Ca n'Oliver recupera l'empremta de Lluís Gausachs i de l'escola republicana a Cerdanyola

El Museu de Ca n'Oliver ja acull la mostra Lluís Gausachs, un mestre en la memòria. Aquesta exposició forma part del projecte L’escola, llum de llibertat! la reforma de l’ensenyament a la Segona República’, de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona. Gausachs va ser mestre a Cerdanyola i referent de la reforma educativa de la Segona República, l’Escola Nova Unificada. També va ser secretari del president Josep Tarradellas.

Aquest dijous 12 de gener s'ha fet la inauguració oficial de l'exposició al museu cerdanyolenc. L'acte ha comptat amb els testimonis de familiars d'alumnes de Gausachs que es van retrobar amb el mestre després del seu exili a França durant el franquisme. 

Qui era Lluís Gausachs?

Gausachs va ser mestre a Cerdanyola i membre de l’Escola Unificada. El docent va exercir a l’Escola Nacional de Cerdanyola Joan Maragall durant la Guerra Civil, en la qual es va veure obligat a participar des del front al bàndol republicà. Va passar 38 anys a l’exili. Un dia d’octubre de 1977, Pilar Farell Benedicto, una de les seves antigues alumnes d'aleshores 55 anys, el va reconèixer a la televisió al costat del president Tarradellas, de qui n’era el secretari personal.

Al setembre de 1936, en Lluís Gausachs havia pres possessió de l’Escola Nacional de Cerdanyola Joan Maragall. L’havien fet retornar des del front d’Aragó per fer allò tan important que era educar les nenes i els nens. Al setembre de 1937 va haver de reincorporar-se al front, però va mantenir el contacte amb les seves alumnes Pilar i Roser per carta. Amb la derrota, va marxar a l’exili i no va tornar a Catalunya fins al 1977, any en què la Pilar Farell s’hi posa en contacte. Aquell any, ella i altres alumnes organitzen una primera trobada que es repetirà al llarg dels anys. El fill de Farell, Jordi Joan Mata, ha donat el material que es pot veure a l'exposició, i ha explicat que el retrobament va ser emotiu i que van matenir el contacte fins la mort de Gausachs l'any 1998.

 

Mata ha assenyalat l’impacte que el mestre va tenir sobre el seu alumnat, que el va recordar durant any i es va tornar a ajuntar només per veure'l de nou. De fet, el fill de Pilar Farell ha destacat una de les paraules que Lluís Gausachs va escriure en la carta de comiat que va adreçar als seus alumnes quan va decidir anar al front l'any 1937. "A la carta els deia 'a reveure'", ha recordat Jordi Joan Mata, afegint que gairebé 40 anys després es van poder tornar a veure. 

La història de Lluís Gausachs està recollida al llibre Lluís Gausachs i Ramon. Patriota republicà i secretari del president Tarradellas (1954-1977) de Jaume Renyer. Tal com han recordat altres familiars d'alumnes, com en Manel Sauló, Gausachs va passar penúries econòmiques durant el seu exili a França. El mestre i la seva família van viure a Banyuls.

L’escola, llum de llibertat

La mostra s’emmarca en el projecte Memòria en Xarxa i proposa l’exposició repartida en 17 museus de la demarcació de Barcelona de gener a desembre de 2023, d’una selecció d’objectes provinents de les seves col·leccions relacionats amb diferents àmbits sobre el paper de l’educació durant el període de la Segona República. Lluís Gausachs, un mestre en la memòria és l’aportació cerdanyolenca a aquest projecte. La mostra revisa el desplegament del pla d’ensenyament de la República, que tenia per objectiu la creació d’una escola pública, unificada, laica, obligatòria, mixta i fonamentada en els valors de la solidaritat. 

La cap de Museus de l'Oficina de Patrimoni de la Diputació de Barcelona, Laura Costa, ha destacat el treball cooperatiu entre els museus i arxius municipals per crear aquesta exposició, que també es pot visitar de forma virtual al web de la Diba. Costa també ha posat el focus en la necessitat de recuperar la memòria històrica per assegurar una societat democràtica i que defensi la llibertat i els drets humans. 

El director del Museu d'Història de Cerdanyola, Joan Francès, ha estat el comissari de l'exposició. En el seu nom, Marta Argelagués, també treballadora del museu cerdanyolenc, ha assegurat que més enllà de l'empremta que va deixar Gausachs com a mestre, la mostra reflecteix l'impacte que va tenir l'Escola Unificada entre l'alumnat, que anys després encara recordava aquell concepte d'escola que es va destruir amb l'arribada del règim franquista.

Per la seva banda, el regidor de Cultura, Oscar Pons, ha avançat que el 2023 serà un any important per a la memòria democràtica a Cerdanyola. En aquest sentit, ha recordat que la ciutat acollirà la trobada dels municipis que pertanyen a la xarxa Mai Més impulsada per l'Amical Mauthausen. Argelagués ha afegit que la programació del museu inclou altres activitats vinculades amb la memòria democràtica com activitats i exposicions dedicades a l'holocaust o a les dones deportades a camps de concentració. 

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.