Pol Orobitg: "És urgent que Cerdanyola tingui una sala de concerts"

Pol Orobitg, músic cerdanyolenc, va actuar el darrer mes de juny a l'acte en commemoració de l'Orgull. La seva actuació ha estat un pas important per l'escena musical local, ja que fa pocs temps que s'ha començat a apostar per la participació dels artistes cerdanyolencs en les grans celebracions. Orobitg defensa que els artistes locals haurien de participar de tots els grans actes de Cerdanyola i anima l'Ajuntament a continuar per aquest camí.

El músic, reivindicatiu i inconformista, repassa en aquesta entrevista la seva trajectòria, avança que treballa en el seu segon àlbum i defensa un tipus de cultura que s'allunya del model cerdanyolenc actual. Membre del Casal Popular La Flama, Orobitg aposta per la creació d'un ecosistema cultural en què els cerdanyolencs siguin consumidors i creadors d'art, tot denunciant que la peça que falta, un cop més, és l'espai. 

Com s'endinsa en el món de la música?

Per accident, suposo. Perquè tenia un grup d'amics de l'escola que ells estudiaven música i jo era amic seu i em van dir que algun paper m'havien de trobar. I com que jo escrivia, doncs vaig començar escrivint lletres, després a cantar i ja me'n vaig anar ficant. Això és un procés, a poc a poc, gradual.

I com comença a fer concerts?

Amb aquest grup d'amics vam fer Cronopios que era un grup d'aquí Cerdanyola i amb això, vam començar a tocar a l'institut, al Pere Calders, després a les festes majors d'aquí, als barris, i es van anar fent gran el projecte i, de nou, va ser gradual. Va haver-hi un moment que dius "ostres ens surten molts concerts i si ens ho prendrem més de debò". Vull dir que ens ho vam anar trobant una mica. Després, quan he fet el meu projecte en solitari, ja veníem d'una trajectòria.

Com és aquest pas del grup al projecte en solitari?

Xulo. El projecte en solitari et permet fer algunes coses que el grup no. Et dona una llibertat que potser abans no tenia. El projecte el vaig començar ja volent-ho per molt bé i amb el coneixement adquirit durant aquests anys i una experiència prèvia, ho vaig planificar tot. No anava fent, sinó que hi va haver una planificació, unes decisions prèvies.

Més info: Pol Orobitg s'estrena en solitari amb el nou single 'Epitafi'

El 2024 publica el seu primer àlbum 'Tot o zero'.

En aquell moment tenia moltes idees al calaix, tenia ganes de fer més cançons i idees que potser no encaixaven amb el que fèiem al grup. Llavors vaig veure l'oportunitat de fer-ho, d'atrevir-me a tirar-ho endavant jo sol. 

Més info: S'estrena 'Tot o zero', el nou àlbum en solitari de Pol Orobitg

Com definiria el seu estil?

Jo diria que faig cançons d'autor, en el sentit que la lletra i la melodia són molt importants. No baso les cançons en un estil, sinó que per mi l'important és el que t'explico a través de la lletra, no sona a cantautor amb guitarra, sinó que ho vestim i sona com una producció diferent, més moderna.

Quines són les seves influències?

Moltíssimes i moltes vegades no són ni musicals. Com que la idea és explicar una història a vegades la influència és més d'una pel·lícula o d'un article que vaig llegir. Però suposo que bec dels cantautors que més m'agraden, Silvio Rodríguez o Lluís Llach, que de petit a casa l'hem escoltat molt.

Té una cançó preferida de la seva discografia?

Va per èpoques perquè sempre quan escric una cançó, aquella cançó és la meva preferida perquè em suggereix alguna cosa. Si una cançó no m'emociono quan l'escric, doncs l'aparco. Crec que sobretot influeix molt el que els agrada als teus familiars i als teus amics, i a mi m'agrada molt la cançó d'Orfeu i la davallada als inferns. La cançó parla del mite d'Orfeu i com que li agrada molt als meus amics i li agrada molt al meu pare, li he agafat especial carinyo, però estic enamorat de totes, són com els fills, no en pots tenir un de preferit o no ho pots declarar com a mínim.

Ha publicat a les xarxes socials que aquest estiu és de crear.

