Un de cada quatre espanyols destina la major part dels ingressos a l’habitatge

L’accés a l’habitatge s’ha convertit en un dels principals problemes socials a tot l’Estat espanyol, i Cerdanyola, declarada com a zona de mercat residencial tensat,  no n’és una excepció. Segons un nou informe elaborat per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), un 40 % dels arrendataris espanyols destina més del 30 % dels seus ingressos al pagament de l’habitatge, superant el llindar de sobrecàrrega econòmica.

L’estudi, que forma part del projecte europeu ReHousIn, alerta que la crisi de l’habitatge s’ha agreujat en els darrers anys a causa de l’augment dels preus, la baixa qualitat dels habitatges i la manca de polítiques públiques efectives. En el cas dels arrendataris al mercat lliure, el percentatge mitjà d’ingressos destinats a l’habitatge arriba al 37 %. Aquesta pressió econòmica ha provocat un augment significatiu de la pobresa energètica, que ja afecta el 28 % de les llars, una de les xifres més altes de la Unió Europea.

Desigualtats creixents: persones joves, famílies monoparentals o persones migrades, els més afectats

L’informe posa el focus en l’impacte desigual que aquesta crisi té sobre la població. Les persones joves, les famílies monoparentals, els immigrants extracomunitaris i els grups econòmicament inactius —com estudiants, jubilats o persones en situació d’atur— són els col·lectius més afectats per l’amuntegament, la precarietat de les condicions i la dificultat per accedir a un habitatge estable. A més, la proliferació de lloguers de curta durada i de temporada, especialment a les grans ciutats com Barcelona, està expulsant els residents habituals dels seus barris i alterant completament els mercats locals.

Lloguers de temporada i gentrificació: una realitat que també es viu a Cerdanyola

El cas de Cerdanyola és paradigmàtic: tot i no ser un focus turístic com Barcelona o Palma, la seva proximitat amb la Universitat Autònoma i amb l’àrea metropolitana fa augmentar la pressió sobre el parc d’habitatge, sovint envellit, amb una oferta limitada de lloguer públic i uns preus a l’alça que han provocat la declaració com a zona tensada.

Què es pot fer?

Davant d’aquesta situació, l’informe de l’ICTA-UAB fa una crida a implementar reformes estructurals per garantir el dret a l’habitatge. Proposa ampliar significativament el parc d’habitatge públic, especialment als centres urbans, reformar els edificis antics per fer-los energèticament eficients, i establir incentius fiscals que penalitzin l’especulació immobiliària i promoguin els lloguers de llarga durada. També subratlla la urgència de regular els lloguers de curta durada en zones d’alta demanda com les àrees metropolitanes, així com facilitar l’accés a ajuts i subvencions per a les llars més vulnerables.

El Dr. Austin Matheney, investigador principal de l’informe, afirma que “les lluites diàries de les famílies, els joves i la gent gran que són empesos als marges del mercat de l’habitatge posen de manifest una realitat injusta. L’habitatge hauria de ser un dret, no una càrrega”.

L’estudi també recorda que el Pla Nacional Integral d’Energia i Clima 2021-2030, que preveu millorar l’eficiència energètica d’1,5 milions d’habitatges abans de 2030, pot ser una eina clau per revertir la tendència actual. Tot i això, alerta que la seva implementació s’ha d’accelerar i adaptar millor a les necessitats dels col·lectius més afectats.

L'anàlisi de l’ICTA-UAB no només visibilitza una crisi que travessa tot l’Estat, també ofereix propostes concretes per abordar-la des de la planificació urbana, la justícia social i l’eficiència energètica.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.