Collserola, el risc d'un incendi de sisena generació: "Pot ser una tragèdia"

La serra de Collserola, amb 8.000 hectàrees de parc natural i més de 16.000 veïns als seus boscos, viu sota l’amenaça creixent d’un fenomen que redefineix el concepte de gran incendi forestal: els incendis de sisena generació. Un nou escenari, alimentat per la crisi climàtica, que preocupa bombers, tècnics forestals i entitats ambientals i veïnals i que ja ha arribat a Catalunya. Ho hem vist als Ports i a la Segarra recentment. 

"Collserola pot cremar en sis o vuit hores, o fins i tot menys. En una o dues hores, el foc pot arribar de punta a punta", alerta Jaume Llansó, president de l’entitat Collserola Paisatge Viu, que avisa que "milers de persones es podrien veure afectades". Zones de Sant Cugat com La Floresta, Les Planes, Valldoreix o Sol i Aire viuen immerses en aquest entorn natural. 

"Risc zero no n’hi ha. En unes condicions extremes, Collserola és susceptible de tenir un gran incendi forestal. El risc de Collserola no és tant l’estat del bosc, sinó que dins hi viuen 16.000 persones", remarca Raimon Roda, director-generen del Parc Natural de Collserola.

Quan el foc escalfa l’atmosfera

“Els incendis de sisena generació tenen la capacitat d’interaccionar amb l’atmosfera i créixer exponencialment, multiplicant per cinc la velocitat d’un incendi convencional”, alerta Etel Arilla, sotsinspectora del Grup d’Actuacions Forestals dels Bombers de la Generalitat. La seva imprevisibilitat els fa especialment perillosos: poden canviar de direcció, generar tempestes de foc i escapar-se de qualsevol estratègia convencional d’extinció.

Aquest escenari, adverteix Arilla, és cada cop més probable a Catalunya pel canvi climàtic: "La vegetació està més estressada, crema amb més energia, i l’atmosfera és més inestable i càlida. A Collserola és possible, encara que no tots els dies de l’any. Però el risc hi és". 

Un còctel perfecte: sequera, vegetació i activitat humana

Després d’una primavera generosa en pluges, la vegetació fina ha crescut de manera exuberant. Però les altes temperatures i la sequera sobtada de juny han convertit aquest verd en combustible altament inflamable. “És el còctel perfecte”, diu Iñaki Ferreira, coordinador de l’ADF de Sant Cugat. "La vegetació fina és la més fàcil d’encendre i l’activitat humana continua sent la principal causa d’inici".

Ferreira: "Cada minut que passa, un foc petit es pot convertir en un monstre"

Iñaki Ferreira assenyala que Collserola és un parc natural amb molta massa forestal i on el mosaic forestal pràcticament no existeix. L'abandonament de l'agricultura i la ramaderia ha fet créixer la vegetació de manera exponencial les últimes dècades, afegint combustible per a un possible gran incendi. 

El responsable d'ADF Sant Cugat remarca que la primera intervenció és clau: "Cada minut que passa, un foc petit es pot convertir en un monstre. Cal trucar al 112 al primer indici, no esperar que ho faci el veí".

Una serra poblada i vulnerable

A diferència d’altres massissos, Collserola no només és un bosc, sinó un barri habitat. Més de 16.000 persones viuen dins del parc, i fins a 165.000 podrien veure’s afectades en cas d’un gran incendi. "La gran vulnerabilitat és que està altament poblada", afirma Arilla, que afegeix: "En un incendi de sisena generació, potser no es pot evacuar tothom: caldria confinar-se a casa". En aquest cas, és de vital importància que la ciutadania tingui preparades les seves cases i jardins, amb el mínim material inflamable. 

Jaume Llansó, president de Collserola Paisatge Viu, ho diu sense embuts: "Collserola pot cremar de punta a punta en una o dues hores. Si crema, pot haver-hi centenars de víctimes". El continu forestal de boscos que han crescut descontroladament les últimes dècades és especialment accentuat a la zona santcugatenca, des del Papiol fins a Cerdanyola. 

Quina és la situació de Collserola?

