El projecte per protegir la Uralita com a Bé Cultural d’Interès Nacional inicia el seu recorregut
Les entitats impulsores presenten la proposta, avalada per arquitectes, i reclamen més accions per retirar l’amiant a la ciutat
Recuperar les naus de l’antiga fàbrica d’Uralita com a espai de memòria i posar-les al servei de la ciutat. Aquesta és la proposta que ha pres forma aquest divendres, 24 d'abril, amb la presentació del projecte per declarar els edificis amb valor patrimonial com a Bé Cultural d’Interès Nacional.
L’acte, celebrat a la Sala Enric Granados de la Biblioteca Central, ha estat impulsat pel Grup de Treball Llegat Uralita, format per la Taula del Patrimoni,, l’AAVV 4 Cantons, la Plataforma d’AFAs de Cerdanyola del Vallès (PAC), l’Associació de Víctimes Afectades per l’Amiant de Catalunya, la Comissió d’Entitats per la Sanitat Pública i Traça de Ripollet.
La iniciativa compta amb el suport d’arquitectes i amb l’adhesió d’entitats i persones de Cerdanyola i Ripollet, i planteja la recuperació del recinte com una manera de contribuir a restituir, almenys simbòlicament, el dany causat per dècades d’exposició a l’amiant, que ha afectat centenars de famílies a la ciutat i l’entorn.
“Des del 2021, només s’ha convocat una vegada la taula de l’amiant”
Durant l’acte, el representant de l’Associació de Víctimes Afectades per l’Amiant, Fernando Saavedra, va denunciar la manca d’accions institucionals i va lamentar que des del 2021 “només s’ha convocat una vegada la taula de l’amiant” i que dels punts acordats “no s’ha fet res”.
També des del moviment veïnal es va reclamar un pas endavant en les polítiques públiques. Des de l’AAVV 4 Cantons, la seva repreentant, Manoli Moledo va insistir en la necessitat d’impulsar un pla decidit de desamiantat, reforçar la detecció precoç de malalties i millorar l’acompanyament a les persones afectades.
L'apunt
Una escultura nascuda de la denúncia de l’amiant que mai es va arribar a construir
La peça exposada durant l’acte als peus dels ponents és la maqueta d’una escultura creada l’any 2003 per l’artista cerdanyolenc Salvador Mañosa (1945- 2022) amb l’objectiu de denunciar les conseqüències de l’amiant a la ciutat. Realitzada amb fibrociment —el mateix material produït a la fàbrica Uralita—, l’obra presenta un cos femení incrustat en una planxa ondulada, convertint el material industrial en símbol del dany físic i col·lectiu provocat per dècades d’exposició.
Amb el títol Gràcies Uralita per prenyar-nos d’amiant, Mañosa volia retre homenatge a les víctimes de l’asbestosi i visibilitzar una realitat sovint silenciada. El projecte preveia construir l’escultura en gran format i instal·lar-la entre Cerdanyola i Ripollet, dues de les poblacions més afectades per la fàbrica. No obstant això, la iniciativa no es va arribar a materialitzar.
Mañosa, que va patir asbestosi i va ser un dels impulsors de l’Associació d’Afectats per l’Amiant, va fer de l’art una eina de denúncia i memòria. La presència de la maqueta en aquest acte recupera aquell projecte inacabat i el situa de nou en el debat actual sobre el llegat de la Uralita, la memòria de les víctimes i la necessitat de reparar, també des de la cultura, el dany causat.
Text: Judit Josa
“El risc de l’amiant no és cosa del passat”
La jornada també va posar el focus en l’impacte de l’amiant en la salut. En una intervenció enregistrada, el pneumòleg Josep Tarrés va recordar que, tot i el tancament de la fàbrica el 1997, “el risc latent persisteix” i va defensar la retirada urgent dels materials amb amiant, especialment en equipaments públics com escoles.
Aquesta preocupació es va veure reforçada per diverses intervencions del públic, que van alertar tant de la presència d’amiant en edificis com del seu ús històric en el ferm dels carrers.
Desamiantar i recuperar la Uralita
L’arquitecte municipal Joan Carles Sallas va ser l’encarregat de tancar les ponències. Sallas va explicar el procés perquè el conjunt sigui declarat Bé Cultural d’Interès Nacional i passi a ser gestionat per la Generalitat.
El projecte s’emmarca en la jornada organitzada per la Taula del Patrimoni el 2025, on es van fixar dos eixos clau: el desamiantat del municipi i la recuperació de les naus amb més valor patrimonial —actualment en mans privades— per destinar-les a equipaments públics amb criteris d’arquitectura saludable.
Aleshores, els arquitectes Joan Carles Sallas i Roger Llimós van defensar aquesta recuperació com una oportunitat per transformar l’entorn de la N-150 i preservar el patrimoni industrial. Llavors ja es va plantejar la declaració com a Bé Cultural d’Interès Nacional, un projecte que ara inicia el seu recorregut formal.
Memòria i cultura
Entre les persones que s’han implicat en el projecte hi ha la premiada artista visual i fotògrafa Sílvia Isach, coneguda com a Sínoca. Durant la sessió d'aquest divendres es va anunciar una exposició seva prevista per al mes de setembre a la Sala 22 de l’Ateneu.
Especialitzada en video mapping i instal·lacions immersives, Isach ha desenvolupat projectes a diversos països europeus i al Japó. El seu treball ha estat reconegut amb premis com el LUX Or de fotografia professional (2023) i guardons en festivals internacionals.
La denúncia de l’amiant ha trobat en l’art una eina de memòria i reivindicació, com demostra l’acció, el 2025, del col·lectiu Porfia al voltant de la Uralita.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.