I després del 8-M, què?

 

Dues setmanes després del 8-M i les multitudinàries manifestacions feministes a ciutats d'arreu del territori (només a Barcelona es van mobilitzar unes 200.000 persones), tot ha tornat a la normalitat. Si fa uns dies el color lila inundava diaris, televisions i publicacions a Facebook, ara la mirada feminista torna a estar enfosquida. 

 

L'11 de març es va celebrar a la sala Enric Granados de la Biblioteca una taula rodona amb dones de diferents edats amb l'objectiu de reflexionar al voltant de les tasques de la llar i de cures que, tradicionalment, s'han atribuït a les dones en exclusiva. A banda de les interessants reflexions al voltant d'aquest tema en concret, de les experiències i comentaris de cadascuna de les dones participants se'n podia extreure una idea en comú: encara queda camí a recórrer. S'ha avançat molt. Moltíssim. Però cal fer una tasca diària per aconseguir nous drets per aquelles dones que no els tenen, i per preservar els que ja s'han conquistat. 

 

L'amenaça d'aquests drets, però, segueix latent. La ultradreta creix a tot Europa intimidant la seguretat de les dones proposant mesures com la derogació de la llei de violència de gènere o la prohibició de l'avortament. No es tracta exclusivament, en aquest cas, d'ideologies polítiques, sinó de creure o no en els drets humans i la igualtat.
La societat encara té molt a dir en tots els àmbits. També, i fent l'autocrítica necessària, hem d'actuar els mitjans de comunicació per tal de trencar els estereotips. Sabien que, segons un estudi del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, les dones suposen el 27,3% del temps de paraula en els informatius de les ràdios i les televisions catalanes?  És imprescindible donar veu a les dones en la seva diversitat. No per treure-li veu als homes, com molts volen fer creure, sinó per aconseguir la igualtat d'oportunitats i posar nous referents a l'abast de les generacions més joves.