Alba Carmona: "Les lletres del disc em defineixen perquè hi ha històries molt pròpies"

 

 

 

 

Alba Carmona torna casa. La cantant cerdanyolenca actuarà el 9 de febrer al Teatre Ateneu de Cerdanyola per presentar el seu primer disc en solitari. Després de set anys formant part del grup Las Migas, Carmona emprèn una nova aventura creant les seves pròpies cançons i trobant un so particular que balla entre les músiques tradicionals i les composicions modernes. 

 

Com defineixes el teu primer disc el solitari?

No podria definir-me en un estil concret perquè no faig només flamenc o només pop. Vinc del món tradicional i volia que les meves cançons tinguessin un llenguatge tradicional, especialment en la part instrumental amb una guitarra flamenca, percussió ibèrica i llatinoamericana... Tot des de la música d'arrel. Per una altra banda, també hi ha estructures pròpies del pop. Per tant, és un treball que combina la música tradicional amb la moderna.

 

El disc porta el teu nom, 'Alba Carmona'. Això vol dir que hi ha molt de tu a les cançons? 

Aquest disc està format d'històries molt pròpies amb les meves primeres composicions. Té molt de mi, de les meves experiències i del so que fa anys que treballo. És tan identitari que no podia trobar un millor títol.

 

Tafanejant el teu web trobem la frase: "Les paraules ens fan les persones que som".

Això ho va escriure una periodista. Per mi les lletres són el més important de les cançons, a vegades per sobre de la música. Les paraules d'aquest disc em defineixen perquè hi ha històries molt pròpies. Hi ha una cançó que dedico a la meva neboda abans de néixer, hi ha una sobre el desamor i una altra sobre el temps. 'A tiempo' és el single del disc i diuen me la vaig fer per a mi mateixa per dir "ara ets a temps de començar el teu projecte". Sempre som a temps de començar a fer allò que necessitem.

 

Per què has decidit fer aquest salt en solitari?

Sabia que aquest moment arribaria perquè sempre he tingut la necessitat de fer les meves cançons. Complia set anys amb Las Migas i va ser molt natural quan, fa dos anys, ja tenia ganes d'aportar un caràcter més personal a les cançons. L'any passat també va ser molt decisiu perquè em vaig quedar embarassada i tenir el nen em va permetre parar i començar de nou. 

 

Com planteges els directes?

No són molt diferents del disc. Per mi era molt important fer un disc que després es pogués tocar en directe. De fet, hem mantingut la instrumentalització que vam escollir pel disc i tenim diferents formats. A Cerdanyola portarem el quintet amb piano, guitarra, cello, baix i percussió. Cada músic tindrà el seu espai perquè no volia que fos a l'estil 'cantant que va acompanyada dels músics'. En el nostre cas som una formació. Al concert hi haurà temes d'altres compositors i cançons que m'han marcat. També hi ha moltes emocions fent una mena de repàs per tots els sentiments que tenim: la pèrdua, l'alegria...

 

Com estàs vivint aquesta tornada a Cerdanyola?

És el millor escenari que puc tenir. Hi ha molta gent que estimo, la meva família i els amics de sempre. Per mi és com estar tocant al sofà de casa. L'Ateneu és un escenari molt bonic i tinc molts rècords de quan de petita ballava a les exhibicions de Casa de Andalucía. 

 

Com recordes els teus inicis a la Casa de Andalucía?

Vaig començar ballant i no m'hi he dedicat professionalment, però sempre m'ha agradat la dansa. Ballava a la Casa de Andalucía quan era la Penya Flamenca i després vaig voler cantar flamenc. Encara cantava molt amateur quan la Casa de Andalucía em va oferir fer el meu primer recital de cante. Per mi és com una segona família, els estimo molt a tots: directius, professors...

 

Ara que vius a Sevilla, tens contacte directe amb aquestes arrels flamenques. Veurem aquesta influència al disc? 

El flamenc és la música de molts llocs d'Espanya però aquí hi ha una quantitat molt gran d'artistes i llocs on escoltar flamenc. Barcelona també en té, però aquí crec que encara hi ha més. Creixen estudiant flamenc, ho tracten a les escoles i hi ha molt 'arte. S'escolta molt flamenc i hi ha molt nivell. Per fer el disc he comptat amb músics de flamenc molt potents com Paquito González a la percusió, el català Aleix Tobias que toca la percusió ibèrica de forma increíble, també José Manuel Poasada Popo i el productor Jesús Guerrero, qui és un guitarrista de flamenc molt conegut i ha estat una persona clau en la gravació del disc. 

 

En el panorama musical actual, sembla que cada cop es fa més fusió d'estils, sobretot amb el flamenc. 

Sempre s'ha fet molta fusió. Jo he fet fusió anteriorment i el flamenc sempre ha estat en continu moviment. Sembla que ara és molt modern fer fusió, però això ja ho fèiem. Camarón fusionava el flamenc amb altres músiques. Ara es fa fusió amb altres més modernes com la música urbana, però abans es feia amb jazz, pop o rock.

 

Com et planteges el futur?

Ara estic molt endinsada en aquest projecte, no fa ni dos mesos que ha sortit el disc! [riu]. Sempre he estat una persona que viu molt el dia a dia. El més important ara mateix és donar a conèixer la meva música.