Collserola continuarà tancada tot l’estiu per la pesta porcina africana
Agricultura manté les restriccions per evitar que el virus s’estengui fora de la zona d’alt risc i arribi a les granges
El parc de Collserola i la resta d’espais naturals inclosos dins la zona d’alt risc per la pesta porcina africana continuaran tancats al públic almenys fins a finals d’estiu. El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha comunicat als alcaldes i representants dels municipis afectats que, ara per ara, no es preveu una flexibilització general de les restriccions.
La decisió s'ha confirmat després de més de sis mesos de limitacions al medi natural i quan la pressió ciutadana per recuperar l’accés a Collserola ha anat creixent. El passat dissabte 6 de juny, unes 200 persones van participar en una caminada reivindicativa entre el camí de Can Catà i Can Coll per reclamar la reobertura del parc. La marxa, que va passar per sota de la cinta que barrava el pas a la pista forestal, va ser l’últim episodi d’un malestar que fa mesos que s’expressa a Cerdanyola i als municipis de l’entorn.
El conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, es va reunir aquest dimarts 9 de juny amb representants dels 19 municipis afectats per les mesures. Fonts del Departament mantenen que les restriccions són necessàries per garantir l’eficàcia del dispositiu i evitar que el virus s’escampi fora de la zona delimitada. Agricultura també recorda que la PPA no afecta les persones, però sí que representa un risc greu per al sector porcí, amb milers de llocs de treball en joc.
Per què es manté el tancament?
L’objectiu de les restriccions és evitar que la pesta porcina africana surti de la zona d’alt risc i arribi a explotacions porcines, en especial a la comarca d'Osona i la Catalunya Central. La malaltia afecta porcs senglars i porcs domèstics, i no és un problema de salut pública per a les persones, però pot tenir conseqüències econòmiques molt importants pel país si entra en granges.
El tancament del medi natural busca reduir tres riscos principals. El primer és que les persones puguin escampar accidentalment el virus a través de botes, rodes de bicicleta, vehicles, roba o material que hagi estat en contacte amb fang, restes orgàniques o zones contaminades. El segon és evitar que la presència humana espanti els senglars i els faci moure fora del perímetre delimitat. I el tercer és facilitar la feina dels equips tècnics, Agents Rurals i cossos de seguretat que busquen animals morts, fan captures, instal·len barreres i apliquen mesures de desinfecció i bioseguretat.
Per això, des del primer moment, el dispositiu ha combinat la prohibició d’accés al medi natural amb la suspensió d’activitats de lleure, caça i treballs forestals en les zones més sensibles. També s’han tancat àrees de pícnic, s’ha demanat no alimentar senglars i s’ha recordat que, en cas de trobar un animal mort, cal trucar al 112 i no tocar-lo.
En canvi, no s'ha limitat el moviment de les persones que viuen a la serralada, una de les més habitades i s'ha mantingut l'activitat econòmica, permeten l'accès amb vehicles. A Collserola, només a la banda de Cerdanyola, hi ha més d'una quarantena de restaurants i també escoles. Les veus crítiques qüestionen, per exemple, que no s'hagin instaurat punts de desinfecció per aquests vehicles.
Sense calendari per a reobertures controlades
Alguns ajuntaments afectats han demanat estudiar una flexibilització parcial de les mesures. Sant Cugat ha plantejat la possibilitat de fer proves pilot amb “reobertures controlades” en espais concrets, amb horaris restringits o condicions específiques per compatibilitzar l’ús ciutadà del bosc amb les mesures sanitàries.
Segons va explicar el primer tinent d’alcaldia de Sant Cugat, Carles Brugarolas, una de les opcions seria estudiar espais acotats com el bosc de Volpelleres, o altres àmbits com el Pi d’en Xandri i Torre Negra. Tot i això, Agricultura no ha confirmat cap calendari ni cap emplaçament concret per a aquestes proves i manté que no es valorarà cap canvi general fins passat l’estiu.
