Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
WhatsApp
Telegram
(Actualitzada el 4 de març)
Josep Maria Ribelles (Barcelona, 1968) actua aquest dimecres 4 de març al Teatre Poliorama de Barcelona com a convidat en el concert d’Hevia. Després de dècades girant per festivals internacionals —especialment a Bretanya, França i en cites com el Womex— el diumenge 1 de març va presentar Cèrcol a la Casa de Andalucía dins el XV Cicle de Música de Cambra. Ens trobem amb ell al bar Grau, al barri de Sant Ramon. just abans del debut de Cèrcol.
“Aquí és fàcil arribar a acords”, diu en Miquel Grau. Abans dels primers apunts, Ribelles ja vol deixar clar un punt: Cèrcol és una banda, no un projecte personal. “Som cinc músics. Sembla que sigui jo… i no.”
Aquest dimecres toques al Poliorama amb Hevia. Què significa per a tu?
És un regal. Un reconeixement a la trajectòria. Tocar al Poliorama amb Hevia em fa molta il·lusió. És un concert especial, amb una banda potent, revisant temes que ja formen part del repertori folk internacional.
Has tocat per tot Europa. On t’ha impactat més?
He participat en gairebé tots els festivals internacionals de folk. Potser el WOMEX a Dinamarca. Però sobretot la Bretanya, França… Hi vaig sovint.
Josep Maria Ribelles té sis arpes, però defuig qualsevol mística: “Són fusta, són la meva eina per expressar-me”, diu l’arpista, que entén l’instrument com una eina més dins el diàleg musical.
Qui és Josep Maria Ribelles?
Parlar d’un mateix és molt complicat. Sóc músic. Un músic que tira endavant com pot i que procura fer amb honestedat el que li demana el cos. Lluny de les expectatives i del mercat musical. Toco l’arpa, i això ja és gairebé una postura.
Per què dius que tocar l’arpa és gairebé revolucionari?
Per mil coses. En aquest mercat ja és estrany. Però en realitat no ho hauria de ser. A Europa són instruments que es toquen des de fa mil anys. Ningú et pregunta per què toques el saxo. Aquí sí que et pregunten per què toques l’arpa.
Com vas arribar-hi?
No hi ha una explicació clara. És circumstancial. Més que com hi vaig arribar, m’interessa la possibilitat que en aquest país un músic arribi a instruments com l’arpa. Ens sembla estrany i no ho és en altres llocs. on la música tradicional forma part de la vida quotidiana.
“M’agrada la música, de Wagner a Slayer”
Vas començar amb el heavy metal. Com es fa aquest salt?
M’agrada la música. Des de Wagner fins a Slayer. Als 13 anys ja tocava el baix elèctric en bandes de heavy metal. Des de sempre m’he dedicat a la música. Tinc 58 anys, a punt dels 59. Si comptes, són més de 35 anys tocant… però en realitat és des de sempre.
Has fet recerca musical.
Durant molts anys vaig investigar la iconografia medieval de l’arpa i la seva història. Però ara estic en una altra ona. No recupero melodies. Toco com a músic del meu temps.
Tens presència discreta a la xarxa.
No tinc ni web. Si et dediques a fer webs o altres qüestions, no et dediques a créixer musicalment. El dia només té 24 hores.
“Som cinc músics dialogant”
Com neix el projecte Cèrcol?
Neix com un laboratori d’idees. D’arranjaments i composicions a partir de música tradicional internacional, però amb músics d’aquí que aporten altres visions, com el jazz. És un grup d’amics amb ganes de passar-ho bé i fer-ho passar bé.
Per què el format de banda ara?
Volia sortir del focus principal. Alliberar-me del pes de l’artista solista. En altres projectes el repertori queia molt sobre l’arpa. Aquí no. Som cinc músics dialogant: Antonio Meléndez al bouzouki i guitarra, Marina Férriz al violí, David Gutiérrez a la flauta, Tristan Ribelles al baix elèctric i jo a l’arpa. . L’arpa ni tan sols és l’eix central. Soc un més.L’eix central és la música.
Quin repertori treballeu?
Interpretem melodies tradicionals com la Dansa de Campdevànol o el Ball de Rams, però amb arranjaments propis. També tenim composicions pròpies inspirades en formes tradicionals. La sonoritat és contemporània: hi ha arranjaments més clàssics, d’altres més jazzístics, fins i tot amb energia rock.
Què n’esperes del projecte?
Sorprendre. I gravar un EP de quatre temes. Després, girar per festivals, sobretot a Catalunya, presentar-lo en cercles folk com el Tradicionàrius. Però no saps mai què passarà. Pot ploure i canvia tot.
El grup ja ha publicat un primer enregistrament, Dansa de Campdevànol, disponible a Spotify, on es pot escoltar la primera mostra del projecte Cèrcol.
Sempre dius que ets de Cerdanyola quan toques fora. Què té musicalment la ciutat?
Té moltes possibilitats i una bossa d’artistes molt interessant. Gent com Llibert Fortuny o Daniel Ligorio, l’estudi del Txosse, bandes com Jimmy Suicide. Però també crec que l’Ajuntament podria fer més. Fa quinze anys era més fàcil tocar en directe que ara.
“Sempre dic que soc de Cerdanyola”
A Cerdanyola es va viure un boom amb el Cerdanyola Folc. Què va significar?
Va ser molt potent. La nit de Kepa Junkera… i molts altres noms de primer nivell que ni sabien on era Cerdanyola van actuar-hi. Va ser un moment molt especial per a la ciutat.
I per què no t’agrada parlar-ne gaire?
Prefereixo mirar endavant.
Amb Junkera i amb Ariadna Savall us uneix una amistat llarga.
És una relació artística i personal de molts anys.
“Fa quinze anys tocàvem fins i tot a l’estanc del carrer Sant Ramon.”
Has dit que abans era més fàcil tocar.
S’ha perdut cultura de tocar. Tocàvem fins i tot a l’estanc del carrer Sant Ramon. No tenim un auditori com cal ni espais estables d’assaig.
Tot i això, valoreu el cicle de cambra.
Sí, és una oportunitat. Dedicar un cicle als artistes de la ciutat és un pas endavant. I aprofitar espais com l’auditori de la Casa de Andalucía és una bona solució per a formats que no són de grans audiències.
Amb Cèrcol toques amb el teu fill Tristàn. Què representa això?
A les famílies de músics és molt normal. Té una gran sensibilitat i moltes possibilitats. Està acabant el grau superior de contrabaix i baix elèctric. Va començar a l’Aulos. És bonic compartir escenari.
També ets professor.
Hi ha bones escoles com l’Aulos o El Musical. Soc professor d’arpa a El Musical, a Bellaterra, però hi ha una desconnexió estranya amb la ciutat.
Què és per a tu tocar en directe?
Un misteri. Una incògnita. Mai es repeteix un bolo. Influeix tot: l’estat d’ànim, l’espai, el públic, fins i tot la meteorologia. I això és el més maco.
Agenda
Cèrcol amb Josep Maria Ribelles (arpa), Antonio Meléndez (bouzouki i guitarra), Marina Férriz (violí), David Gutiérrez (flauta) i Tristan Ribelles (baix elèctric).
Diumenge 1 de març, 12 h
Casa de Andalucía (Cerdanyola)
XV Cicle de Música de Cambra
Entrada gratuïta
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.