Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
WhatsApp
Telegram
87 dies per una ressonància magnètica, 124 dies per una colonoscòpia o 80 dies per una mamografia. És la mitjana de temps de les llistes d'espera de la sanitat pública a la Regió Metropolitana Nord, de la qual forma part Cerdanyola. Així ho ha denunciat el sindicat Metges de Catalunya, que alerta que l'atenció sanitària de la Regió Metropolitana Nord (Vallès Occidental, Vallès Oriental, Maresme i part del Barcelonès Nord) és de les que més deficiències acumula. Les llistes d'espera són les més altes del país.
La Regió Sanitària de Metropolitana Nord és la més poblada de Catalunya, amb més de dos milions d'habitants. Metges de Catalunya denuncia que destaca "per la seva baixa xifra de quiròfans i llits hospitalaris" i que es troba per sota de la mitjana catalana. "Les conseqüències d’aquesta desigualtat es reflecteixen en els temps d’espera per accedir a proves diagnòstiques", lamenta el sindicat en un comunicat.
Josep Maria Serra, vicepresident de Metges de Catalunya, apunta també a una falta de professionals sanitaris a la regió: "Tot sembla indicar que el personal mèdic no està ben dimensionat".
Menys quiròfans i menys llits
Segons les dades de Metges de Catalunya, la Metropolitana Nord registra 13,7 llits d'aguts per cada 10.000 habitants. Només a la regió del Penedès hi ha menys llits per habitants, mentre que la mitjana catalana és de 17,8. A Barcelona ciutat hi ha gairebé 23 llits d'aguts per 10.000 habitants.
La principal mancança de la Regió Metropolitana Nord són els quiròfans: hi ha un quiròfan per cada 25.508 habitants. La mitjana de Catalunya és d'un quiròfan per 16.554 habitants. Cap altra regió sanitària registra una proporció de quiròfans tan baixa.
La Metropolitana Nord compta amb un box d'urgències per cada 6.637 habitants. També és una de les taxes més elevades i es troba per sobre la mitjana catalana, que és d'un box per cada 6.211 habitants. En canvi, la regió de Sant Cugat és una de les que compta amb més llits d'UCI: 1,27 per 10.000 habitants, lleugerament per sobre del conjunt de Catalunya.
Pocs equipaments de diagnòstics
Les deficiències de l'atenció sanitària a la Regió Metropolitana Nord van molt més enllà. De fet, és de les regions que acumula més mancances en aparells de diagnòstic: és de les que menys fibroscops, aparells per ressonàncies magnètics i TACs i mamògrafs té de Catalunya.
"És la regió sanitària amb més indicadors per sota la mitjana", alerta Josep Maria Serra.
Les llistes d'espera, disparades
Aquesta situació té una repercussió directa en l'atenció sanitària a la ciutadania i en les llistes d'espera. La Regió Metropolitana Nord és la que acumula més dies d'espera de mitjana per proves com colonoscòpia, esofagogastroscòpia, TACs, ressonàncies magnètiques i mamografies. No hi ha cap altra regió metropolitana amb les llistes d'espera més altes.
L'Hospital de Sabadell i L'Hospital de Terrassa són els que acumulen llistes d'espera més elevades. L'hospital de referència de Cerdanyola és el Parc Taulí de Sabadell. A l'Hospital de Sabadell, el temps d'espera per una colonoscòpia s'allarga fins als 188 dies, mentre que per una mamografia a l'Hospital de Terrassa en són 149.
El motiu de les llistes d'espera
Si es fila prim, la regió de Cerdanyola no és la que té menys aparells de diagnòstic, però sí la que acumula més llistes d'espera. Metges de Catalunya ho atribueix a la "falta de professionals". "Sospitem que és una de les regions que presenta més mancança de professionals", explica Josep Maria Serra, vicepresident de Metges de Catalunya, que lamenta que no han pogut tenir accés a les xifres de professionals perquè no existeix un registre públic de consulta.
Serra: "El model sanitari que es va dissenyar fa més de 40 anys"
Sobre les solucions a aquesta situació, Serra apunta que "segurament n'hi ha més d'una". Tot i això reivindica que és necessària una planificació basada en "dades contrastades i sòlides". Sobre si és necessari un hospital públic per a Sant Cugat i Rubí, apunta: "Fins ara s’ha planificat sense disposar de dades rigoroses. Per decidir si cal o no construir un hospital, hem de saber la població que tenim, els serveis que hem d’oferir, els professionals que disposem i podem disposar".
"El model sanitari que es va dissenyar fa més de 40 anys estava pensat per a unes prestacions i una població que encara no arribava als 6 milions d’habitants. En aquests moments, la població catalana va camí dels 8,5 milions", conclou.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.