el començament del nou curs els impedeix "pensar a obrir la licitació del servei o plantejar la municipalització". Tot seguit, el regidor socialista va assegurar, sense concretar en el model pel qual apostaran, que el PSC "apostarà per aconseguir la millor gestió possible tenint en compte la qualitat i el preu".

 

 

 

La qüestió va generar un debat sobre el model de gestió de les escoles bressol i sobre el posicionament del govern de Carlos Cordón. Des del PP, Manuel Buenaño va defensar el model actual i va demanar que el 2020 s'obri el concurs del servei per no haver de prorrogar de nou els contractes. Per la seva banda, Joan Sánchez, de Junts per Cerdanyola, va demanar que el govern treballés per "definir el model".

 

 

 

Des d'En Comú Podem, Pilar Adell va justificar l'abstenció del seu grup explicant que estan a favor de la municipalització del servei, però entenen que ja no hi ha temps per fer aquest procés abans del pròxim curs. Per una altra banda, Ivan González, regidor de Guanyem Cerdanyola, va demanar al govern que expliqués quin és el seu model per les escoles bressol. González, qui va insistir en la municipalització al ple del 10 de juliol, va destacar que "la gestió directa de les escoles bressol és l'única que permet igualar les condicions de feina dels treballadors" i va animar al PSC a plantejar la municipalització: "tindran els suports". Com a resposta, el regidor d'Educació, David González, va afirmar que el PSC no defensarà el projecte de municipalització proposat per Compromís: "Té un informe de secretaria en contra i tenim dubtes sobre si seria l'opció de més qualitat i de millor preu".

 

  

Sonia Rodríguez, de Ciutadans, es va oferir al govern per plantejar idees per millorar el servei i les condicions laborals dels treballadors de les escoles bressol: "Confiem en què aquest govern ens truqui per buscar el millor model de gestió". També com a veu crítica amb la proposta del govern, Helena Solà, d'Esquerra Republicana, va reiterar la seva aposta per la gestió directa del servei: "Amb l'educació, com amb la sanitat, no entenem que es pugui fer negoci. Són pilars bàsics i han de ser de qualitat". Solà va anunciar l'abstenció del seu grup perquè entenen que "en aquests moments no es pot fer una altra cosa". El punt es va aprovar amb els vots en contra de Guanyem i les abstencions de Ciutadans, ERC i En Comú Podem. Només PSC, PP i Junts van votar a favor.

 

 

També al voltant de les escoles bressol, es va aprovar per unanimitat requerir a la Generalitat de Catalunya el pagament dels imports en matèria de contribució al finançament d'aquests centres que es van acordar entre la Generalitat i l'Ajuntament de Cerdanyola l'any 2012.

 

 

  

Es crea la figura del Coordinador General

 

 

 

El govern del PSC, gràcies als vots a favor d'En Comú Podem i Junts, va aconseguir aprovar la creació de la figura del Coordinador General de l'Ajuntament. Entre les tasques d'aquesta nova figura estarà dirigir l'àrea d'Alcaldia-Presidència de l'Ajuntament, Coordinar les Àrees de l'Ajuntament, dirigir comitès tècnics, impulsar l'execució dels acords adoptats pels òrgans de govern, entre altres funcions similars. El sou que es planteja és de 69.651,54 euros anuals bruts.

 

 

 

Les principals crítiques de l'oposició van estar dirigides a la forma de designació de la persona que ocuparà aquest càrrec. Manuel Buenaño (PP) va preguntar per què "porten un funcionari d'una altra administració pública" en comptes de comptar amb "els funcionaris de la casa". En una línia similar, Íñigo de Enterria (ERC), es va posicionar en desacord amb la forma d'elecció del nou càrrec a través d'una comissió de serveis: "Ha semblat que primer tenien la persona i després el lloc de treball". Enterria també va assenyalar que amb el model de designació que planteja el govern, el contracte durarà dos anys i acabarà "a meitat del mandat". Pau Ortolà (Ciutadans) va assenyalar que no estan en contra de la figura del Coordinador General però aposten per un perfil "el més tècnic possible".

 

 

  

També sent crític amb el punt, Ivan González (Guanyem), es va posicionar en contra de la creació d'aquest càrrec perquè no és el model que defensa el seu grup i perquè pensen "que jerarquitza l'administració". Finalment, el punt es va aprovar amb els vots en contra de PP, ERC, Guanyem i Ciutadans.

 

 

El govern del PSC també va proposar al ple modificar una part del pressupost municipal. L'ampliació inclou qüestions com la incorporació del sou del Coordinador General, indemnitzacions judicials i treballs extraordinaris. "No suposa un increment de la despesa", va destacar el regidor del PSC, Javier Sánchez. El punt es va aprovar amb el vot a favor de PSC, Junts i En Comú Podem, el vot en contra de Guanyem i Ciutadans i les abstencions de PP i ERC.

 

 

 

Per una altra banda, també es va aprovar per unanimitat l'aprovació inicial de la modificació del pressupost municipal i l'aprovació dels festius locals: el 4 de maig de 2020 en el marc de la Festa Major del Roser de Maig, i l'11 de novembre de 2020 per la Festa de la tardor. A més, tots els grups van donar suport a la personació com a part demandada en el recurs contenciós administratiu interposat per la Federació Catalana d'Handbol. El recurs s'ha presentat en el marc de la liquidació de la intervenció del servei del PEM Guiera entre 2014 i 2016.

 

  

Moció per sortir de l'Associació de Municipis per la Independència

 

 

 

En l'apartat de les mocions, el ple va aprovar iniciar els tràmits per a la sortida de l'Ajuntament de Cerdanyola de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), "així com retirar la corresponent aportació econòmica abans de la finalització de l'any. En la mateixa moció, els dos partits donen suport a "garantir la neutralitat del consistori així com de les dependències municipals, evitant l'exhibició de símbols de part". La moció es va aprovar amb el vot en contra d'ERC, Guanyem i Junts, l'abstenció d'En Comú Podem i el vot a favor de PSC, PP i Ciutadans, grup que es va afegir a la proposta durant la sessió

 

 

 

També com a moció, es va aprovar la proposta d'Esquerra Republicana Guanyem Cerdanyola per instar al Departament de Territori i Sostenibilitat i al govern local per frenar l'aprovació del pla director urbanístic per a la delimitació i ordenació del Centre Direccional prevista pel divendres 26 de juliol. La moció demana que hi hagi una "participació activa del ple" en la tramitació del PDU del Centre Direccional. ERC, Guanyem i En comú Podem van votar a favor mentre que Junts, Ciutadans i PP es van abstenir. L'únic vot a favor va ser el del grup socialista. Tot i la moció del ple, Carlos Cordón va anunciar que mantindran el seu suport al projecte que es presentarà al consell del Consorci del Parc de l'Alba.

 

 

 

Per una altra banda, el ple va aprovar, amb l'abstenció del PSC, la moció d'ERC per l'elaboració d'un Pla de Zones d'Ombra a parcs, places i llocs d'esbarjo. Per últim, PSC, ERC, Guanyem, En Comú Podem, Junts per Cerdanyola van proposar donar suport al Correllengua 2019 "com a instrument reivindicatiu de la societat a favor de la plena normalització en l'ús social de la llengua arreu dels territoris de parla catalana i a favor de la seva unitat". La moció es va aprovar amb els únics vots en contra de PP i Ciutadans. Des del PP van argumentar que havien "repassat la cartelleria del Correllengua i en veure que inclou estelades" no es podien mostrar d'acord. Per la seva banda, Ciutadans va assegurar que el Correllengua es tracta "d'un cas lamentable d'instrumentació de la llengua".