La relació amb Cerdanyola i l'annexió a Sant Cugat centren el debat de l'EMD de Bellaterra

 

 

 

 

 

El diumenge 26 de maig, a més de votar a les eleccions municipals, els veïns i veïnes de Bellaterra escolliran al president de l'EMD. Enguany, els candidats són el vigent president, Ramon Andreu (Gent per Bellaterra), Quim Oltra (Esquerra Republicana), Jordi Macarulla (Convergents), Abel Moreno (Junts per Bellaterra) i Bea Durán (Ciutadans). Quatre dels cinc candidats - Bea Durán es va excusar per motius personal - van participar, el 21 de maig, en el debat organitzat per la Unió de Veïns i Bellaterra.cat.

 

La relació amb Cerdanyola

 

 

Els candidats van explicar les seves propostes en un debat celebrat al Centre Cívic de Bellaterra i que es va estructurar en tres blocs: la relació amb Cerdanyola, l'annexió a Sant Cugat i el Trànsit. Després d'unes primeres intervencions de presentació de cada candidat, els presidenciables van encetar el primer bloc centrat en la gestió de la relació entre el barri i l'EMD i l'Ajuntament de Cerdanyola.

 

L'actual president de l'EMD, Ramon Andreu, va reconèixer que la relació entre Cerdanyola i Bellaterra "sempre és dificil" però va senyalar que han intentat que fos "la millor relació possible". Sobre els factors que dificulten la relació, Andreu va destacar que "existeix un dèficit fiscal de 2 milions d'euros". Quant als processos judicials que enfronten el consistori i l'EMD, Ramon Andreu va argumentar que s'han iniciat "quan no hi ha hagut cap altre remei". Per la seva banda, el candidat de Junts per Bellaterra, Abel Moreno, va apostar per "una relació de diàleg constant amb l'Ajuntament". "Aquests dos anys ens hem trobat amb dues formes molt diferents de fer política i ha sortit perjudicada Bellaterra", va senyalar. Quant a la forma d'estructurar aquesta relació, Moreno va destacar la necessitat de treballar per un nou conveni que "beneficii econòmicament Bellaterra i que amplii les competències". 

 

Des d'ERC, el candidat Quim Oltra va defensar el paper del seu partit "buscant encaixos a Bellaterra i Cerdanyola" i va criticar la gestió del govern de Compromís per Cerdanyola: "No han perdut ocasió de fer-ho malament allà on han pogut". Quant al conveni, Oltra va apostar per negociar un conveni "ben definit" i que aspiri a ser "com el de Valldoreix". "Cerdanyola s'ha d'adonar que Bellaterra ha de se runa potencionalitat i orgull de Cerdanyola", va concloure. Com a candidat de Convergents, Jordi Macarulla es va mostrar crític amb les demandes i processos judicials iniciats entre l'Ajuntament i l'EMD. "Han estat quatre anys conflictius, nosaltres tenim una altra forma de fer política a través del consens", va destacar.

 

 

L'annexió a Sant Cugat

 

 

Des de Junts per Bellaterra, Abel Moreno va admetre que, tot i considerar "lícit que un moviment veïnal" promogui l'annexió, no comparteixen que s'hagi impulsat en campanya electoral. "Seguirem treballant amb l'Ajuntament de Cerdanyola", va destacar. Per la seva banda, Quim Oltra, candidat d'ERC, va reconeixer que el moviment per l'annexió "és una clara expressió del malestar que hi ha des de fa temps", però es va mostrar crític amb el procés apostant per seguir treballant en el conveni: "Hem treballat en la línia de picar pedra i buscar arguments per convèncer el màxim de gent possible que la solució passa pel conveni".

 

Jordi Macarulla, candidat de Convergents, va reiterar el seu suport "al dret a decidir" i a al respecte "al 60% de bellaterrencs que han signat a favor d'annexionar-se a Sant Cugat". Tot i això, va senyalar que mentre Bellaterra segueixi formant part de Cerdanyola cal seguir treballant en un nou conveni. Qui es va posicionar més explícitament a favor de l'annexió a Sant Cugat va ser Ramon Andreu, de Gent per Bellaterra: "No som part de Cerdanyola, som d'altres llocs, i a Cerdanyola tampoc ens hi senten part". En aquest sentit, l'actual president de l'EMD va assegurar que "Bellaterra és una part de la societat de Sant Cugat gestionada des de Cerdanyola". Andreu va recordar la petició de Bellaterra de ser un municipi l'any 1992 i la consulta per la independència que van impulsar l'any 2015: "Un 94% va dir que volia ser un municipi independent de Cerdanyola". En referència al conveni, Ramon Andreu va explicar que l'EMD va plantejar a l'Ajuntament que el consistori proposés un conveni perquè els bellaterrencs el votessin en referèndum. "No hi ha hagut cap proposta", va finalitzar. 

 

 

Trànsit

 

 

Durant el tercer bloc, dedicat a tractar la gestió del trànsit, Jordi Macarulla va senyalar que la primera prioritat ha de ser adquirir la competència de la BV-1414. Un cop s'hagi assolit, plantegen determinats canvis de sentit en les carreteres que passen per Bellaterra per tal que tenir dos sentits únics i millorar el trànsit: unes vies que vagin cap a Sabadell i altres cap a Sant Cugat. Per la seva banda, Quim Oltra va discrepar en la priorització de la titularitat de la BV-1414. El candidat d'ERC va apostar per aplicar un Pla de Mobilitat entenent que el trànsit s'ha de reduir en dos sentits: el trànsit de pas i l'intern. En l'àmbit de l'aparcament al voltant de l'estació de ferrocarrils, Oltra va proposar cercles concèntrics d'aparcament de curta, mitja i llarga durada. 

 

Des de Junts per Bellaterra, Abel Moreno, va proposar que la Diputació pagui la conversió de la BV-1414 en carretera i impulsar mesures com radars i pilones però de forma controlada. Quant al trànsit intern, va plantejar la instal·lació d'un servei de bicing i millorar els accessos a peu. Per la seva banda, Ramon Andreu, va defensar la instal·lació de les pilones a Camí Antic de Sant Cugat per separar el trànsit de pas del trànsit dels veïns i va assegurar que Bellaterra necessita més pilones com al carrer de Ramon Fuster o al Turó de Sant Pau. En aquest sentit, va destacar que cal impulsar mesures perquè les carreteres es transformin en carrers i que el trànsit de pas es faci per fora de Bellaterra.