Alba Carmona: "Vull endinsar-me en el món de la música tradicional i rescatar els cants populars"

Entrevistem a la cantant cerdanyolenca Alba Carmona, que actuarà a l'Ateneu el pròxim 5 de juny

La cantant cerdanyolenca Alba Carmona torna a casa per actuar el 5 de juny a les 20 h l'Ateneu de Cerdanyola. Ho farà amb "Toques y Cantos", un treball de la mà del guitarrista i compositor Jesús Guerrero. En aquesta entrevista amb el TOT, Alba ens adelanta els detalls de la seva actuació i ens explica quin és el seu nou projecte.

 

Comences un nou projecte després del teu primer disc en solitari "Alba Carmona". Què ens pots explicar del nou disc?

Aquest any de pandèmia ha estat un any de composicions, de crear música nova. Ara hem llançat un primer single que s'anomena "Yo canto" i que ret homenatge al cant popular. Em trobo en un moment on m'agradaria endinsar-me més en el món de la música tradicional i de la poesia popular. Mitjançant aquesta idea i de les músiques tradicionals d'arreu del món, vull rescatar els cants populars. "Yo canto" inicia aquest nou projecte que fa referència a tot el que es pot expressar a través del cant, com una sanació: de cantar-li a tot el que passa.

 

Una vegada ja ens explicaves que per a tu les lletres són el més important de les cançons. Què hi ha darrere aquestes noves lletres?

Cultura popular. Són cançons que conten històries verdaderes i són poesia que parla de tot: de la vida, de la mort, de la felicitat, de la festa, del treball... Tot el que està passant a cada moment i que reflecteix la història per la qual hem anat passant. Al final, la música és un missatge. Les lletres per mi segueixen sent el més important.

Com ha canviat Alba Carmona des del seu primer disc fins ara?

 

Quan vaig començar a cantar, tenia clar que volia arribar fins on estic ara. En aquests dos anys, i amb tot el que ens ha passat, jo també he crescut en l'àmbit personal. També he tornat a ser mare i tot això m'ha fet encaminar fins a un lloc més tradicional, més arrelat. Els temps van canviant i la música és constant. Al meu primer disc hi havia un "popurri" de molts anys d'influències i ara he evolucionat fins a la música tradicional.

Actues el 5 de juny a l'Ateneu. Com ho vius cada vegada que tornes a casa per actuar?

És una sensació de benestar, és com quan tornes a casa després d'un llarg viatge. Jo creo les cançons a través del que em passa, del que visc i de la gent que tinc al meu voltant i, precisament, quan vinc a Cerdanyola la gent de qui parlo està allà. Per a mi és molt emotiu, és un regal. Sembla com una espècie de boda perquè reuneixes a tota la gent que estimes en un mateix dia i és una meravella.

Què ens pots avançar de la teva actuació?

Jesús Guerrero i jo presentem "Toques y cantos", un repertori en directe a duo. És un concert especial i una passejada amb les cançons que han marcat la nostra vida i que estan molt relacionades amb la nostra manera de compondre. Tocarem cançons pròpies, però també d'altres autors que ens han anat acompanyant al llarg del temps. Jo sóc una enamorada de la música llatinoamericana i el Jesús també. És aquí on hem trobat un llenguatge entre el flamenc i la música tradicional espanyola i llatinoamericana.

Rosalía, Dellafuente, Demarco Flamenco, Soleá Morente són alguns dels artistes més anomenats aquests últims anys pel que fa a la música flamenca amb fusió amb altres estils. Què n'opines?

La música flamenca sempre ha estat molt en moviment i ara estem en una època on se sol fusionar amb la música urbana. Jo sóc més amant de la tradició, però també està bé que existeixi la gent que s'arrisca i que presenta coses noves igual que també està bé que existeixi la gent que manté l'ortodòxia. Hi ha "cantaores" joves que fan un flamenc increïble. Per exemple, el que fa Rosalía és una manera molt nova d'entendre la música, però després existeix la tradició que també és molt important per anar assentant la base. I jo em trobo allà al mig perquè canto flamenc amb influències que m'han anat acompanyant. El flamenc està en constant evolució i això és el meravellós d'aquesta música.

Ara que no vius aquí, què és el que més trobes a faltar de Cerdanyola?

Estar vivint a la ciutat sense pressa, gaudir i estar amb la gent d'aquí... Els meus records i la meva infància són a Cerdanyola, i és el que et fa trobar-ho a faltar tot.