Guanyem Cerdanyola commemora els 10 anys de l’alcaldia de Carles Escolà amb una mirada constructiva

Aquest dijous 13 de juny, el Casal La Flama ha acollit una conversa política impulsada per Guanyem Cerdanyola per commemorar una efemèride significativa: els 10 anys de la investidura de Carles Escolà com a alcalde de la ciutat. Amb més d'una vintena assistents, l’acte ha servit per mirar enrere i revisar de manera honesta les experiències acumulades durant el mandat 2015-2019, una etapa que —tal com han apuntat els protagonistes— va simbolitzar un canvi institucional a molts municipis del país.

L’acte ha estat conduït per la regidora Cristina Gallardo i ha comptat amb la participació de Jose María Osuna, exalcalde de Ripollet i membre també de Guanyem. Escolà i Osuna han fet una anàlisi detallada del context polític del moment, marcat pel 15-M, la crisi de representació de les institucions i el creixement del sobiranisme. “S’estaven coent coses”, ha recordat Escolà, reivindicant també el treball de base i l’organització comunitària que va permetre la irrupció de candidatures com Guanyem.

Governar en minoria

Tant a Cerdanyola com a Ripollet, Guanyem va haver d’afrontar governs en minoria, un dels grans reptes del mandat. A Cerdanyola, malgrat un acord amb Esquerra per compartir l’alcaldia segons el nombre de regidors, la falta d’acceptació inicial va marcar un mandat condicionat per una majoria fràgil. A Ripollet, Osuna ha explicat que “costava fer entendre què volíem fer”, i que calia negociar constantment per tirar endavant mesures.

Escolà ha recordat també les dificultats amb què es van trobar: calaixos buits, projectes mal definits i una administració local heretada d’un PSC “que havia viscut massa temps de la renda del passat”. Tot plegat, ha dit, en un escenari de gran fragmentació política que va obligar a gestionar des de la complexitat, però amb determinació per proposar una alternativa.

Projectes transformadors i llegats que floreixen més tard

Durant la conversa, s’ha fet un repàs dels projectes impulsats durant aquell mandat. A Cerdanyola, es van posar en marxa la rehabilitació del pavelló de Can Xarau i la reforma del mercat de les Fontetes —on van haver de gestionar la presència d’amiant—, els primers pressupostos participatius escolars, les trobades obertes amb la ciutadania, i polítiques de fiscalitat progressiva amb recàrrecs a grans propietats. També es va activar l'Oficina d’Habitatge i es van posar les bases de reformes com la del barri de Fontetes, que es van materialitzar més endavant.

A Ripollet, Osuna ha destacat la dinamització del municipi amb activitats esportives, la millora de línies d’autobús urbanes, la defensa de serveis públics com la neteja i la recuperació del riu Ripoll. “Part del llegat que vam deixar s’ha visibilitzat més tard”, ha assegurat.

Autocrítica i preguntes obertes

Lluny del to triomfalista, la conversa ha conclòs amb una mirada autocrítica. Osuna ha assenyalat que la gestió de les escombraries a Ripollet va ser un dels punts febles del seu mandat. Escolà, per la seva banda, ha admès que a Cerdanyola “potser en lloc de fer tantes coses, hauríem d’haver-les explicat”.

Amb la pregunta oberta “què podem fer nosaltres?”, Gallardo ha clos l’acte agraint les reflexions compartides. Una trobada que ha servit per rememorar una dècada de canvi polític i per reivindicar la política local com a espai de construcció col·lectiva, crítica i transformadora, segons Guanyem.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.