Jordi Mestre: "Que totes les nenes puguin jugar a bàsquet"

El Club Bàsquet Femení Cerdanyola, fundat l’any 1981, té 200 jugadores de diferents edats i nivell, però una passió comuna. Jordi Mestre, president del club des del 2019, celebra els resultats de la temporada i ens explica el projecte Totes Juguen, una iniciativa d’integració social que permet a les nenes de Cerdanyola amb pocs recursos participar d’aquest esport.

Quina valoració fan del rendiment, gestió i resultats de la temporada 2025/2026?

Ha estat una temporada molt accidentada, perquè hem tingut moltíssimes lesions en molts equips. Concretament amb el primer equip, el sènior de Supercopa, hi ha hagut mesos en què només hem tingut 5 jugadores de la plantilla disponibles per jugar. Han hagut de jugar amb jugadores del segon equip, del sènior B, i del júnior preferent. Com també ha passat amb el segon equip, el de primera catalana, que també ha hagut de jugar amb jugadores del júnior. El júnior ha hagut de jugar amb jugadores del júnior de primer any. Hem tingut lesions pràcticament en tots els equips.

Tot i això, els resultats han estat satisfactoris?

Sí, hem aconseguit l'objectiu que era mantenir la categoria, tant al sènior A com al sènior B, i continuarem un any més a Supercopa i a primera catalana.

I com va anar el torneig 3 x 3 amb motiu de l'orgull?

Nosaltres vam col·laborar amb el Club Bàsquet Cerdanyola, el masculí, en l’organització. Per primera vegada va haver-hi equips amb cadires de rodes que no havien participat mai i va ser tota una experiència. Va acabar anant molt bé en general en les diferents categories i en els diferents àmbits. Va ser una bona jornada de bàsquet.

Més info: El bàsquet en cadira de rodes s'estrena a Cerdanyola

També van formar part de la Festa de l’Esport Inclusiu. 

Ens vam fer càrrec de la part del bàsquet amb cadira de rodes i vam estar, juntament amb els que van vindre de l'associació, coordinant que la gent que volgués participar i provar el bàsquet amb cadira de rodes ho pogués fer. Jo mateix m'hi vaig posar i és totalment diferent moure't amb una cadira de rodes en una pista de bàsquet. Les coses són totalment diferents i costa molt més del que estem habituats a fer; és un altre esport.

Quines són les previsions, reptes i objectius de cara a la temporada 2026/2027?

El repte de la pròxima temporada és mantenir les categories que tenim amb els sèniors i, per altra banda, treballar la base amb l'escola de bàsquet. Estem treballant molt aquest any per intentar captar noves jugadores en l'escola i formar equips preminis i minis, que són els que han d'anar tirant endavant en el futur. Treballar la base, bàsicament, és el repte més important de la temporada que ve.

Aquest any no fan campus d’estiu. 

No, no fem cap campus ni cap activitat perquè el pavelló de Guiera està en rehabilitació, s'ha de canviar una part important del parquet. Ja s’ha tancat i no es pot utilitzar, amb el qual nosaltres vam entendre que aquest any no tocava fer l'activitat.

I de cara al setembre, a banda de la temporada, hi ha cap esdeveniment a l’agenda?

Una cosa de les que fem és stage de pretemporada, com cada any, que el fem a Santa Maria de Palautordera i on participen totes les jugadores del club; des de les preminis fins a les sèniors. És una activitat de trobada entre totes les diferents categories i de què les jugadores més petites puguin participar en coses amb les grans i, d'alguna manera, fer una activitat conjunta que resulta molt positiva.

Quin creieu que és l'impacte del club a la ciutat?

L'impacte que tenim és donar la possibilitat de fer un esport com el bàsquet a la gent de Cerdanyola, a les nenes de Cerdanyola. I anant una mica més enllà, ja fa anys que anem desenvolupant el programa Totes juguen, on el que fem és que nenes que no tenen recursos econòmics puguin fer bàsquet. Les subvencionem i fem que puguin participar en tota l'activitat igual que totes les altres nenes de Cerdanyola.

Com funciona aquesta iniciativa?

Ja fa uns quants anys que ho fem, això del Totes juguen. Hi ha hagut moments en què hi ha hagut vint-i-tantes jugadores i el que fem és buscar espònsors que ens ajudin amb aquest aspecte. I no tan sols és que no paguin quota, també van a l’stage de pretemporada paguem la llicència de la categoria, l'equipatge i tot plegat. A més, tenim una tutora específica que se'n cuida d'elles i també una psicòloga que està al cas de qualsevol cosa que pugui haver-hi en la seva integració. En definitiva, és un projecte d'integració social i d'igualtat d'oportunitats per totes les nenes, que no per falta de recursos no es pugui fer bàsquet.

I com es va engegar?

Ens vam adonar que teníem un estereotip de jugadora determinat, i vam veure que la raó era perquè altres nenes no podien afrontar jugar pagant les quotes. Perquè nosaltres rebem subvencions de l’Ajuntament i d'altres institucions per diferents motius, però la base del funcionament són les quotes que paguen els pares. Si hi ha famílies que no ho poden afrontar, vol dir que les seves filles no poden fer esport. Vam optar per aquesta via d'intentar trobar espònsors que permetessin que les nenes poguessin fer bàsquet sense haver d’aportar recursos.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.