Cerdanyola comença a treure capes al problema de l’amiant
Experts, víctimes, entitats i administracions reclamen més pedagogia i recursos per erradicar-lo. La Taula de l’Amiant de Cerdanyola es convocarà el 14 d’octubre
Una coberta d’uralita amagada sota successives capes de pintura obre L’herència latent, l’exposició fotogràfica de Sílvia Isach que aquests dies ocupa la Sala 22 de l’Ateneu. Dimecres, a pocs metres d’aquella imatge, experts, administracions, entitats, víctimes i públic van anar retirant simbòlicament algunes de les capes que encara amaguen un problema complex i letal.
Sílvia Isach, al costat de la fotografia d’una coberta d’uralita amb capes de pintura i les gotes d’aigua que s’hi van filtrar durant la tempesta. FOTO: Judit Josa
Salut, drets de les víctimes, retirada segura, responsabilitat de les administracions, abocaments i desconeixement ciutadà van aflorar durant la taula rodona Vida sense amiant, amb la sala plena.
Una de les novetats va arribar de la mà del regidor de Cerdanyola i diputat al Parlament David González, que va anunciar, entre aplaudiments, que la Taula de l’Amiant de Cerdanyola es convocarà el 14 d’octubre.
La necessitat de conscienciar la ciutadania va travessar bona part de les més de dues hores de debat. Saber on hi ha amiant, quin risc comporta i, sobretot, com actuar.
De conviure amb l’amiant a erradicar-lo
La nova Llei per a l’erradicació de l’amiant va centrar bona part del debat. David González, diputat al Parlament i ponent relator de la llei, va explicar que la norma suposa un canvi de paradigma: després de dècades en què es va prohibir fabricar i comercialitzar amiant però es va continuar convivint amb el material ja instal·lat, ara l’objectiu és localitzar-lo i erradicar-lo de manera segura.
«La llei és una fita molt important. Però no és el final de res, sinó el principi de tot», va advertir.
González també va destacar la mirada territorial incorporada durant la tramitació. Cerdanyola, Ripollet i Badia van traslladar al Parlament la situació dels municipis especialment afectats per l’amiant. En el cas de Cerdanyola i Ripollet, zona zero per l’impacte d’Uralita, va defensar que l’erradicació ha d’anar acompanyada de reconeixement i justícia restitutiva per a les víctimes i el territori.
Francesc Bonnin, secretari de la Comissió per a l’Erradicació de l’Amiant a Catalunya, va posar l’accent en el desplegament: «Aquesta llei per si sola no canviarà les coses». Caldrà localitzar el material, mobilitzar recursos i garantir una retirada segura.
Joan Maria Soler, de la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), va reclamar vigilància i pressió de la societat civil perquè la llei es desplegui i es doti de recursos. Va recordar que les convocatòries d’ajuts per retirar amiant s’han arribat a esgotar ràpidament i va advertir: «L’amiant és un problema del futur».
L’exposició que no es veu
Manel Luján, cap de Pneumologia del Parc Taulí i responsable de la nova Unitat Multidisciplinària de l’Amiant, va abordar la dimensió sanitària. Va diferenciar tres vies d’exposició: laboral, per convivència i ambiental. Aquesta última és especialment difícil de controlar perquè pot afectar persones que han viscut durant anys a prop de nuclis industrials sense haver treballat directament amb el material.
La nova unitat vol reconstruir les fonts d’exposició i la trajectòria dels pacients i reforçar la mirada epidemiològica. Luján va assenyalar el mesotelioma com la patologia més greu i va apuntar l’oportunitat d’actualitzar les dades i ampliar els estudis a altres malalties.
Raquel Lafuente, advocada del Col·lectiu Ronda, va posar el focus en les dificultats de la via judicial. «Demostrar incompliments de les empreses de fa 40 o 50 anys és molt difícil», va explicar. En el cas d’Uralita, una denúncia del Col·lectiu Ronda als anys setanta i una actuació de la Inspecció de Treball van permetre documentar incompliments. En altres casos, reconstruir dècades després les condicions de l’exposició resulta molt més difícil.
El públic posa els casos concrets sobre la taula
Amb el torn obert al públic, el debat va baixar de la norma als carrers, les escoles i les experiències personals.
Estel Fèlez, de la Plataforma d’Associacions de Famílies dels centres educatius públics de Cerdanyola (PAC), va reclamar més pedagogia sobre els riscos i sobre com actuar: «Hi ha molts mites i ens calen idees clares». També va preguntar pels controls davant els abocaments il·legals.
Estel Fèlez, de la PAC, durant la seva intervenció des del públic a la taula rodona 'Vida sense amiant'. FOTO: Judit Josa
Fernando Saavedra, tècnic electrònic i col·laborador de l’Associació de Víctimes Afectades per l’Amiant de Catalunya (AVAAC), va traslladar la preocupació pels controls mèdics i pel compliment de la normativa. «Els treballadors ens hem sentit abandonats.», va afirmar i va afegir: «Nosaltres ho portem a dins», referint-se al risc.
«No vull convertir-me en un policia de l’amiant», va dir Saavedra.
