Aquest dijous 13 de juny, el Casal La Flama ha acollit una conversa política impulsada per Guanyem Cerdanyola per commemorar una efemèride significativa: els 10 anys de la investidura de Carles Escolà com a alcalde de la ciutat. Amb més d'una vintena assistents, l’acte ha servit per mirar enrere i revisar de manera honesta les experiències acumulades durant el mandat 2015-2019, una etapa que —tal com han apuntat els protagonistes— va simbolitzar un canvi institucional a molts municipis del país.
L’acte ha estat conduït per la regidora Cristina Gallardo i ha comptat amb la participació de Jose María Osuna, exalcalde de Ripollet i membre també de Guanyem. Escolà i Osuna han fet una anàlisi detallada del context polític del moment, marcat pel 15-M, la crisi de representació de les institucions i el creixement del sobiranisme. “S’estaven coent coses”, ha recordat Escolà, reivindicant també el treball de base i l’organització comunitària que va permetre la irrupció de candidatures com Guanyem.
Governar en minoria
Tant a Cerdanyola com a Ripollet, Guanyem va haver d’afrontar governs en minoria, un dels grans reptes del mandat. A Cerdanyola, malgrat un acord amb Esquerra per compartir l’alcaldia segons el nombre de regidors, la falta d’acceptació inicial va marcar un mandat condicionat per una majoria fràgil. A Ripollet, Osuna ha explicat que “costava fer entendre què volíem fer”, i que calia negociar constantment per tirar endavant mesures.
Escolà ha recordat també les dificultats amb què es van trobar: calaixos buits, projectes mal definits i una administració local heretada d’un PSC “que havia viscut massa temps de la renda del passat”. Tot plegat, ha dit, en un escenari de gran fragmentació política que va obligar a gestionar des de la complexitat, però amb determinació per proposar una alternativa.
Projectes transformadors i llegats que floreixen més tard
Durant la conversa, s’ha fet un repàs dels projectes impulsats durant aquell mandat. A Cerdanyola, es van posar en marxa la rehabilitació del pavelló de Can Xarau i la reforma del mercat de les Fontetes —on van haver de gestionar la presència d’amiant—, els primers pressupostos participatius escolars, les trobades obertes amb la ciutadania, i polítiques de fiscalitat progressiva amb recàrrecs a grans propietats. També es va activar l'Oficina d’Habitatge i es van posar les bases de reformes com la del barri de Fontetes, que es van materialitzar més endavant.
A Ripollet, Osuna ha destacat la dinamització del municipi amb activitats esportives, la millora de línies d’autobús urbanes, la defensa de serveis públics com la neteja i la recuperació del riu Ripoll. “Part del llegat que vam deixar s’ha visibilitzat més tard”, ha assegurat.
Autocrítica i preguntes obertes
Lluny del to triomfalista, la conversa ha conclòs amb una mirada autocrítica. Osuna ha assenyalat que la gestió de les escombraries a Ripollet va ser un dels punts febles del seu mandat. Escolà, per la seva banda, ha admès que a Cerdanyola “potser en lloc de fer tantes coses, hauríem d’haver-les explicat”.
Amb la pregunta oberta “què podem fer nosaltres?”, Gallardo ha clos l’acte agraint les reflexions compartides. Una trobada que ha servit per rememorar una dècada de canvi polític i per reivindicar la política local com a espai de construcció col·lectiva, crítica i transformadora, segons Guanyem.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.