El confinament incrementa les desigualtats en l'aprenentatge entre els infants

Dos professors del Departament de Sociologia de la UAB han dut a terme un estudi que analitza les respostes de 35.937 famílies i 59.167 infants d'entre 3 i 18 anys.

L'estudi "Confinament i condicions d'aprenentatge", que han dut a terme els professors del Departament de Sociologia de la UAB, Sheila González i Xavier Bonal, a l'inici del confinament, ha donat com a resultat que s'ha produït un increment d'unes desigualtats que, malgrat existir amb anterioritat al tancament escolar, ara s'han vist amplificades.

L'anàlisi dels professors s'ha dut a terme a través d'un qüestionari durant les dues primeres setmanes de la declaració de l'estat d'alarma. L'estudi analitza les respostes de 35.937 famílies i 59.167 infants d'entre 3 i 18 anys. 

Segons els investigadors Xavier Bonal i Sheila González, "durant les primeres setmanes de confinament s'observa una acumulació de les desigualtats educatives". Les distàncies entre els alumnes "es donen tant en l'aprenentatge formal (per la bretxa digital però també perquè la reacció de les escoles ha estat desigual) com en l'aprenentatge informal (intensitat i tipus d'activitats a què els infants i joves dediquen el seu temps) i en l'àmbit extraescolar (joves de famílies més instruïdes en realitzaven més abans del confinament i les han mantingut amb major freqüència que aquells de famílies amb menor nivell formatiu)".

L'estudi analitza factors com l'escletxa digital, l'aprenentatge escolar, la valoració de l'escola, el suport a l'estudi, les activitats en família i les activitas extraescolars.

Escletxa digital

L’accés a la tecnologia està condicionat per nivell de renda. L’accés als dispositius es relaciona positivament amb les hores dedicades al treball escolar.

Aprenentatge escolar

Els investigadors han construït un indicador d’oportunitats d’aprenentatge escolar durant el confinament, l’índex (OTL, Opportunities to Learn), que està format per les variables del qüestionari referides al treball escolar durant el confinament, a la comunicació online amb el professorat, a la recepció de mails, a l’encàrrec de tasques per fer sol i a la realització de treballs per corregir. En dues setmanes de confinament les escoles privades han reaccionat de manera més intensiva que les públiques pel que fa a tasques escolars i interacció amb l’alumnat. Les mitjanes d’OTL per sector de titularitat són clarament diferents entre escola pública, concertada i privada.

Valoració de l'escola

Pel que fa a la valoració global de la reacció de l’escola des de l’estat d’alarma. La majoria de les famílies considera que l’escola ha reaccionat ràpid i de forma de coordinada des de la suspensió de les classes. Un 60% de les famílies considera que l’escola ha reaccionat de forma eficient i coordinada. Les valoracions negatives (reacció tardana, no planificada, desigual o absència de contacte) acumulen un 26,8% de respostes.

 

Suport a l'estudi

El paper que juguen les famílies en l’acompanyament escolar evoluciona a mida que l’infant creix. Així, mentre que una àmplia majoria (79%) de les mares afirmen que ajuden als seus fills i filles habitualment o sovint a fer deures, el percentatge es redueix al 43% entre les mares amb fills escolaritzats a l’ESO i al 22% si cursen postobligatòria. En el cas dels pares, els percentatges són marcadament inferiors per a totes les franges (45% en conjunt, 22% quan només hi ha infants a l’ESO i 12% en el cas que cursin postobligatòria).

Activitats en família

Les dades mostren que els infants i joves dediquen el temps a casa a activitats diferents en funció del capital instructiu familiar. Es mostra, alhora, un aprenentatge informal més intens (amb major nombre d’activitats diàries i setmanals) entre els infants i joves de famílies més instruïdes.

En el cas de famílies amb infants en cicles d’infantil i inicial hi ha tres activitats en les quals les diferències socials s’accentuen en favor de les famílies amb més capital econòmic i cultural, que són: l’acompanyament en la lectura (59% de les famílies amb estudis universitaris manifesten que els infants entre 3 i 8 anys llegeixen amb l’acompanyament d’un adult cada dia davant del 37% en el cas de les famílies amb estudis obligatoris), la pràctica d’idiomes (44% de les famílies amb estudis universitaris respon que es realitza pràctica d’idiomes de manera diària o diversos dies per setmana a cicle inicial davant el 36% en el cas de famílies amb estudis obligatoris) i l’activitat esportiva (81% de famílies universitàries manifesta que el fill/a de cicle inicial practica esport diverses vegades per setmana davant el 66% en el cas d’estudis obligatoris).

Activitats extraescolars

El 70% de les activitats extraescolars no se segueixen fent durant el confinament. Aquest percentatge varia molt segons el tipus d’activitats: esports ha caigut un 87%, activitats de tradició i cultura un 89% i caus i esplais un 77% (les que són grupals o d’espais oberts). En canvi, les activitats musicals s’han mantingut en un 63%, i els idiomes en un 61%.

Situació econòmica

L'estudi assenyala que previ al confinament hi havia un 13% d’aturats entre els enquestats (amb prestació o no), mentres que quan es passa l'enquesta un 23% dels enquestats manifesta haver perdut la feina (d’aquests un 60% s’ha vist afectat per un ERTO). Només un 21,5% va a treballar ‘normalment’. La resta treballaven des de casa, amb el mateix horari o amb un horari més flexible (la majoria, 39%). Un 17% dels que encara treballaven considera que és probable que perdi la feina. Dels aturats, un 50% sap que té dret a prestació d’atur, els altres saben que no o no ho saben.