L'apunt de Teatre | Quanta mentida pot suportar la veritat?

Per què l’ésser humà recorre a l’engany, quan sap que només des de la veritat pot créixer res genuí? Què queda quan la veritat acaba obrint-se pas? Disección de la bondad en tres actos va arribar divendres passat a l’Ateneu per posar a prova la frontera entre allò que creiem, expliquem i el que realment és.

Escrita, dirigida i interpretada per Diego Lorca i Pako Merino, la proposta de Titzina Teatre tracta una pràctica tan incòmoda com estesa: mentir. La companyia cerdanyolenca celebra vint-i-cinc anys de trajectòria amb un espectacle que torna a estrenar a casa. Una peça que, a través de tres històries (Ilusión, Distracción i Revelación), explora què ens porta a alterar la veritat, què fem per sostenir l’engany i fins on arriben les conseqüències quan aquest s’esquerda.

Amb una posada en escena simple, però plena de mecanismes, Titzina juga constantment amb la percepció de l’espectador. L’escenografia de Luis Crespo, la il·luminació de Jordi Thomàs i la música d’Arnau Obiols formen una proposta molt àgil, en què Lorca i Merino encadenen constantment personatges, situacions i registres sense perdre el fil d’una obra que demana al públic "que desconfiï, des del primer minut, de tot el que veurà".

Disección de la bondad en tres actos demostra que les raons per amagar o deformar la realitat poden ser moltes. Però cap d’elles canvia una evidència: res sòlid pot créixer sobre el que és fals. Només la sinceritat aguanta el pes d'allò que volem construir.

Text: Víctor Cortada

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.