10 construccions per a admirar a Cerdanyola

Cerdanyola del Vallès té una gran història i això queda pal·lès en la seva arquitectura. Passejant per la ciutat, podem observar des de masies dels segles XVI, XVII i XVIII, fins a les cases modernistes dels estiuejants adinerats que van arribar a Cerdanyola a finals del segle XIX i principis del XX. 

Des del TOT hem fet una selecció de 10 construccions imprescindibles per a entendre la història de la nostra ciutat i també per a quedar-se fascinat davant la seva arquitectura. 

 

Can Serraparera

L'edifici de l'antiga masia de Can Serraparera forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La construcció, datada al segle XVI, s'inclou dins l'Eclecticisme i s'ha transformat amb el pas dels anys. La façana principal té tres portes d'arc escarser i balconades a la primera planta. Al voltant de l'any 1844, va ser un molí fariner. Molts anys més tard, l'any 1988, l'edifici va passar a acollir la seu del Servei Municipal d'Ocupació i Empresa.

 

Adreça: avinguda Roma, 65

 

Can Cordelles

La masia Can Cordelles, situada al carrer Sant Joan número 26, data del segle XVI i fa uns 40 anys que es troba deshabitada. L'edifici principal està ubicat dins un recinte emmurallat i acompanyat per una zona de jardí i les masoveries. La construcció es caracteritza per una galeria porticada en les quatre façanes que la formen.

 

Adreça: carrer Sant Joan, 26

 

Can Catà

La masia de Can Catà està ubicada a la serra de Collserola i també forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Aquesta construcció data del segle XVII, quan es va convertir en una de les masies més importants de les Feixes.

A més d'una estructura de masia clàssica i una façana que va ser reformada a inicis del segle XX, Can Catà té uns jardins d'estil neoclàssic que l'arquitecte Francesc de Paula Nebot i Torrens va dissenyar al segle XX.

Actualment, dins la mateixa finca, es pot visitar la Reserva Natural de Can Catà. Es tracta d'un espai amb una gran varietat d'espècies de vegetació i que inclou la Font Vella.

 

Adreça: Al camí de Can Catà, tocant al Torrent de Sant Iscle

 

Ca n'Altimira

Ca n'Altimira es va construir a finals del segle XIX, sent un dels edificis que formaven una antiga masia de pati tancat que va desaparèixer. Quant a l'estil, l'edifici té un gust neoclàssic.

Durant la primera meitat del segle XIX, la construcció va quedar integrada dins del barri de Baix en els inicis de la Cerdanyola que es coneix actualment. Els estiuejants celebraven la seva festa major per Sant Jaume en l'era de la masia.

Als anys 80 del segle XX, l'edifici es va reformar per tal d'acollir la biblioteca municipal, que va prendre el nom de la masia i va estar en funcionament fins a l'any 2015, quan es va inaugurar la Biblioteca Central de Cerdanyola. Actualment, aquest espai està tancat al públic en espera d'un nou ús.

 

Adreça: Avinguda de Catalunya, 21

 

Casa Llopis

Es diu que Can Llopis va ser una de les primeres construccions pensades per l'estiueig als voltants del 1872 i que era propietat de la família Sicart, segons indica l'historiador local Isidre Grau al seu llibre "Cerdanyola, espai 50/2000". La façana de la casa és fàcilment identificable, amb un estil eclèctic i destacant per la combinació del maó vermell i l'ocre de les cornises i detalls.

Posteriorment, el 1892, la casa va ser reformada i actualment, l’edifici és la seu de les Missioneres del Verbum Dei.

 

Adreça: Carrer de Sant Ramón, 130

 

Torre Vermella 

Aquesta torre, que deu el seu color al roig dels maons utilitzat en les façanes, és una de les construccions més destacables de la ciutat. Va ser construïda l’any 1879 per una família benestant barcelonina, els germans Planas i Casals, i tot i que és atribuïda a Gaietà Buïgas, tal i com recull l’Institut del Paisatge Urbà, també hi podria haver intervingut Lluís Domènech i Montaner.

 

Adreça: C. Sant Ramon, 122-124 - Sta. Marcelina, 13

 

Castell de Sant Marçal

El castell dels descendents de la família Marimon no és Modernista, sinó medieval, edificat al segle XI. Tot i això, la família Arròspiede va encarregar la seva reforma a Buïgas l'any 1895 per a poder utilitzar-lo com a segona residència. Originàriament, el castell era un edifici de planta quadrada amb pati central, una torre i una capella gòtica envoltat. L'arquitecte va respectar l'estructura tot recobrint l'edifici amb una decoració fantasiosa inspirada en l'arquitectura romànica i gòtica.

 

Adreça: Avinguda de la Ciència

 

Can Domènech

Buïgas va construir l'edifici del carrer de Sant Martí el 1894, amb la idea d'explotar-lo com a Teatre Casino pels estiuejants de l'època, i és de fet, el primer edifici públic de Cerdanyola. Posteriorment, entre 1905 i 1912, el va reformar Eduard M. Balcells como torre d'estiueig, esdevenint així la Torre López. Entre 1961 i 1999 va albergar els laboratori farmacèutics Domènech.

Actualment, l'edifici acull el Museu d'Art de Cerdanyola. Al seu interior s’hi pot admirar el conjunt de vitralls de Les Dames de Cerdanyola, declarats Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya. A més, el museu té un important fons modernista de pintura, escultura, arquitectura, fotografia i arts industrials, amb obres de Casas, Llimona, Balcells, Brú, Escaler, Burguès, Smith, Vilatobà i Togores.

 

Adreça: Carrer de Sant Martí, 88

 

La Rectoria 

També coneguda com a Casa parroquial, l'edifici construït per Eduard Maria Balcells data del 1908. Presenta uns elements ornamentals i constructius típics de l'última etapa del Modernisme on es barregen formes geomètriques senzilles com arcs apuntats, formats a base de maons volats i altres elements geomètrics corbats. L'edifici està destinat a serveis d'habitatge parroquial.

 

Adreça: Pl. Joan Pau II

 

Església parroquial de Sant Martí 

L’església parroquial de Sant Martí és un temple d’estil historicista projectat per l’arquitecte Claudi Duran Ventosa i construït antre 1902 i 1909, com la casa consistorial, entre els dos barris que durant el segle XIX s’havien anat formant al llarg de les dues principals vies de comunicació del terme. Els marquesos de Cerdanyola del Vallès i altres estiuejants il·lustres van contribuir econòmicament en la construcció del temple, que va substituir l’església del segle XVII que havia quedada fora del nucli urbà.

 

Adreça: Plaça Sant Pau II

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.