Posem en dubte les tradicions

 

A inicis d'aquest any, el president de la Federació Catalana dels Tres Tombs, Andreu Bernadàs, va fer una afirmació sorprenent: "L'única gent a qui es pot considerar animalista és la que treballa pels Tres Tombs". Aquesta declaració era la resposta de Bernadàs a les crítiques i protestes dels col·lectius de defensa dels drets dels animals en les darreres edicions dels Tres Tombs, una festa que té com a protagonistes els animals, en especial els cavalls.

 

Sense dubtar de les capacitats dels treballadors dels Tres Tombs per tenir cura dels animals, és evident que afirmar que ells són "els únics animalistes" és obviar la realitat. Com a 'animalistes' també es defineixen les ONGs, associacions i, fins i tot, partits polítics que promouen mesures en favor dels drets dels animals. Gràcies a la pressió d'ONGs com l'Asociación Defensa Derechos Animal (ADDA), fundada l'any 1976 sent la primera del seu àmbit a l'estat espanyol, s'han aprovat qüestions com la Llei de protecció animal o la prohibició de la tauromàquia a Catalunya.

 

L'actitud de la Federació Catalana dels Tres Tombs davant les crítiques animalistes demostra la voluntat de no voler escoltar. "Sempre s'ha fet així, per què ho hem de canviar?", diuen molts. És cert, les tradicions que enriqueixen la nostra cultura s'han de protegir, però també s'han de posar en dubte. Alhora que les societats avancen, també ho han de fer les tradicions. Si una festa és masclista, s'ha de mantenir perquè sempre s'ha fet així? Si una celebració cultural fa mal als animals, també s'ha de mantenir perquè és tradició? Posar en dubte allò que ens han ensenyat ens farà créixer i ens permetrà adaptar-nos al canvi amb naturalitat.

 

També es pot trobar l'equilibri perquè una tradició no desaparegui però alhora respongui a les demandes de la societat actual. Un exemple són els circs. Catalunya, Galícia, les Illes Balears, la Comunitat Valenciana i Múrcia han prohibit els espectacles de circ amb animals. El sector del circ s'ha vist obligat a reinventar el seu format tradicional, però no per aquest motiu s'ha perdut l'interès del públic en l'art circense.

 

Així doncs, l'adaptació de la tradició és possible sempre que contestem afirmativament a la següent qüestió: Estem disposats a canviar els nostres costums i posar en dubte els valors que ens han inculcat?