Cerdanyola, a la zona zero des del novembre
Cerdanyola va quedar situada al centre de la crisi des del primer dia. Els primers senglars positius es van detectar a finals de novembre al terme municipal, i la Generalitat va activar un pla de contenció amb un radi inicial de 6 quilòmetres i una zona de vigilància de 20 quilòmetres. La zona més propera al focus va quedar sotmesa a un tancament total del medi natural, mentre que en el perímetre ampliat es van aplicar limitacions d’activitats de lleure, caça i biodiversitat.
A més de Collserola, està prohibit l'accès a l'entorn natural del campus de la UAB i a la Serra Galliners, a Bellaterra. Altres zones, com els prats entre Serraperera i el castell de Sant Marçal estan tancats amb tanques. També hi ha tanques al riu Sec. En tots dos casos, les tanques s'han instal·lat per dificultar el pas de la fauna salvatge.
Amb el pas dels mesos, la zona zero s'ha anat ampliant. Al febrer es van detectar positius fora del radi inicial, a l’entorn de Molins de Rei i el Papiol, i al març la detecció d’un cas al terme de Barcelona va comportar el tancament de tot el Parc Natural de Collserola, afegint la vessant de Barcelona a la de Cerdanyola. El brot, que inicialment situava Cerdanyola com a zona zero, va passar a afectar un àmbit territorial més ampli i un total de 19 municipis.
Tot i les restriccions, el Govern ha defensat que l’estratègia ha permès contenir el virus dins la zona d’alt risc. A finals de maig, el conseller Ordeig va apuntar que el virus no havia entrat a cap granja ni havia sortit de la zona perimetrada, que era el principal objectiu del pla. Precisament per això, Agricultura insisteix ara que no es pot abaixar la guàrdia.
Sis mesos d’impacte a Cerdanyola
El tancament ha tingut conseqüències directes sobre la vida quotidiana de Cerdanyola. El TOT ja va recollir al gener, en el reportatge “Dos mesos allunyats de la natura: l’impacte de la pesta porcina a Cerdanyola”, com les restriccions havien afectat veïns de Can Catà, centres educatius, entitats esportives, caus, activitats al medi natural, el Poblat Ibèric de Ca n’Oliver i l’ermita de Sant Iscle.
Allò que aleshores eren dos mesos sense accés al bosc s’ha convertit ara en un tancament que superarà els nou mesos si les restriccions es mantenen fins a finals d’estiu. L’impacte no és només lúdic: afecta sortides escolars, entrenaments, activitats culturals, rutes, restauració, lleure familiar i la relació quotidiana d’una ciutat que viu a tocar de Collserola. També, la salut mental.
A més han expressat preocupació els restaurants situats dins o a tocar del parc, que han patit una davallada d’activitat des de l’inici de les restriccions. A aquesta situació s’hi ha afegit la polèmica per l’autorització inicial del rodatge de la pel·lícula The Last Druid, protagonitzada per Russell Crowe, a l’antic camp de golf de Sant Joan, dins l’àmbit restringit. La Generalitat va acabar aturant el projecte després que la productora no complís les mesures de tancament perimetral exigides. El Tot Sant Cugat, capçalera del grup totmedia com el TOT Cerdanyola, va comprovar sobre el terreny però, que, el 8 de juny, es mantenien els preparatius pel rodatge.
De les signatures a la caminada
El malestar ciutadà s’ha articulat les últimes setmanes a través d’una recollida de signatures que ja supera els 6.000 suports i que reclamava poder tornar a la muntanya. La caminada del 6 de juny va traslladar aquesta protesta al mateix parc, amb participants de Cerdanyola, Sant Cugat, Ripollet i altres municipis de l’entorn.
Els assistents defensaven que cal buscar alternatives per garantir l’accés al medi natural sense posar en risc el control sanitari. El Govern, en canvi, insisteix que qualsevol reobertura haurà de tenir aval tècnic i que el risc principal continua sent que el virus s’escampi, ja sigui pel moviment dels senglars o per errors humans en la bioseguretat.
El resultat és que Collserola continuarà tancada durant l’estiu, sense calendari de reobertura ni tampoc concreció sobre possibles mesures de flexibilització. Sis mesos i mig després dels primers casos a Cerdanyola, la pesta porcina africana continua marcant la relació entre la ciutat i el seu entorn natural.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.