La calor extrema buida el nitrogen del sòl àrtic i dispara les emissions de CO₂

La calor provocada pel canvi climàtic està buidant les reserves de nitrogen dels sòls àrtics i provocant una pujada irreversible de les emissions de CO₂. Així ho conclou un estudi liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Centre d'Investigacions Ecològiques i Aplicacions Forestals (CREAF). La investigació s'ha publicat a la revista Global Change Biology, després de deu anys d’investigació a Islàndia.

Els científics han comprovat que, amb cada grau de temperatura addicional, es perd entre un 1,7% i un 2,6% del nitrogen del sòl, fet que desestabilitza el creixement de la vegetació. Com a conseqüència, les plantes no poden absorbir el CO₂ emès pels microorganismes actius al subsòl, trencant l’equilibri natural i empitjorant l’escalfament global.

Un cicle natural que es trenca amb l’escalfament

Fins ara, es creia que l’increment de CO₂ emès pels microorganismes en sòls freds es compensava parcialment amb el creixement de la vegetació. No obstant això, la nova recerca desmenteix aquesta idea: amb menys nitrogen disponible, les plantes no creixen prou per absorbir el carboni, fet que desequilibra completament el balanç global.

“A mesura que augmenta la temperatura, es trenca la sincronització entre la disponibilitat de nutrients i el cicle vital de les plantes”, explica Sara Marañón, investigadora principal de l’estudi. “Els microorganismes són actius a l’hivern, però les plantes encara estan inactives. El nitrogen es transforma però no s’aprofita i es perd”.

Un "còctel perillós" per al medi ambient

La pèrdua de nitrogen no només afecta el creixement vegetal: part d’aquest element pot filtrar-se a les aigües subterrànies en forma de nitrats, afectant els ecosistemes aquàtics. Una altra part pot convertir-se en òxid nitrós, un gas d’efecte hivernacle 300 vegades més potent que el CO₂. “És un còctel perillós”, adverteix Marañón.

A més, l’escalfament redueix tant la mida i la quantitat de microorganismes com la densitat d’arrels fines, que actuen com a magatzems naturals de nitrogen. El moment crític és el desglaç, quan les reserves estan plenes però la vegetació encara no ha brotat per absorbir-les.

Un laboratori natural a Islàndia per estudiar el futur de l’Àrtic

L’estudi s’ha dut a terme a praderes subàrtiques del sud-oest d’Islàndia, prop de Hveragerði, on un terratrèmol el 2008 va generar gradients geotermals que escalfen el sòl de forma natural. Aquest escenari ha permès simular l’efecte de l’escalfament global sobre ecosistemes similars com els de Groenlàndia, Alaska, Canadà o Escandinàvia.

Els investigadors han emprat nitrogen-15 com a marcador per seguir la pista del nutrient dins de l’ecosistema, analitzant com es distribueix entre la vegetació, les arrels, la biomassa microbiana i el sòl en un ampli rang de temperatures, de fins a 40 °C per sobre de la mitjana.

Nova expedició aquest estiu

L’equip liderat pel CREAF i la UAB tornarà aquest agost a Islàndia per continuar els estudis dins del projecte europeu Socrates. L’objectiu és entendre com els ecosistemes d’altes latituds responen a l’escalfament i alertar de les conseqüències reals i immediates del canvi climàtic global.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.