Els tipus de pol·len al·lergogen més abundants a l’atmosfera de Catalunya són les cupressàcies. FOTO: UAB

Actualitat

Una recerca de la UAB alerta que la primavera serà dura pels al·lèrgics malgrat la sequera

Malgrat les altes temperatures, les plantes han alliberat el pol·len en el moment en que acostumen a fer-ho, i no s’han observat ni avançaments ni tampoc retards en les pol·linitzacions

Tot i l’extrema sequera que estem vivint, sorprenentment, els arbres s’han carregat de flors i estan alliberant grans quantitats de pol·len, amb pics de concentració molt elevada. Durant l'hivern les persones al·lèrgiques als pòl·lens hivernals (com ara el xiprer, el freixe i l’avellaner, principalment) ja han experimentat els símptomes habituals d’aquesta temporada.

És per això que un equip de recerca format per professionals de la Xarxa Aerobiològica de Catalunya (XAC) de l’ICTA-UAB i del Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia de la UAB (BABVE), han assegurat que les pol·linitzacions primaverals començaran amb normalitat i amb força, i tindran la durada habitual per aquest 2024.

Les pol·linitzacions que habitualment anuncien l’arribada de la primavera (com ara el plàtan d’ombra i la parietària, ambdós molt al·lergògens) comencen a manifestar-se tot i els recents episodis de baixes temperatures. Aquesta setmana de març començaran a alliberar-se en quantitats notables i caldrà, per tant, que les persones afectades prenguin totes les precaucions oportunes per minimitzar els símptomes.

La recerca liderada per la investigadora Jordina Belmonte també ha determinat que a l’inici de l’any 2024, les pol·linitzacions hivernals de xiprer, avellaner i freixe han sigut importants, superant les mitjanes històriques registrades des de l’any 1994. El període de risc d’al·lèrgia, doncs, ha començat durant gener i, especialment pel xiprer, es pot estendre fins ben entrat l’abril.

Tot i això, també assenyalen que aquestes prediccions podrien quedar modificades si es donen episodis de pluges que arrosseguin el pol·len cap al terra, que les temperatures siguin elevades, cosa que possibilitaria escurçar la pol·linització de les plantes (sobretot de les herbàcies) o que hi hagi episodis de vent molt fort que pugui disminuir les concentracions de pol·len.

Segons la XAC, els tipus de pol·len al·lergogen més abundants en general a l’atmosfera de Catalunya són les cupressàcies (22,2 %), el plàtan d’ombra (10,3 %), les oleàcies —olivera, freixe i troana— (7,7 %), la parietària (4,5 %), les gramínies (4,2 %) i els blets (1,8 %), amb importants variacions en la quantitat segons les zones geogràfiques i climàtiques de Catalunya. Les espores del fong alternària, malgrat la seva significació en al·lèrgia, no es troben entre les més abundants a l’aire (1,5 % del total d’espores).

 

Al·lèrgia respiratòria i altres malalties al·lèrgiques relacionades

La doctora Teresa Garriga-Baraut, especialista en al·lergologia de l’Hospital Universitari Vall d'Hebron, i membre del Comitè d’Al·lèrgia Respiratòria de la Societat Catalana d'Al·lergologia i Immunologia Clínica (SCAIC) destaca la importància de l’asma i la rinitis al·lèrgica, tant en infants com en adults. Aquestes malalties cròniques de les vies respiratòries compliquen a la primavera la salut tant de la població al·lèrgica ja diagnosticada com dels qui inicien símptomes compatibles amb al·lèrgia.

És bàsic fer una detecció precoç, en el cas dels pacients amb rinitis per evitar una possible progressió a asma així com a altres malalties al·lèrgiques associades, com la dermatitis atòpica o l’al·lèrgia alimentària. Aquest fet és especialment rellevant en població pediàtrica en la que la detecció precoç de les malalties al·lèrgiques i un tractament específic adequat poden frenar la coneguda marxa atòpica.

 

Augment de la prevalença de l’al·lèrgia respiratòria

Les malalties al·lèrgiques són una preocupació de salut pública a Catalunya pel seu fort impacte en la demanda sanitària en forma de visites a urgències, hospitalitzacions i tractaments, en especial quan els pacients no són diagnosticats i tractats de manera adequada. Els costos socials i familiars també són elevats, ja que provoquen pèrdues d’hores de treball, absentisme escolar i laboral, i tenen un impacte negatiu en la qualitat de vida dels pacients i, en el cas dels pacients pediàtrics, també dels seus cuidadors.

L’al·lèrgia més freqüent és la respiratòria. A Catalunya, al voltant de dos milions de persones pateixen alguna patologia al·lèrgica respiratòria i es preveu que aquesta xifra es duplicarà a l’any 2050.

La SCAIC estima que el 25 % de la població pateix rinitis, amb o sense conjuntivitis al·lèrgica, i fins a un 12 %, asma al·lèrgica. L’edat mitjana dels pacients que consulten per rinoconjuntivitis i asma és similar, essent de 30 i 29 anys, respectivament, amb un clar predomini del sexe femení tant en el cas de la rinoconjuntivitis (55,4%) com de l'asma (55%). L’histograma amb la distribució per edats del grup de pacients asmàtics mostra clarament dos pics. Un de predomini d'infants de 5 a 15 anys i un altre en persones adultes de 35 a 40 anys.

A més a més, en 4 de cada 10 casos aquesta al·lèrgia està provocada per un pol·len. Considerant que els grans de pol·len són la primera causa de rinoconjuntivitis i la segona causa d’asma, la seva quantificació a l'atmosfera és de vital importància per dissenyar les estratègies terapèutiques i de prevenció de cada pacient al·lèrgic.

 

Són cada cop més al·lergògens els nostres pòl·lens?

El desenvolupament i l’agreujament de les malalties al·lèrgiques depèn de factors genètics de l’individu i de condicionants ambientals. El canvi climàtic modifica el comportament de les plantes influint en els seus períodes de pol·linització. Les condicions climàtiques de la regió, amb hiverns suaus, i primaveres i estius càlids, creen un ambient propici per al creixement de les espècies que produeixen pol·len.

L’increment de la temperatura i l’augment dels nivells de diòxid de carboni (CO2) promouen la producció de pol·len, prolongant la temporada d'exposició i augmentant la concentració d'al·lèrgens a l'aire. La contaminació també explicaria l'increment de la patologia al·lèrgica, no només pel dany que provoquen les partícules tòxiques sobre les vies respiratòries, sinó perquè les partícules d’emissió dièsel són capaces de modificar les característiques del pol·len, fent-los més al·lergènics.

A més, les condicions de sequera també poden influir en el comportament de les plantes, incloent la producció de pol·len mitjançant diversos mecanismes. Això significa que la temporada de pol·len a Catalunya actualment és llarga i intensa, exposant a les persones a al·lèrgens que poden desencadenar reaccions al·lèrgiques, potencialment molt greus per a la seva salut, pràcticament tot l'any.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.

Veure Comentaris