He trobat, més d’un cop, a persones que per por a no tenir a prop un urinari públic, no s’atreveixen a sortir gaire de casa.
Fruit de la confluència de dos fenòmens a l’hora: l’envelliment general de la població i el desconeixement, per poca informació, de la situació dels lavabos públics de la ciutat.
Amb l’envelliment generalitzat anem fluixos d’esfínters i ens calen serveis públics de qualitat a l’abast.
Fins ara, hem tirat massa de beta d’establiments privats. Quan ens agafava un apreton entràvem a un bar, consumíem alguna coseta i demanàvem per anar al servei.
Aquests mesos enrere, amb els bars tancats a les tardes, tancats a casa. Han de ser aquests establiments el que s’encarreguin d’alleujar les nostres urgència?
En calen a l’entrada de parcs grans, com el camí de Can Catá o l’Uralita. O, en general, en una distribució del teixit urbà que no estiguin més allunyats de 10 o 15 minuts a peu, un de l’altre.
No parlo de cleaners, d’aquest que es posen a la Festa Major. Lavabos públics de disseny atractiu, amb bon manteniment, disseny i seguretat. Que siguin universals, accessibles, per a tothom, i resistents al vandalisme. Que serveixi a transeünts, però també als professionals del carrer: de neteja, conductors varis, de mobilitat, etc.
Cert que ara en tenim, encara que no tothom ho sàpiga, en Mercats, Centres Cívics, Ateneu, Museus, Biblioteca, etc.
Caldria fer un mapa on es localitzen i fer-ho públic. S’hauria de pensar bé quants caldrien i on haurien d’anar.
Si, això costa diners. Per la construcció i pel manteniment.
Cal pensar no en les futures necessitats de la ciutadania sinó de las que ja ho són ara, de noves.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.
Veure Comentaris