Societat
Dos mesos allunyats de la natura: l’impacte de la pesta porcina a Cerdanyola
Recintes tancats i activitats suspeses, l'impacte de les restriccions en l'educació i el lleure al municipi
Aquest dimecres fa dos mesos dels primers positius en pesta porcina africana detectats als boscos de la Universitat Autònoma de Barcelona. La detecció d'aquesta malaltia, que no es registrava a Espanya des del 1994, va comportar el tancament immediat de l'accés al medi natural de Collserola. Seixanta dies després el nombre de positius en porcs senglars ha augmentat fins a 64, tots dins del primer radi de sis quilòmetres dels focus inicials, i les restriccions d'accés continuen actives, influint en el dia a dia dels cerdanyolencs i obligant a ajornar o suspendre múltiples activitats de l'agenda cultural i esportiva del municipi.
A l'altre costat dels límits: Viure a Can Catà
Can Catà. FOTO: Ajuntament
A Can Catà, el veïnat denuncia manca d’informació. “Ningú ens explica res, ens assabentem de la situació per les notícies”, explica la masovera Asunció Plans. Segons la veïna, l'UME i la Guàrdia Civil no han tornat a Can Catà des dels primers dies, "sabem que hi ha guardes passejant pel parc, però als accessos no hi ha ningú, només els senyals de prohibit el pas que va posar la policia".
Durant el període de vacances de Nadal s'ha respectat el perímetre restringit, "la zona ha estat molt tranquil·la, el bosc respira amb calma i els animals, inclosos els porcs senglars, campen al seu aire". Tot i això, Plans adverteix que "la gent es cansa" i que hi ha més presència de persones a la zona restringida, "ara quan comenci a sortir el sol a veure què passa". Les restriccions també han afectat l'economia de la masovera, acostumada a llogar l'espai per rodatges publicitaris, "hem perdut ja dos anuncis", lamenta.
"Vivim envoltats de porcs senglars"
"Vivim envoltats de porcs senglars. Abans hi havia caça controlada i ara no, pel que es veuen molt més per la zona", afegeix. "A Can Coll es van fer tasques de desinfecció que aquí no i només podem esperar que els senglars que ens envolten no estiguin infectats", conclou la masovera.
Ca n'Oliver i Sant Iscle, espais culturals en quarantena
Continuen les tasques de cerca de cadàvers de senglars al territori boscos de Cerdanyola, el que impossibilita les visites al Poblat Ibèric de Ca n'Oliver, així com a l'església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes. Les tradicionals portes obertes i rutes guiades per l'interior de tots dos espais han estat anul·lades repetides vegades per la ubicació d'ambdós recintes.
"Des de l'inici de les restriccions tenim bastants menys visitants. La visita al poblat és l'activitat que sempre ha generat més interès i major nombre de visitants i l'anunci que el jaciment està tancat afecta negativament el museu. A més, ara només es pot veure un espai, perquè no tenim exposició temporal tampoc, llavors les visites han baixat", lamenta David Soriano, auxiliar tècnic del museu.
"La situació també ens afecta en el servei que donem a les escoles, ja que a banda de la visita guiada oferíem tallers, però ara no podem fer pràcticament cap taller perquè l'aula està al jaciment", afegeix.
Efectes en l'educació: del bosc a l'aula
La Universitat Autònoma de Barcelona, escenari de la descoberta del brot, ha mantingut amb normalitat l'activitat lectiva i la circulació a l'interior del campus. Tot i això, s'han tancat els boscos de l'entorn on abans era comú veure estudiants passejar, esmorzar o repassar pels exàmens. Així mateix, s'han suspès les activitats al medi natural, com la XIV Cursa Solidària en suport a La Marató de TV3 del desembre.
L'Institut Pere Calders, situat al campus de la universitat, també ha hagut d'adaptar part de la seva activitat docent a les actuals restriccions. "Les prohibicions afecten sobretot les assignatures d'Educació Física i Tutoria, en les que ens fan moltes activitats en exterior, com gimcanes o rutes d'orientació pel bosc", explica la Manuela Domínguez, directora de l'institut. Els més de 400 alumnes del Pere Calders s'ha de distribuir entre el petit pati, el gimnàs i les aules per dur a terme aquestes classes. La direcció del centre lamenta que l'alumnat hagi perdut aquest "contacte amb la natura" i resta a l'espera de les novetats per part del govern.
