Carlos Cordón: “No concebo la segregació de Bellaterra, el país s’enfonsaria”

— L’expedient de Bellaterra havia d’anar al ple de març. (Tampoc forma part de l'ordre del dia del ple d'abril) Què ha passat?

S’està treballant amb l’informe de l’Ajuntament. Vam dir que havia d’anar al març o a l’abril, però no hem arribat a temps.

La voluntat és tenir-lo enllestit per poder-lo traslladar quan abans millor a la Generalitat, que és qui té sis mesos com a màxim per resoldre aquesta qüestió. Esperem que es pugui resoldre abans de final d’any i poder tancar aquesta carpeta, i en paral·lel seguir treballant com fins ara.

— Hi ha un risc real que Bellaterra es pugui segregar?

Jo crec que si existís aquest risc també existiria el risc de trencar el model de societat que ens hem donat, de país i de l’estat del benestar.

Entenc que ningú està en això, més enllà dels extremismes. I entenc que el govern de la Generalitat —l’actual i els que vindran— no estaran mai en trencar aquest model de societat.
 

“Si això passés, el model de país saltaria pels aires”

— Quins seran els arguments de Cerdanyola?

Ja arribarà el moment quan presentem l’informe al ple municipal. D’entrada, hem de defensar la unitat de Cerdanyola, com es va fer amb una declaració aprovada per unanimitat. Només faltaria que no defenséssim la unitat territorial de la nostra ciutat!

Però també hem de seguir treballant. Estàvem a prop d’arribar a un nou conveni amb l’EMD i aquest continua sent l’objectiu del mandat.

— Què s’ha fet en aquests anys a Bellaterra per millorar la situació?

En aquest mandat s’han fet inversions en enllumenat, en asfalt i actuacions extraordinàries com la plaça del Pi. També es posarà en marxa la primera fase del parc del Torrent de la Bonaigua, un projecte metropolità encarregat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Són actuacions que van en una línia molt clara: l’Ajuntament de Cerdanyola treballa per tota la ciutat, i això vol dir també Bellaterra.

Quan vam arribar el 2019, les relacions entre l’Ajuntament i l’EMD estaven molt deteriorades, basades en judicialitzar qualsevol conflicte. Tot això es va acabar i vam obrir una nova etapa,també, perquè hi havia un nou lideratge (a l’EMD).

Ens vam marcar un objectiu compartit amb l'EMD: un nou conveni amb més competències i més finançament. I aquest continua sent el nostre objectiu.

—  Per tant, es reprendran les negociacions del conveni quan es resolgui el procés de segregació?

Totalment. És el nostre màxim objectiu.

I volem que aquest nou conveni arribi amb el màxim consens possible, tant de l’Ajuntament com de l’EMD. Sempre hem defensat que els projectes estratègics comptin amb la col·laboració de tothom.

— Sant Cugat ha presentat un informe favorable a l’annexió basat en la continuïtat urbana. És un informe tècnic?

A aquestes alçades estic cansat de parlar de l’Ajuntament del municipi veí.

En tot cas, un informe tècnic no es presenta per part de polítics. Des del moment en què un tinent d’alcaldia presenta un informe, deixa de ser tècnic.

— Com han quedat les relacions entre els dos consistoris? Hi ha possibilitat de reconduir-les?

Jo soc bastant pessimista. La meva voluntat com a alcalde no és tenir bones relacions amb l’Ajuntament de Sant Cugat, sinó amb la gent de Cerdanyola. I sempre estarà per sobre a qualsevol altre ajuntament, la gent d’aquí. Sobretot amb un ajuntament que el que ha intentat és fer-nos mal. No ho aconseguirà. Però això queda per la història.

“Han intentat fer-nos mal. No ho aconseguiran”

— Què ofereix Cerdanyola a Bellaterra perquè no marxi?

És un debat molt profund.

Nosaltres hem de treballar per tots els barris perquè tinguin el màxim de serveis i la màxima dignitat possible. Les inversions han d’arribar a tot arreu, no poden concentrar-se en un sol lloc.

Aquesta és la nostra manera de fer que la gent vulgui formar part del projecte Cerdanyola.

Una altra cosa és que hi hagi gent que no vulgui tenir res a veure amb la ciutat. Ho respecto. Però nosaltres treballem per la majoria.

I no crec que marxar al municipi veí generi cap esperança real per a Bellaterra, tenint en compte com tenen l’EMD i com tenen els barris perifèrics. Ja els puc dir que ho tindran bastant complicat.

— El conveni generava expectatives en part del veïnat.

Sí. Aquesta és l’esperança, l’objectiu que tenim, i ens agradaria tancar-lo abans que acabi aquest mandat.

Però més enllà d’això, en alguns casos hi ha una qüestió de classe. Per a alguns, “mola més” ser d’un altre municipi veí que ser de Cerdanyola.

És complicat lluitar contra la identitat de les persones. Nosaltres treballem per la majoria.
 

“Hi ha una qüestió de classe en alguns discursos”

— Què perdria Cerdanyola si Bellaterra es segregués?

Jo no ho concebo.

No és que perdi Cerdanyola, és que el país s’enfonsaria.Una cosa és que dos municipis es posin d’acord perquè una part passi a l’altre. Però aquí estem parlant que unes persones decideixen marxar perquè els interessa més econòmicament.

Jo entenc que l’Ajuntament del municipi veí prefereixi els veïns de Bellaterra i, en canvi, tanqui el padró a segons quines persones. Això és un mirall del tipus de govern que tenen. A segons quines persones els tanquen el padró i, en canvi, a qui té un nivell adquisitiu alt li posen la catifa vermella.

Això implica que les parts més riques es puguin agrupar i les més pobres quedin al marge. I el model de redistribució saltaria pels aires.

— Als anys 90 Badia es va segregar de Cerdanyola. És comparable?

No.

A Badia hi va haver un acord. Aquí no hi ha acord, ni n’hi haurà. Cap grup municipal de Cerdanyola ha defensat el contrari.

Aquest article forma part de l’entrevista de balanç d'any amb l’alcalde Carlos Cordón, realitzada el 24 de març i publicada a l’edició del TOT Cerdanyola del 9 d’abril. Properament es publicarà la versió completa al web.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.