Estiu
Quan Cerdanyola era lloc d’estiueig per a famílies burgeses i artistes com Rusiñol
Imatges i memòria d’un estiu burgès i cultural: en ple inici d’agost el TOT recupera en imatges l’època en què la ciutat era un lloc per estiuejar.
Quan aquí es feien vacances
Durant gairebé un segle, Cerdanyola va ser molt més que una ciutat metropolitana. Entre 1850 i 1950, es va convertir en un destí d’estiueig de proximitat per a la burgesia barcelonina. Famílies amb recursos, artistes i figures del món cultural s’establien temporalment a la vila per respirar natura, socialitzar, fer vida tranquil·la… i, per què no, deixar-se veure.
Ara, coincidint amb l’inici del mes d’agost, el TOT Cerdanyola al dia publica una fotogaleria que recupera aquell passat a través d’imatges provinents del GREC (Grup de Recerques i Estudis de Cerdanyola), l’Arxiu Municipal, l’Ajuntament, l’Editorial Efadós i d' Andreu Salillas, autor del blog Salillas.net.
Un estiu burgès i bohemi
A finals del segle XIX i fins a mitjan segle XX, Cerdanyola va ser refugi estival de famílies benestants i figures del món cultural, com el pintor Santiago Rusiñol, que el 1949 va assistir a una representació teatral al Casino. Les torres d’estiueig de l’avinguda Catalunya, avui desaparegudes, i espais com la ciutat jardí de Cordelles, Can Xarau, el riu Sec o el mateix Casino de Sardanyola eren escenari de trobades socials, espectacles i activitats esportives com curses de cavalls o concursos de natació improvisats en basses que durant l’any servien per regar.
Part d’aquesta història es va recollir en l’exposició itinerant Estiueig de proximitat, 1850-1950, premiada per l’Associació de Museòlegs de Catalunya, i l’any 2023 va fer parada al Museu d’Art de Cerdanyola, tancat aquest estiu per obres. La mostra explorava el fenomen del primer turisme burgès en un radi de 50 km de Barcelona, centrant-se en la salut, l’art, la vida social i l’habitatge d’estiueig. En l’exposició itinerant Obert per Vacances del Museu d’Història de Catalunya, el comissari Sergi Freixes va aconseguir també recopilar informació de la ciutat jardí de Bellaterra i del centre cooperatiu Flor de Maig, a Collserola.
A més de Rusiñol, la vila va acollir personatges com Valentí Castanys, Enric Granados, Just Cabot, Marian Espinal o Josep Viladomat, entre molts d’altres.
Els Recolons, estiuejants d’alt nivell
Entre totes les històries, destaca la de la família Recolons, una de les més adinerades de l’època. El patriarca va arribar a dubtar si estiuejar a Cerdanyola o comprar el castell de Peralada. Finalment, va triar la vila i va construir la Torre Recolons, un recinte majestuós entre l’actual Avinguda Catalunya i el riu Sec, a prop de la zona que avui ocupa la Biblioteca.
Segons es recorda, el senyor Recolons va arribar a dubtar entre adquirir el castell de Peralada o una finca a Cerdanyola.
Fa pocs anys, el Grup de Recerca i Estudis de Cerdanyola (GREC) va localitzar una descendent de la família —amb 99 anys— que va cedir centenars de plaques de vidre amb imatges inèdites d’aquells estius. Avui, aquestes fotos estan digitalitzades i compartides públicament a través de Flickr pel GREC.
Dames de blanc als jardins. Un grup de noies joves, vestides amb elegància, posen davant d’una font decorativa. L'escena evoca les trobades socials de l’estiueig burgès. FOTO: Família Recolons / @GREC
La Torre Recolons era més que una casa: era un univers amb jardins, basses, ombres, menjadors a l’aire lliure i espai per a tota la família i el servei. La col·lecció de fotografies, la majoria inèdites fins ara, mostren un món que ja no existeix, però que forma part del llegat col·lectiu cerdanyolenc. Escenes familiars, passeigs pels boscos, festes al jardí, menjars a l’aire lliure i escenes d’infants jugant, els divertiments de les famílies benestants de l’època i d’unes vacances pausades.
L’estiu abans del turisme de masses
Amb l’arribada de la setmana de vacances pagada el 1931 i el posterior l’auge del turisme de masses, aquest estiueig burgès i intel·lectual es va diluir. Però la seva empremta continua present en la memòria urbana de la ciutat, en alguns jardins i cases modernistes que perviuen com el de Can Llopis, al carrer de Sant Ramon i en la memòria d’unes poques famílies d’origen pagès, a qui l’arribada d’estiuejants va trasbalsar les seves formes de vida.
Passejant pels jardins de Can Llopis hi ha qui encara recorda la senyora de Can Llopis oferint orxata als infants, d’altres com s’havien de llevar cada matí per repartir la llet acabada de munyir als membres més il·lustres de la colònia de nouvinguts o qui rememora com les seves famílies van començar a construir cases de lloguer en patis i terrenys agrícoles. Aquesta seria una altra història que també valdria la pena recuperar, si ens hi ajudeu.
Per això, en ple inici d’agost, el TOT Cerdanyola publica aquest recull fotogràfic que ens convida a mirar enrere i evocar aquella Cerdanyola d’estiuejants, d’ombres, tertúlies i estius viscuts a un altre ritme. Un temps en què les vacances eren llargues, lentes i a l’aire lliure. I en què Cerdanyola era una ciutat que rebia estiuejants.
Un llegat visual recuperat
La fotogaleria que és fruit del treball de recopilació i preservació del GREC, de l’Editorial Efadós, editora de la col·lecció L'Abans i Catalunya desapareguda, de l’Arxiu Municipal i de l’Ajuntament de Cerdanyola, i de persones com Andreu Salillas, autor de salillas.net, una de les fonts més completes sobre el passat visual de la ciutat.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.