Oriol Subirà, extreballador de l’Ajuntament, va posar el focus sota terra. Va recordar que restes de la producció d’Uralita es trituraven i s’utilitzaven com a rebliment i va reclamar cartografiar els punts on durant dècades es van abocar aquests materials perquè qualsevol obra futura parteixi d’aquesta informació.
Rosa Maria Soler va recordar també la presència d’amiant en espais naturals, com la serra de Collserola i el camí de Can Catà. Des de la Comissió Ciutadana de Badia es va defensar que disposar d’un mapa de l’amiant de cada municipi és el primer pas per dimensionar el problema i calcular els recursos necessaris.
Rosa Vilaró va reclamar que el mapa de Cerdanyola vagi acompanyat d’una campanya de comunicació perquè qualsevol veí sàpiga identificar els riscos i com actuar. També va posar el focus en les barraques i horts de la zona de la Ronda, on encara hi ha plaques d’uralita exposades a la intempèrie i, segons va explicar, algunes són utilitzades com a refugi per persones que hi viuen.
Les escoles, entre les prioritats
La presència d’amiant als centres educatius va ocupar una part important del torn de preguntes. Davant la diferència entre Ripollet, on ja no hi ha cobertes escolars amb amiant, i Cerdanyola, González va recordar que bona part dels centres de la ciutat es van construir durant els anys d’expansió de l’ús del fibrociment.
El regidor va avançar que abans d’acabar l’any es preveuen actuacions de desamiantatge en dos patis escolars, un dels quals ja havia estat confinat, i posteriorment en un equipament cultural.
Un familiar de l’Escola Bellaterra va preguntar per l’endarreriment de la retirada de la coberta del centre, prevista inicialment aquest estiu i ajornada fins a l’estiu del 2027.
Joan Maria Soler va advertir que la urgència no pot portar a actuar sense garanties. Manipular o retirar l’amiant sense control pot dispersar fibres. Va defensar prioritzar els materials més deteriorats i els espais de més ús, especialment els freqüentats per infants.
Fer visible una herència
Òscar López, regidor de Ripollet, va situar la memòria com l’altra pota de l’erradicació. Al costat de la retirada física, va defensar que cal evitar que aquest passat industrial i les seves conseqüències quedin reduïts a «un peu de pàgina».
«Això no és un problema de les nostres àvies i avis, és un problema d’ara», va remarcar López, que va reivindicar el paper de treballs com el documental La fibra sensible, d’Isabel Andrés Portí, i L’herència latent, de Sílvia Isach, per acostar el problema a la ciutadania.
Isabel Andrés Portí i Sílvia Isach, davant d’una antiga publicitat d’Uralita a l’exposició L’herència latent. FOTO: Judit Josa
Isach havia obert la taula explicant precisament l’origen del seu projecte. La malaltia i posterior mort del seu pare la van empènyer a investigar un material del qual la família desconeixia l’abast dels efectes. La recerca va créixer fins a convertir-se en un treball documental sobre víctimes, familiars, treballadors, espais contaminats i lluites veïnals i laborals.
La periodista Àngels Leiva va tancar l’acte en nom del Grup de Treball Llegat Uralita, que aplega les entitats organitzadores de Cerdanyola i Ripollet. El grup va començar a articular-se al voltant de la projecció de La fibra sensible i de la voluntat que els testimonis i les conseqüències de l’amiant no tornessin a quedar amagats.
Durant la xerrada va començar a tronar sobre l’Ateneu. En acabar, algunes gotes es van filtrar a la Sala 22 i van caure damunt de les fotografies de L’herència latent. Una de les afectades va ser precisament la que obre l’exposició: una coberta d’uralita amagada sota successives capes de pintura. L’aigua va començar a diluir-les.
Durant més de dues hores, ponents i públic havien intentat fer una cosa semblant amb l’amiant: retirar les capes que encara n’amaguen l’abast per saber on és, quin risc representa i com actuar.
L'apunt | La nova llei de l’amiant
1. Quan es va aprovar?
El Parlament va aprovar per unanimitat la Llei per a l’erradicació de l’amiant el 17 de juny de 2026. La Llei 8/2026, de 2 de juliol, es va publicar al DOGC el 3 de juliol i entra en vigor el 3 d’octubre.
2. Què canvia?
La norma passa de gestionar la presència de l’amiant a establir-ne la detecció, gestió, retirada i eliminació progressiva. Crea un cens català alimentat pels censos municipals i reforça les obligacions de les administracions.
3. Certificat per comprar o llogar.
En les operacions de compravenda o lloguer s’haurà de lliurar un certificat que acrediti la presència o absència d’amiant a l’immoble. El desplegament reglamentari n’ha de concretar les característiques.
4. Ajuts.
Bonnin va explicar durant la taula que la Generalitat destina uns 22 milions d’euros anuals a subvencions per incentivar la retirada de l’amiant i que aquest any s’ha incorporat una línia específica per als ajuntaments.
5. Víctimes i salut.
La llei crea un Registre de mesoteliomes i malalties relacionades amb l’amiant i incorpora mesures de reconeixement i protecció de les víctimes.
Afegeix TOT Cerdanyola com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.