Adeu a les excursions: l'impacte en el lleure
Les restriccions també influeixen en la tasca educativa de les entitats d'educació en el lleure, acostumades a emprar l'entorn natural com a recurs d'aprenentatge. "A nosaltres com a cau ens està afectant a l'hora de pensar excursions que puguem fer amb els infants, ja que la zona que ens queda més a prop és Collserola. Al novembre vam haver d'anul·lar una excursió perquè just el dia abans van posar les restriccions i vam haver d'improvisar", recorda l'Aina Puig, membre de l'Agrupament Escolta Pau Casals, situat al PEM Guiera.
"Jo porto el grup d'infants més petits i just estàvem treballant la natura, llavors ara hem de fer al local moltes activitats que ens agradaria fer fora per sortir una miqueta de la ciutat i estar per l'entorn natural", afegeix.
El ciclisme i la marxa, els esports més castigats
Les entitats esportives també han vist les seves activitats ajornades o anul·lades per les restriccions. El Club Esportiu Cerdanyola Atletisme i Triatló ha aconseguit no anul·lar cap activitat, però les ha hagut d'adaptar a les limitacions d'accés al medi natural.
"Cancel·lar sempre és l'última opció, però fa dos mesos que no trepitgem la muntanya. Cada dissabte fem sortides de ciclisme amb els infants, i acostumàvem a anar per Collserola, ara fem diferents recorreguts, per Sant Cugat o per Montcada, però no és el mateix, no hi ha desnivell", explica el Rafa Meléndez, tresorer del club, lamentant que el tancament no afecta a totes les formes d'oci per igual, "un cotxe sí que pot entrar en un restaurant, però tu no pots anar amb bici a la muntanya".
Meléndez qüestiona la coherència de les limitacions actuals. “Un cotxe sí que pot entrar en un restaurant, però tu no pots anar amb bici a la muntanya”, crítica, tot lamentant que el tancament afecti especialment activitats esportives que es fan a l’aire lliure.
"Un cotxe sí que pot entrar en un restaurant, però tu no pots anar amb bici a la muntanya"
Marxa nòrdica sense muntanya
El Club de Marxa Nòrdica Collserola és una de les entitats esportives que ha alterat el seu dia a dia per les restriccions d’accés al medi natural. Xavier Ortega, responsable del club, explica que han hagut de reinventar completament els entrenaments. “Abans fèiem recorreguts d’uns vuit quilòmetres per Collserola. Ara en fem cinc o sis i treballem sobretot força”, detalla.
Les sessions s’han traslladat al parc de la Riera de Sant Cugat, on combinen marxa nòrdica amb exercicis de força. “Fem uns quaranta minuts de força, amb cal·listènia i equilibris”, explica Ortega. Tot i que intenten mantenir part del treball sobre camí de terra, els recorreguts són més limitats. “Seguim la riera i anem cap a Sant Cugat, és l’alternativa que tenim”.
Les restriccions també han obligat a ajornar activitats obertes a la ciutadania. L’EcoMarxa, que el club organitza anualment i que estava prevista per a l’1 de març, s’ha hagut de posposar fins al 19 d’abril, pendent de l’evolució de la situació sanitària.
Incertesa al CEM Cerdanyola
Camí de Can Catà en una imatge d'arxiu. FOTO: Mónica GM
Les restriccions també generen incertesa el teixit esportiu. Al Club d’Esports de Muntanya de Cerdanyola (CEM), amb més de 700 associats, només algunes seccions estan directament afectades, però la preocupació és general. “Vivim amb l’ai al cor”, reconeix Rafael Masgrau, vocal del club, pendent de com evoluciona la crisi sanitària.
La principal inquietud és el futur de la Som Vallès Trail, la cursa solidària més emblemàtica del CEM, prevista per al setembre de 2026, amb inscripcions a partir del 4 de març. “L’any passat hi van participar 64 equips. Cada equip fa una aportació de 600 euros a favor d’Oncolliga, i els donem temps perquè puguin organitzar activitats per recaptar diners”, explica Masgrau. Les restriccions actuals afectarien el pas de la cursa per Serragalliners, i alguns ajuntaments, com el de Matadepera, condicionen l’autorització a l’evolució de la PPA.
Altres activitats ja s’han vist alterades. La marxa feminista del 8 de Març modificarà el recorregut, amb trams d’asfalt i camí de terra, mentre que la pujada popular Crema Torrons, fins al Tibidabo, es va haver de suspendre.
Entre les seccions més afectades hi ha la marxa nòrdica i el grup de bicicleta. En tots dos casos s’han hagut de canviar rutes i rutines d’entrenament. Amb prop d’una seixantena d’inscrits, la marxa nòrdica és una de les seccions més populars del club. “Hi ha qui competeix, però la majoria, molts d’ells gent gran, hi participen per plaer, entrenen tres dies a la setmana i ho fan per gaudir de la natura de proximitat”, conclou Masgrau. Una natura que, de moment, continua tancada.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.