La Cerdanyola desapareguda: edificis emblemàtics que ja no hi són

Cerdanyola ha canviat molt en els darrers 50 anys. Des dels anys 60 del segle passat, amb el creixement de la població, es van construir molts edificis d'habitatges, pensats per a encabir a tota gent que arribava d'altres indrets de la península per a treballar a Cerdanyola. Aquest fet va comportar l'enderrocament d'algunes construccions que havien estat emblemàtiques a la ciutat durant bona part del segle XX.

 

Torre Renom

La primera fotografia ens porta el record de la mítica “Torre Renom” o “Torre del Rellotge”. Era un edifici renaixentista que inicialment es va construïr com a edifici residencial. Passats els anys, però, es va convertir en un col·legi: el VIRIO, una de les institucions educatives més prestigioses del poble. El seu màxim responsable era Albert Sala. Algunes fonts també li atribueixen el mèrit d’haver introduït el bàsquet a Cerdanyola, a travès d’aquella escola. Fa molts anys que la Torre Renom va desaparéixer.

 

Vil·la Ignàsia

La Torre Mestres o "Vil·la Ignàsia" va ser un edifici construït el 1906-07 per l'arquitecte Eduard Maria Balcells i Buïgas. La casa, actualment desapareguda estava situada a la plaça Abat Oliba. A la fotografia també s'hi observa (a la dreta) la Casa Dolors Balcells, del mateix arquitecte, que encara hi és. 

 

Torre Codorniu

Aquesta elegant torre es trobava situada al carrer Sant Marti cantonada carrer Santiago. Al cantó de l’esquerra,hi va haver el primer local de la Cooperativa La Constància, on posteriorment va viure i morir en Frederic Puig, actor amateur i promotor del moviment teatral a Cerdanyola. Actualment hi ha un edifici d'habitatges.

 

 

Casal Parroquial

Al 1959 es va inaugurar el Casal Parroquial de Cerdanyola, en el clos entre el carrer de l’Església, el de Santa Marcel.lina i el passeig de Cordelles, que anteriorment estava ocupat pel que se'n deia l’hort del rector. El Casal Parroquial es va aixecar amb dos rectors: el mossèn Jaume Llauger, que hi havia posat la primera pedra el 1957, i mossèn Joan Gili, que n’havia agafat el relleu fins a completar aquella obra. Aquesta institució va néixer enmig del desert cultural que vivia Cerdanyola des de la postguerra i va ser, fins la construcció de l'Ateneu (1983), l'epicentre cultural de la ciutat. 

Després de la Transició, l'edifici va anar caient en decadència: estava afectat d’aluminosi i, a més a més, un sobtat incendi iniciat a la zona de l’escenari va destruir greument la sala d’actes. El futur va passar per l’enderroc (2000), del vell edifici que ja no responia a les noves necessitats, amb espais més versatils per a fer-hi activitats més parroquials i catequètiques. En el seu lloc s'hi va construir el rebatejat Centre Parroquial. 

 

Sardanyola Gran Casino

L'antic casino de Cerdanyola estava ubicat al carrer Santa Anna, del número 7 a l’11 d’ara. Els estiuejants de principis de segle XX van decidir construir un centre social i d’esbarjo, que va ser inaugurat el 1915 i finançat pels senyors de la colònia estival i pel mecenes Josep Maria Roviralta, propietari de l’empresa Uralita, aleshores encara sota el nom de Manufactures Roviralta.

Com explicava Isidre Grau en el seu llibre 'Cerdanyola, Espai 50/2000', "l’arquitectura del casino no era de gran envergadura, però sí d’un cert efectisme. En un moment de transició entre el modernisme i el noucentisme, combinava l’accent déco de la façana amb el neoclassicisme de la sala d’actes. En aquesta sala central, s’hi feia de tot, des d’actuacions teatrals i musicals a àpats socials, passant per tota mena de reunions. Els jardins eren tant amplis que, fins i tot, en els últims anys, van acollir una pista de bitlles i un frontó". Als anys setanta es va enderrocar definitivament l’edifici, donant pas a un edifici d'habitatges. 

 

Hotel Nord

L'Hotel Nord va ser, durant dècades, un dels establiments més emblemàtics de Cerdanyola, degut tant a la seva ubicació (al costat de l'estació de tren) com a les necessitats a les quals donava resposta. A la planta baixa hi havia un restaurant i una terrassa on es feien moltes celebracions. A la planta supererior hi havia les habitacions. 

Va ser inaugurat l'any 1940 per Joan Torras i la seva esposa. A finals de la dècada dels anys 50 el negoci va ser traspassat a Josep Mimó i a finals de la dècada dels anys 60 va tancar les seves portes. 

 

Torre Recolons

La Torre Recolons estava situada a la llera del Riu Sec, al costat d'on ara hi ha la Biblioteca Central de Cerdanyola. La seva història està vinculada amb una família procedent d'Igualada. L'any 1803 neix Esteve Recolons Mimó, cotoner d'ofici, qui es casa amb Francisca puiggrós (també de família textil). L'any 1832 tenen una bessonada: Bartolomé i Josep Recolons. En Bartolomé serà el pare de l'Esteve, el que va fer construir aquesta magnífica torre envoltada de grans jardins al carrer Sant Ignasi. 

 

Cooperativa i granja Flor de Maig

El 1908 la cooperativa barcelonina Flor de Maig va adquirir una finca rústica a Cerdanyola, on va construir una granja que servia per a proveir-se de productes frescos, hortalises i carn, així com de lloc d'esplai i descans. L'èxit "comercial" de la granja seria causa, primer d'un estancament i després d'una confusa sensació de crisi que es cosolidaria a la República.

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.