A. Baños: "L'Estat és responsable d'unir o separar les persones lingüísticament"

 

La Plataforma per la Llengua es va presentar amb la xerrada 'Català: llengua comuna i cohesió social' a l'Ateneu de Cerdanyola del Vallès. Hi van participar el periodista, Antonio Baños; l'activista local i nova catalano parlant, Ann Sibbles, el membre de la Junta executiva de la Plataforma Josep-Anton Fernández. L'entitat té previst crear un grup local a la ciutat sent l'última incorporació en el Vallès Occidental.

 

La Plataforma per la Llengua es defineix com una organització no governamental que treballa per promoure la llengua catalana com a eina de cohesió social. L'entitat treballa als diferents territoris de parla catalana i des d'una perspectiva transversal en l'àmbit socioeconòmic i audiovisual, en l'acollida i arrelament lingüístic als nouvinguts, en les universitats i en l'educació i a les administracions, entre d'altres àmbits d'actuació.

 

El membre executiu de la Plataforma, Josep Anton Fernández, recordava el naixement de l'entitat l'any 1993 quan l'activisme lingüístic passava una situació dolenta. Malgrat això, sempre van treballar des del "rigor" i el "pragmatisme" per donar bons resultats. "Treballem per canviar la realitat lingüística" sentenciava Fernández. La prioritat de l'executiu és la "concienciació lingüística" sobre la situació del català en què es vulneren els drets lingüístics de la ciutadania.

 

Durant els anys, han anat aconseguint èxits com l'edició del Catàleg d'Ikea en català però, queda un gran camí. Els diversos intents fallits perquè la Unió Europea reconegui el català com una llengua oficial n'és un exemple. 

 

Durant els anys, el discurs de la Plataforma ha anat canviant. Ara, col·loca el punt de vista dels nous catalano parlants al centre de discussió. Enguany, els discursos estaven centrats en la "recuperació" del català; un concepte endarrerit que s'ha canviat per "llengua comuna". Fernández afegeix que el català ha guanyat parlants i qui incorpora la llengua aprén noves formes d'expressar-se i el català guanya nous accents i matisos. 

 

L'activista de l'ANC, Ann Sibbles, va arribar a Catalunya al 12 anys i va quedar-s'hi. Va tenir l'oportunitat d'aprendre el català quan es va fer voluntària de l'Assamblea Nacional Catalana i va aconseguir una parella de llengua. "En aprendre la llengua, vaig assolir la qüestió social" explicava destacant la importància de parlar català i no canviar al castellà als estrangers. 

 

El periodista Antonio Baños destaca la importància de la immigració per a Catalunya. Segons les dades de la demògrafa Anna Cabré: ·"En els anys 20, el 75% de la població catalana era immigrant". Baños ho corrobora explicant que la seva família va emigrar a Catalunya i desmenteix la idea arralada que el català és llengua de burgesos i opressors mentre que els obrers immigrants parlaven castellà, la llengua dels oprimits. 

 

Baños menciona la Dictadura Franquista on es separava a la gent lingüísticament mentre que als anys 30, els immigrants del sud convivien en barris on es parlava el català. "És l'Estat qui té la responsabilitat de separar o unir a les persones en una llengua" concloïa Baños destacant la necessitat de normalitzar l'ús del català, el qual sempre ha patit algun "defecte" al llarg del temps.