Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
WhatsApp
Telegram
S'apropa la primavera i amb ella arriba el festival [C]Screen a Cerdanyola del Vallès. Avui parlem amb l'Eva Campos, la directora del certamen de cinema de dansa. Aquest projecte, que va néixer com a una simple afició personal, aspira avui dia, a consolidar-se amb força a la ciutat i arribar a convertir-se en una referència.
Com va néixer el projecte del [C]Screen?
Jo vaig viure un temps a l'estranger, a Brussel·les, i allà hi vaig conèixer a una persona que treballava en una productora de dansa i cine-danses. Llavors em vaig començar a interessar i, després de fer una mica de recerca, vaig descobrir que el tema m'agradava. Un cop vaig tornar a Cerdanyola, se'm va ocórrer que seria una bona idea fer un festival a la ciutat. Tot i que a Barcelona i a Olot ja n'hi havien, no n'hi havia cap festival de curtmetratges aquí, a part del Fantosfreack. Vaig dir "anem a intentar-ho" i m'hi vaig ficar de cap.
Ja fa tres anys de festival.
Sí, exacte. És una mica difícil perquè el festival és més aviat una passió d'una cosa que m'agrada i la gent que em pot ajudar, ara mateix, és bàsicament la família. La idea és buscar a més persones que s'interessin per això i trobar nous públics perque es sensibilitzin. A Cerdanyola falta molta dansa, tan escènica com audiovisual.
Com espereu que se celebri aquesta edició?
Doncs aquest any no ho sabem perquè hi ha molts actes junts i un horari molt potent entre setmana. Tot i això esperem que vagi molt bé perquè ho hem intentat enfocar de dues formes: una més formativa amb xerrades amb projeccions i pica-pica, i l'altra molt més interactiva amb nous formats com vídeos en 360 graus. Sempre intento ficar alguna cosa nova.
Aquest any, pel tipus de programació que tenim, vam pensar que fins i tot podíem col·laborar amb altres entitats com Xiscnèfils, que posaran una pel·lícula a l'Ateneu. Ens ho hem passat molt bé fent-ho i esperem que doni resultat. De fet ens falten dies: necessitem un parell d'hores més al dia.
Què pot esperar la gent que vagi a veure el cinema en 360º?
En volem obrir a un públic més jove que s'interessi per la dansa i noves maneres de fer sense passar necessàriament per la típica pantalla de cinema, sinó que es pugui experimentar d'altres maneres. Vaig descobrir la videodansa en 360º per casualitat i vaig pensar que seria molt bona idea mostrar l'experiència amb les ulleres.
En el moment que em van enviar el vídeo, el vaig veure jo amb les meves ulleres de realitat virtual a casa i era molt interactiu, perquè havies d'intentar buscar a la ballarina. Després em vaig posar en contacte amb uns nois que van penjar un altre vídeo a YouTube, i que posarem al festival, on sí t'indiquen on has de mirar però et fan moure igualment.
Encara que amb aquests vídeos no et puguis moure en l'espai de la gravació, són molt més interactius i, crec qyue la gent ho pot gaudir molt més. Sé que hi ha molta gent que coneix les ulleres VR i no li veuen massa sentit, però potser amb la videodansa potser sí que li veuen la gràcia. Com que aquesta activitat coincideix amb el Roser de Maig, volíem fer alguna cosa que cridés més l'atenció i aprofitar per donar-nos a conèixer també. Intentem fer-ho el més dinàmic possible.
Aquesta activitat està més dirigida a joves, però quin és el vostre públic final?
Cerdanyola té una població bastant envellida i això implica que el públic més dinàmic a nivell cultura sigui la gent gran perquè té temps i es mou més que no els joves, que marxen cap a Barcelona. El nostre objectiu és trobar a públic jove que s'interessi per la dansa o que es relacioni amb ella sense deixar de banda a la gent més gran que ja tenim fiançada. Volem que els joves facin vida a Cerdanyola i que vegin que poden fer activitats a la ciutat.
El meu públic ideal llavors seria el públic jove tot i que m'intento adaptar totes les edats, perquè sé que a Cerdanyola hi ha gent de totes les característiques.
Com qualsevol festival, compteu amb una jurat. En què consisteix la seva feina?
Doncs com tenim dues temporades (primavera amb dansa i tardor amb ficció), tenim un jurat que es dedica a fer una preselecció: es mira els curts, s'assegura que tingui un cert nivell i mira si és adequat o no. Després d'aquest procés, d'aquesta selecció es fa el programa del festival. D'aquestes projeccions, escollim llavors una a la que li donem una menció especial.
En el cas del festival de primavera, he comptat amb una coneguda de Brussel·les: l'Ana Cermbrero. Ella va posar una nota a cada curt i, a partir de les seves conclusions, hem organitzat el programa. L'Ana és una persona que porta molt de temps en aquest món i que, fins i tot n'ha fet. Per això l'hem escollida a ella per establir els paràmetres per dir quina es la millor peça.
Per ara no podem donar premi en metàl·lic. La idea és que, sent un festival, algun dia en puguem donar i que el jurat tingui la funció de donar-lo.
Sobre el tema del festival de tardor. Ja teniu alguna idea sobre com serà?
De fet, nosaltres fem una única convocatòria en tot l'any per a tots dos festivals. Això ens permet que la programació de l'octubre ja estigui gairebé enllestida. El que passa és que ara ens queda tota la part més "burocràtica": contactar amb els directors, aconseguir el material, fer el programa gràficament… Realment l'edició ja està pensada. L'any que ve sí que canviarà això i farem dues convocatòries: això implica que, potser, triguem més en donar novetats. La intenció és fer que el festival d'octubre guanyi més importància i fer d'aquest mes el mes del cinema. Esperem consolidar el festival amb el temps i que creixi una mica més. De fet, en aquest sentit, el Fantosfreack, és un referent per a nosaltres perquè va néixer de no res.
Així ha segut el taller de videodansa del festival [C]Screen