Joves, dones i treballadors essencials, els col·lectius amb més efectes emocionals per la Covid-19

A Catalunya una de cada dues persones ha patit efectes emocionals en l’escenari COVID, segons un estudi realitzat per experts de la UAB i el Parc Taulí

L'Observatori del Consell Comarcal del Vallès Occidental ha realitzat una sessió sobre l'impacte de la Covid-19 amb ponències i reflexions on s'ha constatat que els col·lectius de joves, dones i de treballadors essencials han estat els més afectats emocionalment per la crisi sanitària. Així, s'apunta que a Catalunya una de cada dues persones ha patit efectes emocionals en l'escenari Covid i es planteja la necessitat d'enfortir els serveis d'atenció a la salut mental. 

La sessió s'emmarca en el procés de l'elaboració del Pla comarcal per a la Protecció social, dins del Pla de Reconstrucció del Vallès Occidental aprovat pel Consell d'alcaldies. Hi han participat Antoni Sanz, professor agregat a la UAB i investigador principal de l'estudi Internacional PSY-COVID, i el doctor Diego Palau, director de Salut Mental de l'Hospital Universitari Parc Taulí-UAB, i professor titular de Psiquiatria de la Facultat de Medicina de la UAB.

 

Més de la meitat de la població catalana ha patit efectes emocionals per la pandèmia

 

El professor Agregat del Departament Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l'Educació de la UAB, Antoni Sanz, ha presentat l'estudi PSY-COVID, un estudi mundial amb participants de 28 països i una base de dades de 89.000 participants. Cal destacar que l'estudi incorpora dades específiques del Vallès Occidental amb una mostra de la comunitat universitària de la UAB.

Segons l’estudi, el 55% de la població catalana ha sofert algun tipus d’afectació en la seva salut mental. Els joves catalans són els que presenten més símptomes, igual a la resta del món. No és així pel que fa a les dones, que presenten més símptomes a Catalunya que a altres països. La dada positiva és que una de cada dues persones de la població catalana sortirà enfortida de la pandèmia.

 

Símptomes de depressió i ansietat, els quadres de trastorn més recurrents

 

Un 40% de les persones a Catalunya van manifestar tenir simptomatologia depressiva i un 38% simptomatologia d'ansietat mentre que un 28,7% mostraven somatització (altres símptomes associats amb l'estrès, mal de cap, problemes gastrointestinals, etc.). Un 20% de la població mostrava almenys 1 d'aquests quadres de trastorn i 1 de cada 6 simptomatologies de 2 o 3 trastorns. Un 55% va patir o bé un o bé un altre d'aquests trastorns.

El col·lectiu de 16 a 30 anys és el col·lectiu més afectat pels símptomes de depressió,  igual que pels símptomes d’ansietat. A part de l’edat com a factor de risc, també hi ha el fet de ser dona i és que un 42% ha experimentat alguna simptomatologia.

 

Pel que fa als resultats a la comunitat de la UAB,  en aquest grup el % de prevalença de depressió, ansietat o somatització és més alt que en el conjunt de Catalunya.

 

Reforçar els serveis assitencials de salut mental

 

Antoni Sanz considera que cal reforçar els serveis assistencials de salut mental, augmentar la monitoratge per part de serveis socials de les persones amb factors vulnerables i augmentar espais urbans d’interacció social, zones verdes urbanes i accés a espais  naturals i fomentar la pràctica esportiva.

A Catalunya s'ha detectat un empitjorament pel que fa a l’activitat física, la qualitat de la son i l’activitat laboral -davallada important en els ingressos econòmics-. En canvi, no s'ha notat tant una afectació en les relacions amb els amics o la parella i s'ha detectat una millora en els espais de lleure gràcies a l'increment de temps lliure durant el confinament.

El doctor Diego Palao, cap de la Unitat de Salut Mental de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, ha aportat la perspectiva clínica apuntant que les conseqüències de la pandèmia en la salut mental estan associades a l’estrès i l’aïllament social. Aquests factors augmenten la incidència de problemes de salut mental en poblacions vulnerables i especialment joves.

També ha apuntat que la incertesa que va causar el dol, la por al contagi i l’impacte sobre la salut física i mental a llarg termini van ser els efectes immediats de la pandèmia sobre la salut mental. Aquesta incertesa està sent persistent i la inseguretat econòmica i l’augment de la taxa d’atur té més potencial i repercussió a mitjà termini en la salut mental.