Sí, és que necessito temps per escriure. Per poder compondre alguna cosa que valgui la pena necessito tenir moltes hores. I també necessitava carregar-me d'idees per no fer el mateix que l'altre àlbum. Aquest temps he tret un senzill, però per fer un treball una mica més complet necessitava una mica més de pausa.

I què pot influir aquesta nova música?

Jo crec que conèixer amics, conèixer nous amics, gent nova, m'estimula molt. També tornar-se a enamorar d'altres coses. 

"Sentiem la responsabilitat de deixar bé l'escena musical de Cerdanyola"

Com valora el concert a l'Orgull?

Jo crec que no ens vam passar molt bé. Feia moltíssima calor, però va ser molt xulo. Estava molt nerviós per tocar a Cerdanyola, i a més, no només en un escenari molt gran, sinó en un espai on normalment no posen artistes locals. És la nova aposta, posar com a teloners a grups de Cerdanyola, per això també sentíem la responsabilitat de fer-ho molt bé, de demostrar que aquest és el camí.

Fotos: ORGULL | Rosario i Pol Orobitg conquisten el cor dels cerdanyolencs

Jo crec que la política cultural hauria de ser diferent, no de grans esdeveniments de consum i estrelles televisives, sinó donant un espai a la música que es fa en el teu poble. Llavors teníem aquesta responsabilitat de fer-ho bé, de no deixar malament l'escena musical de Cerdanyola. A més, crec que a vegades els concerts més xulos no necessàriament tenen a veure amb la magnitud de l'espai. Un concert és xulo si hi ha un ritual, si passa alguna cosa entre el que hi ha sobre de l'escenari i el públic, i això no sempre passa en escenaris molt grans.

I com veu la situació dels artistes locals?

Cerdanyola és una ciutat molt gran, hi ha molta gent i fem moltes coses molt diverses. Però en l'ecosistema cultural, la gent que fa coses hi és, però els llocs on es poden fer aquestes coses no. La clau no és que a Cerdanyola hi hagi gent que toqui, és que a més d'aquesta gent hi hagi gent que tingui ganes d'escoltar-ho. La música és un acte comunicatiu, per tant, ha d'haver-hi espais on es doni aquest acte. Ha d'haver-hi llocs d'intercanvi, sales de concerts, programacions estables i que tu puguis conèixer al teu veí o la gent de Cerdanyola a través de la música. La música genera comunitat, identitat, empatia...

Jo formo part del Casal Popular La Flama i per mi l'aposta cultural que fa La Flama és l'aposta cultural per la qual els veïns ens haurien d'intentar organitzar i a la qual les institucions haurien de donar suport. Però n'hi ha moltes d'altres. L'Agrupació Musical de Cerdanyola és un exemple clar de com molta gent de diverses edats, de diferents procedències, s'ajunten i fan concerts tan xulos com el del castell. Però ens falta trobar aquest espai, és urgent que Cerdanyola tingui una sala de concerts.

"Els artistes de Cerdanyola són tan artistes com els de qualsevol altre lloc"

Què n'opina de la iniciativa de fer un festival d'artistes locals?

Això em recorda una mica a quan als gèneres hi havia el rock, el blues, el pop... i un estil que era la "música en català". Però a la música en català també hi ha tots els altres estils. Em sembla una mica el mateix. Què vol dir quilòmetre zero? Els artistes de Cerdanyola són tan artistes o tan músics com els de qualsevol altre lloc. Els artistes de Cerdanyola haurien d'estar integrats en el Blues, que ho estan, a les festes majors, a l'Orgull o a qualsevol altra festa que es faci. No és una categoria particular a la qual se li ha de donar un petit espai, hauríem d'estar integrats en el moviment cultural i musical de Cerdanyola. A mi el que m'agradaria veure és que a les programacions, per exemple, de la festa major, hi ha artistes de Cerdanyola, juntament amb altres artistes.

Què hi ha a l'agenda?

Segurament a finals de setembre traurem alguna cosa nova. Un petit treball de 3 temes, que l'estem acabant i crec que ha quedat molt xulo. És amb col·laboracions amb altres artistes. Ja ho explicarem, suposo, però arrancarem així el curs i llavors ja el segon se n'anirà cap al nou any.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.