Segons Llansó, Collserola no està preparada per un gran incendi i critica la "irresponsabilitat màxima" de les administracions. Denuncia que la gestió forestal ha estat parcial i mal executada, i que molts treballs han deixat més combustible al sòl que abans d’actuar. "Brancatge acumulat, pinassa, troncs sencers… és pura gasolina forestal".

Per exemple, fa referència al bosc a l'entorn de Can Busquets a la Floresta, on es van fer desbrossaments, però s'ha deixat tota la vegetació al bosc: "El combustible dels arbres no s’ha retirat i ara està molt sec. Hi ha zones amb troncs sencers. El foc correria com la pólvora". 

Què poden fer els ciutadans?

Els experts coincideixen: la preparació prèvia és clau. Tot i això, hi ha una opinió generalitzada que la ciutadania no és prou conscient del perill que pot suposar un gran incendi a Collserola. 

“Cada cop la ciutadania és més conscient”, reconeix Ferreira, "però encara falta formació real per saber què fer en cas d’un incendi". Llansó reclama simulacres generals i simultanis per a tots els barris de Collserola i una comunicació massiva a la població visitant: "Hi ha caps de setmana amb 20.000 persones dins del parc. No tenen cap informació ni preparació".

Collserola, sense pla de prevenció d'incendis forestals

La llei marca des del 1986 que els parcs naturals han de comptar amb un pla de prevenció d'incendis forestals. Un fet que ara ha sortit a la llum després de conèixer que el parc dels Ports, on han cremat més de 3.000 hectàrees recentment, no en disposava. El Parc Natural de Collserola, creat el 2015, tampoc té redactat un pla de prevenció d'incendis.

Tot i això, segons Raimon Roda, director gerent del Consorci del Parc Natural, molts dels elements que hauria d'incloure un pla de prevenció estan inclosos en el pla especial, en el dispositiu de prevenció d'incendis i en diferents protocols d'actuació. Conceptes com els punts d'aigua, els protocols, els camins i vials o els recursos estan contemplats en aquests documents. Pel que fa al protocol d'actuació, afirma que l'actual era senzill i l'estan refent de nou. D'altra banda, apunta que els municipis que formen part del parc també tenen el seu propi pla d'emergències, que inclou els incendis. 

Roda: "No tenir el pla de prevenció no ha comportat cap deficiència en la planificació i prevenció d’incendis"

"No tenir el pla de prevenció no ha comportat cap deficiència en la planificació i prevenció d’incendis. Si cal i és un mandat legal, el redactarem. En tot el contingut del pla ja hi estem treballant i bona part està en el pla especial", afegeix Roda, que emfatitza que mai han rebut cap petició per redactar-lo.

Unes explicacions que no convencen Collserola Paisatge Viu, que considera molt greu que Collserola no disposi d'aquesta eina.

La gestió forestal de Collserola

El Consorci del Parc Natural de Collserola aposta per una gestió forestal que faci un bosc més resilient. "És important recuperar l’activitat ramadera i agrària. Hem pres el compromís d’incentivar-ho", apunta Roda, que considera que s'estan posant les piles en la gestió forestal. A més, afirma que la preocupació actual per un incendi no és diferent d'altres anys amb vegetació i clima similar. 

Però des de Collserola Paisatge Viu es demana una acció molt més decidida: "Amb el canvi climàtic, no hi haurà cap estiu tranquil. Si volem evitar una tragèdia, cal passar de la gestió a la prevenció real". Una de les mesures que reclama és ampliar les franges de seguretat de 25 a 40 metres, ja que els incendis de sisena generació poden saltar grans espais, com es va veure amb el riu Ebre. També reclama més control sobre les elèctriques perquè tinguin cura de les zones de sota les línies elèctriques.

Cremes prescrites de bosc contra els incendis 

I una altra proposta és la crema prescrita de zones boscoses per reduir el combustible disponible. Una idea que no descarten des del Parc Natural: "El foc pot ser un ús de gestió del paisatge. En termes generals podria estar d’acord. Però en un espai tan densament poblat, s’hauria de veure l’efecte i les limitacions. El debat s’ha de fer amb calma durant l’hivern".

Amb tot, Llansó envia un últim missatge a la població: "La gent ha de ser molt conscient que estem exposats a una situació de molta violència. I anirà a més i s’accelera. I les mesures que s’estan prenent no estan a l'altura. Pot ser una situació dramàtica".

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.