Opinió Catalina Alzate Álvarez

Demències

La psicòloga de la residència El meu avi, Catalina Alzate, parla sobre la demència

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la demència és una síndrome – generalment de natura crònica o progressiva- caracteritzada pel deteriorament de la funció cognitiva més enllà del que podria considerar-se una conseqüència de l’envelliment normal. Afecta a la memòria, el pensament, l’orientació, la comprensió, el càlcul, la capacitat d’aprenentatge, el llenguatge i el sentit de la realitat. Els símptomes poden ser: 

  • Cognitius: pèrdua de la memòria (normalment detectada per les persones que ens envolten), dificultat per comunicar-se o trobar les paraules, dificultat amb les habilitats visuals i espacials, com perdre’s mentre es condueix, dificultat per enraonar o solucionar problemes, dificultat per gestionar tasques complexes, dificultats per planificar i organitzar, dificultat amb la coordinació i funcions motores, confusió i desorientació.
  • Canvis psicològic: canvis en la personalitat, depressió, ansietat, comportament inapropiat, paranoia, agitació i al·lucinacions. 

Les causes poden ser diverses, o bé malalties o lesions. Per tant, la demència NO és una conseqüència inevitable de l’envelliment. Per prevenir la demència podem:

Treballar en el control dels factors de risc relacionats amb la conducta i l’estil de vida, i la diabetis, d’hipertensió arterial, el tabaquisme, els traumatismes cranioencefàlics, la depressió, el consum d’alcohol, l’obesitat; i realitzar activitats que augmenten i mantenen la reserva cognitiva: practicar exercici físic, dormir bé, corregir les dificultats auditives, mantenir contacte social freqüent, portar una dieta equilibrada i en general, mantenir una rutina, el més estable possible. 

D’altra banda, és important NO normalitzar la pèrdua de les nostres facultats ni atribuir-la, abans de revisar-la, a l’estrès o a l’edat. En cas de dubte s’ha de consultar al metge o metgessa de capçalera, i si aquest/a ho considera oportú ens derivarà al servei de neurologia, que és la branca de la medicina especialitzada en el diagnòstic i posterior tractament.  

Un cop hi ha un diagnòstic establert, també és important acudir als Serveis Socials Bàsics, o bé al/la treballadora social del CAP, per tal que ens indiquin quins son els recursos que tenim a la nostra disposició.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.

Veure Comentaris