El Parlament aprova la llei de l’amiant, una fita esperada a Cerdanyola

El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dimecres 17 de juny la Llei per a l’Erradicació de l’Amiant, una norma pionera que vol accelerar la localització, gestió i retirada segura d’aquest material arreu del territori. El gruix del text ha tirat endavant per unanimitat, tot i l’abstenció de Vox i PPC en alguns punts concrets.

Per a Cerdanyola, l’aprovació té una càrrega especialment significativa. La ciutat ha estat durant dècades un dels principals focus d’afectació per l’amiant pel llegat de l’antiga fàbrica Uralita i per la lluita sostinguda de les víctimes, les seves famílies, el moviment veïnal i els professionals que han reclamat reconeixement, reparació i protecció de la salut pública.

L’alcalde, Carlos Cordón, ha assistit al ple del Parlament i, en una valoració publicada al seu compte d’Instagram, ha destacat que la llei suposa “un dia important per a Catalunya, però especialment per a Cerdanyola”, una ciutat que, ha recordat, coneix “de primera mà” les conseqüències que l’amiant ha provocat en moltes famílies.

Cerdanyola, “zona zero” de l’amiant

La votació al Parlament culmina un procés en què Cerdanyola ha reclamat un paper específic dins la futura regulació. El juliol de 2025, Cordón va comparèixer a la cambra catalana per demanar que la llei tingués en compte “la casuística específica” del municipi. En aquella intervenció, l’alcalde va defensar que la ciutat havia de ser reconeguda com a “zona zero” de l’amiant i va reclamar un pla específic de desamiantatge i compensacions per a un dels municipis més afectats de l’Estat.

Més info: Cordón reclama que Cerdanyola sigui reconeguda com a “zona zero” en la llei de l’amiant

Durant 90 anys, Cerdanyola va acollir la principal fàbrica de fibrociment de l’Estat. L’activitat d’Uralita va deixar un llegat sanitari, ambiental i social que encara avui marca la ciutat. Més de 700 treballadors han estat diagnosticats d’asbestosi i també hi ha veïns de Cerdanyola i Ripollet reconeguts com a víctimes indirectes de l’exposició a l’amiant.

Censos, retirada i sancions

La nova llei preveu la creació d’un Cens català de materials amb amiant i també de censos municipals per identificar-ne la presència. També estableix l’obligació de les administracions d’identificar, gestionar i retirar l’amiant dels béns públics, i fixa deures per a propietaris, empreses i professionals vinculats a la gestió i retirada d’aquest material.

El text incorpora un règim sancionador amb multes que poden arribar als 100.000 euros per als propietaris que incompleixin les ordres de retirada. La recaptació de les sancions s’incorporarà al Fons per a l’Erradicació de l’Amiant de Catalunya, destinat a finançar actuacions de gestió, retirada, difusió i sensibilització.

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha defensat que la llei obre “l’etapa definitiva” per eliminar aquest material contaminant i ha destacat que és una eina per fer que l’amiant “passi a la història” del país. El Govern ha obert una convocatòria de 10,5 milions d’euros en subvencions i aspira a arribar als 20 milions anuals amb l’aprovació dels nous pressupostos.

Un marc legal esperat per la Taula de l’Amiant

El nou marc legal connecta directament amb el debat obert a Cerdanyola. Al plenillo municipal de maig, la Plataforma d’Associacions de Famílies de Cerdanyola (PAC) va reclamar una Taula de l’Amiant “regular, operativa i participativa”. La plataforma va demanar un calendari clar de retirada, especialment als centres educatius, i va reclamar poder fer seguiment del cens, del calendari i dels projectes de desamiantatge.

Més info: La PAC reclama una Taula de l’Amiant “regular, operativa i participativa”

En aquell debat, el govern municipal va vincular la futura convocatòria de la Taula de l’Amiant al marc legal que s’estava tramitant al Parlament. El regidor Antonio Otero va defensar que la voluntat era arribar a aquest espai amb més elements sobre la taula: el cens, el calendari, el marc normatiu i una proposta que anés més enllà de la retirada puntual de fibrociment.

També el regidor David González va situar Cerdanyola com a “zona zero” de l’amiant i va defensar que la ciutat ha de tenir un paper protagonista en aquest procés. El pressupost municipal d’aquest 2026 incorpora una consignació d’un milió d’euros per començar a concretar actuacions de desamiantatge, amb les escoles com una de les prioritats anunciades pel govern.

El repte del desplegament

Des de la CUP, la diputada ripolletenca Pilar Castillejo ha celebrat que la llei respongui a una “necessitat llargament ajornada” i que suposi un avenç, però ha advertit que la seva efectivitat dependrà de “l’ambició” del desplegament reglamentari. Castillejo ha reclamat calendaris vinculants i mecanismes de finançament estables perquè la norma no quedi només en una declaració d’intencions.

També altres grups han coincidit a reclamar recursos i rapidesa en l’aplicació. Junts ha demanat un desplegament “ràpid” de la llei; els Comuns l’han qualificat de “pas necessari i llargament reivindicat”; ERC ha recordat que el projecte es va iniciar durant l’anterior govern republicà i ha advertit que farà seguiment del desplegament reglamentari; i el PPC ha avisat que, sense pressupost suficient, la norma pot quedar en “paper mullat”.

La llei era una reivindicació llargament esperada per part de col·lectius de víctimes i entitats veïnals. A Cerdanyola, on l’amiant no és només una qüestió ambiental sinó també una ferida social i sanitària, l’aprovació de la norma representa un pas rellevant, però pendent encara de recursos, calendari i aplicació efectiva.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.