Josep Maria Ribelles: “A Cèrcol no hi ha solista. Som cinc músics dialogant”

Josep Maria Ribelles (Barcelona, 1968) actuarà la setmana vinent al Teatre Poliorama de Barcelona com a convidat en el concert d’HEVIA. Després de dècades girant per festivals internacionals —especialment a Bretanya, França i en cites com el Womex— aquest diumenge presenta Cèrcol a la Casa de Andalucía dins el XV Cicle de Música de Cambra. Ens trobem amb ell al bar Grau, al barri de Sant Ramon. Abans de començar, puntualitza: “No és un projecte meu. És una banda”.

“Som cinc músics dialogant”

Diumenge presentes Cèrcol. Què és?

És una banda. Som cinc músics dialogant: Antonio Meléndez al bouzouki i guitarra, Marina Férriz al violí, David Gutiérrez a la flauta, Tristan Ribelles al baix elèctric i jo a l’arpa. L’arpa no és l’eix central. Soc un més.

Com neix el projecte?

Neix amb voluntat d’experimentació, com un laboratori d’idees. Partim de música tradicional internacional com a inspiració i la treballem amb altres visions, també del jazz. És un grup d’amics amb ganes de passar-ho bé i fer-ho passar bé.

Què escoltarem?

Melodies tradicionals com la Dansa Capdanavol o el Ball de Rams amb arranjaments nostres, combinades amb composicions pròpies. La sonoritat és contemporània.

Quin és el següent pas?

Gravar un EP de quatre temes i després girar per festivals, sobretot de Catalunya. Presentar-lo en cercles folk com el Tradicionàrius i d’altres que hi ha arreu del país.

“M’agrada la música, de Wagner a Slayer”

Vas començar amb heavy metal.

Als tretze anys tocava el baix elèctric en bandes de heavy metal. M’agrada la música. De Wagner a Slayer.

Per què l’arpa?

No és tant com hi vaig arribar, sinó per què aquí encara sorprèn. A Europa és normal tocar l’arpa. Ningú pregunta per què toques saxo. Aquí sembla estrany, i no ho hauria de ser.  Fa mil anys que es toca. 

Has fet recerca musical.

Sí. Durant molts anys vaig investigar la iconografia medieval de l’arpa i la seva història. Però ara estic en una altra ona. No recupero melodies. Toco com a músic del meu temps.

No tens ni web.

No. Si et dediques a fer webs, no et dediques a créixer musicalment. El dia té 24 hores.

“Sempre dic que soc de Cerdanyola”

Has actuat arreu.

Sí, sobretot a Bretanya, a França i per tota la península. He participat en molts festivals internacionals de folk.

I sempre dius que ets de Cerdanyola.

Sí. És la ciutat que he escollit. Hi ha una bossa d’artistes molt interessant: Llibert Fortuny, Daniel Ligorio, l’estudi del Txosse, bandes com Jimmy Suicide. Hi ha talent.

“Fa quinze anys tocàvem fins i tot a l’estanc del carrer Sant Ramon.”

Però també hi ha mancances.

S’ha perdut cultura de tocar. Fa quinze anys era molt més fàcil. Tocàvem fins i tot a l’estanc del carrer Sant Ramon. No tenim un auditori com cal ni espais estables d’assaig. L’Ajuntament podria fer moltes més coses.

I el Cicle de Cambra?

És una gran oportunitat. Dedicar un cicle als artistes de la ciutat és un pas endavant. I l’auditori de la Casa de Andalucía és una bona solució per aquests formats.

També ets professor.

Soc professor d’arpa a El Musical, a Bellaterra. Hi ha bones escoles com l’Aulos o El Musical, però hi ha una desconnexió estranya amb la ciutat.

Tocar en directe....

Sempre és un misteri. Mai es repeteix un concert. Influeix tot: l’estat d’ànim, el públic, l’espai, fins i tot la humitat. És la màgia del directe. 

Agenda

Cèrcol amb Josep Maria Ribelles (arpa), Antonio Meléndez (bouzouki i guitarra), Marina Férriz (violí), David Gutiérrez (flauta) i Tristan Ribelles (baix elèctric).
Diumenge 1 de març, 12 h
Casa de Andalucía (Cerdanyola)
XV Cicle de Música de Cambra
Entrada gratuïta

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.